1, 2. Quina actitud solen tenir els qui segueixen el corrent de la majoria, i per què tu hauries de ser diferent?

 OBEIR no està de moda. Molts, quan han de prendre decisions, no tenen en compte si el que decideixen està bé o malament. La seva filosofia és: «Faig el que vull», o bé «No importa el que faci, mentre no m’enxampin». Aquesta tendència es veu, per exemple, quan els conductors no fan cas dels senyals de trànsit, quan els inversors incompleixen les normes financeres o quan els alts càrrecs violen les lleis que potser ells mateixos han establert. Tot i que aquestes actituds són perilloses i perjudicials, a l’època de Jeremies era comú que la gent seguís «la seva carrera» i que es deixés portar pel corrent de la majoria (Jer. 8:6).

² Saps prou bé que els qui desitgen tenir el favor del Déu Totpoderós no han de seguir el corrent de la majoria. És significatiu que Jeremies fes un contrast entre els qui «no volgueren escoltar la veu de Jahvè» i els qui sí la van voler escoltar (Jer. 3:25; 7:28; 26:13; 38:20; 43:4, 7). Ens hauríem d’analitzar personalment per saber en quin dels dos grups estem. Per què? Perquè els atacs de Satanàs contra la integritat dels servents de Jehovà s’han tornat extremadament cruels. Satanàs actua com una serp que espera silenciosament la seva víctima i que, de sobte, l’ataca amb una mossegada que pot ser mortal. Si estàs resolt a escoltar la veu de Jehovà, podràs fugir dels ullals  d’aquesta serp. Però, com pots enfortir aquesta resolució? Els escrits de Jeremies et poden ajudar.

3. Per què mereix Jehovà que l’obeïm?

³ Per què mereix Jehovà que l’obeïm en tot? Jeremies ens dóna una raó quan diu que «Ell és qui ha creat la Terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa» (Jer. 10:12, BEC). Jehovà és el Sobirà de l’univers i, per tant, l’hauríem de témer per sobre de qualsevol altre governant. Té el dret absolut de demanar-nos que complim els seus savis manaments, els quals, al capdavall, són pel nostre bé etern (Jer. 10:6, 7).

4, 5. (a) Quina veritat van aprendre els jueus en temps de sequera? (b) Com van rebutjar els habitants de Judà l’«aigua viva» que els oferia Jehovà? (c) Com pots beure l’«aigua viva» que et dóna Déu?

⁴ Jehovà, a més de ser el Governant Universal, és el Sustentador de la vida, la nostra vida. Aquesta veritat els va quedar ben gravada als jueus del temps de Jeremies. Egipte depenia en gran mesura de les aigües d’un sol riu, el Nil, però a la Terra Promesa la situació era diferent. El poble de Déu depenia en gran part de les pluges estacionals, les quals s’emmagatzemaven en cisternes subterrànies (Deut. 11:13-17). Només Jehovà podia fer ploure per mullar el sòl i fer-lo fructífer. Però també era l’únic que podia retenir aquella pluja tan necessària. Per això, aquells jueus desobedients van patir diverses sequeres que van deixar els camps de conreu i les vinyes àrids, i els pous i les cisternes buits (Jer. 5:24; 12:4; 14:1-4, 22; 23:10).

⁵ Tot i que per aquells jueus l’aigua literal era molt valuosa, van rebutjar l’«aigua viva» que Jehovà els oferia en abundància. Van desobeir deliberadament la Llei de Déu i van confiar en les aliances amb nacions veïnes. Per això en van patir les conseqüències,  com qui, en època de sequera, emmagatzema l’aigua en una cisterna esquerdada (llegeix Jeremies 2:13; 17:13). Sens dubte, hi ha raons per no actuar com aquells jueus i, per tant, no patir les mateixes desgràcies. Jehovà ens continua donant guia abundant basada en la seva Paraula, l’«aigua viva». Però només ens beneficiarà si l’estudiem regularment i ens esforcem per aplicar-la a la nostra vida.

6. (a) Quina actitud va demostrar Sedecies pel que fa a obeir Déu? (b) Per què penses que el rei no va actuar sàviament?

⁶ A mesura que s’apropava el dia que Jehovà passaria comptes amb Judà, era més important obeir-lo. Si cadascun dels jueus volia rebre el Seu favor i la Seva protecció, s’havia de penedir i començar a obeir Déu. El rei Sedecies, qui no s’havia mantingut íntegre en fer el correcte, també havia de prendre una decisió. Quan els seus subordinats li van dir que volien matar Jeremies, no va gosar dir-los que no. Però, com s’explica al capítol anterior, el profeta va sobreviure a aquell intent d’assassinat gràcies a l’ajuda d’Èbed-Mèlec i, més tard, va exhortar Sedecies: «Escolta la veu de Jahvè» (llegeix Jeremies 38:4-6, 20). Evidentment, pel seu propi bé, el rei s’havia de decidir. Obeiria Déu?

7. En quines situacions es pot posar a prova la teva obediència?

⁷ L’obediència és tan important avui com ho va ser al temps de Jeremies. Fins a quin punt estàs decidit a obeir Jehovà? Si et topes inesperadament amb un lloc web pornogràfic, què faràs? Seguiràs mirant, o lluitaràs contra la temptació i tancaràs immediatament la pàgina? Si un company de feina o d’escola et demana per sortir, tindràs el valor de dir-li que no? Tens curiositat per les publicacions o els llocs d’Internet apòstates, o més aviat et repugnen? En situacions com aquestes, tingues ben presents les paraules de Jeremies 38:20.

8, 9. (a) Per què és assenyat escoltar els ancians quan intenten ajudar-te? (b) Com hauries de veure el consells que repetidament et donen els ancians?

⁸ Jehovà va enviar Jeremies en repetides ocasions per exhortar el Seu poble d’aquesta manera: «Esteu-vos, doncs, cadascun del seu mal comportament i reformeu tota la norma de la vostra conducta» (Jer. 7:3; 18:11; 25:5; llegeix Jeremies 35:15). D’igual manera, avui dia els ancians fan  tot el que està al seu abast per ajudar els seus companys de creença que estan en perill espiritual. Si alguna vegada reps consell dels ancians per evitar que vagis per mal camí, escolta’ls. Tenen el mateix objectiu que Jeremies.

⁹ Pot ser que els ancians et recordin principis bíblics que ja t’han ensenyat abans. Tingues en compte que repetir els mateixos consells no és fàcil, i encara es fa més difícil si la persona que necessita ajuda demostra una actitud semblant a la de molts dels jueus a qui Jeremies es va adreçar. Per què no intentes veure aquests repetits esforços per ajudar-te com expressions de l’amor de Jehovà? Pensa també que no hauria calgut que Jeremies repetís les advertències si el poble hagués respost correctament. Per tant, si no vols que et repeteixin molts cops el mateix consell, aplica’l al més aviat possible.

10. Per què Jehovà no perdona de manera mecànica?

¹⁰ Per molt que ens esforcem, en aquest món no podem obeir Jehovà a la perfecció. Per això, li agraïm que estigui disposat a perdonar els nostres errors. Amb tot, no ens perdona de manera mecànica. Per què? Perquè li repugna el pecat (Is. 59:2). Es vol assegurar que de debò mereixem el seu perdó.

11. Per què és impossible practicar pecats en secret sense que t’enxampin?

¹¹ Com ja hem vist, molts jueus de l’època de Jeremies desobeïen constantment Déu i, d’aquesta manera, abusaven de la seva paciència i de la seva misericòrdia. Podria avui dia un cristià desenvolupar una tendència semblant? I tant! Això pot passar si ignora els recordatoris de Jehovà i comença a practicar el pecat. Hi ha pecats que són evidents als ulls de tothom, com, per exemple, quan algú contrau un matrimoni adúlter. Però, fins i tot si un pecat  s’oculta a la vista dels altres, qui desobeeix Jehovà va per mal camí. La persona que porta una doble vida pot pensar que ningú no la descobrirà, però la veritat és que Déu observa les ments i els cors, i pot veure què passa darrera les portes (llegeix Jeremies 32:19). Per tant, què cal fer si algú ja ha desobeït Jehovà?

12. Què han de fer de vegades els ancians per protegir la congregació?

¹² Molts jueus es mofaven de l’ajuda que Jehovà els oferia repetidament a través de Jeremies. Avui dia, de manera semblant, pot ser que algú que hagi comès un pecat greu no es penedeixi i rebutgi l’ajuda dels ancians. En aquest cas, els ancians han de seguir la guia de les Escriptures per protegir la congregació i han d’expulsar el pecador (1 Cor. 5:11-13; consulta el requadre  «Viure sense llei» de la pàgina 73). Però, vol dir això que ja no hi ha esperança per a aquesta persona, i que mai més podrà tornar a tenir el favor de Jehovà? De cap manera! Els israelites havien estat rebels durant molt de temps, però Jehovà els va dir: «Torneu, fills apòstates, vull guarir la vostra apostasia» (Jer. 3:22). a Jehovà convida els pecadors a tornar a Ell. De fet, els ho ordena.

13. Què ha de reconèixer la persona que vol tornar a Jehovà?

¹³ Com va indicar Jeremies, si una persona vol tornar  a Déu, s’ha de preguntar: «Què he fet?». Llavors, a la llum de les normes bíbliques, s’ha de respondre amb sinceritat. Els jueus impenitents dels dies de Jeremies van evitar fer-se aquest examen de consciència, i no van voler reconèixer la gravetat dels seus pecats. Per això, Jehovà no els va poder perdonar (llegeix Jeremies 8:6). En canvi, un pecador que es penedeix de debò, reconeix que, al desobeir Jehovà, ha embrutat el Seu nom i el de la congregació. A més, se sent profundament abatut pel mal que ha pogut causar a persones innocents. Hauria d’entendre que la seva sol·licitud de perdó només tindrà valor quan admeti totes les conseqüències de les seves males accions. No obstant això, recuperar el favor de Déu implica més coses.

14. Com pot una persona ‘tornar a Jehovà de tot cor’? (Comenta el requadre: « Què vol dir penedir-se?».)

¹⁴ La persona penedida de veritat examina els seus motius, desitjos i hàbits (llegeix Lamentacions 3:40, 41). Ha d’analitzar aspectes de la seva vida on té alguna debilitat,  com ara l’amistat amb persones de l’altre sexe, l’ús de l’alcohol o del tabac, l’ús d’Internet o els seus negocis. Tal i com una mestressa de casa neteja cada racó de la seva cuina per mantenir la seva llar neta i higiènica, qui està penedit s’ha d’esforçar a netejar els seus pensaments i la manera com actua en la intimitat. Ha de ‘tornar a Jehovà de tot cor’, és a dir, ha de complir els seus manaments i adaptar-se a les seves normes. Alguns jueus del temps de Jeremies van tornar a Jehovà «fingint» tenir sentiments de culpa, però mai no van canviar els seus cors o les seves vides (Jer. 3:10). A diferència d’ells, qui demana perdó sincerament, no intenta enganyar Jehovà i la congregació. No busca guardar les aparences ni ho fa només per tornar a gaudir de la companyia dels seus familiars o dels germans, sinó que vol deixar enrere completament les seves males accions a fi d’obtenir el perdó i el favor de Déu.

15. Com són les oracions d’una persona que s’ha penedit sincerament?

¹⁵ L’oració és una part essencial del penediment.  Antigament, no era estrany que les persones aixequessin les mans al cel quan oraven. Avui dia, quan la persona que s’ha penedit sincerament fa oració, com va dir Jeremies ‘eleva el seu cor i les seves mans’ (Lam. 3:41, 42, BEC). El remordiment motiva el pecador penedit a viure en harmonia amb la seva súplica de perdó. Les seves oracions són sinceres i li brollen del cor.

16. Per què és raonable pensar que podem tornar a Déu?

¹⁶ Com hem vist, és essencial que un pecador s’empassi l’orgull per poder reconèixer els seus errors. Però no hem de passar per alt un factor clau: Jehovà vol que els pecadors tornin a Ell. El cor de Jehovà respon quan veu un cor compungit; es ‘commou’ amb tendresa perquè desitja perdonar els qui es penedeixen dels seus pecats, tal com va fer amb els israelites que van tornar de l’exili (Jer. 31:20). És molt animador saber que Déu dóna pau i esperança als qui l’obeeixen (Jer. 29:11-14). D’aquesta manera, poden tornar a formar part del poble de Déu.

17, 18. (a) Qui eren els recabites? (b) Per què se’ls recorda, com s’il·lustra a la pàgina 77?

¹⁷ Obeir fidelment Jehovà és la manera d’actuar més segura. L’exemple dels recabites del temps de Jeremies ens ho il·lustra molt bé. Més de dos segles abans, el seu avantpassat Jehonadab, un quenita que havia servit lleialment al costat de Jehú, els havia posat algunes restriccions. Una d’aquestes era que no beguessin vi. Ja feia temps que Jehonadab havia mort, però els recabites encara l’obeïen. Per provar-los, Jeremies els va dur a un menjador del temple i els va posar vi al davant. Quan els va exhortar a veure’n, van respondre: «No bevem vi» (Jer. 35:1-10).

¹⁸ Pels recabites era molt important obeir el seu avantpassat, malgrat que hagués mort feia molt de temps. Per  això, no creus que els qui avui adorem el Déu viu l’hauríem d’obeir amb més diligència? Jehovà va admirar la resolució dels recabites a ser obedients, una actitud que contrastava enormement amb la desobediència dels jueus. Per això, els va prometre que els protegiria de la destrucció que havia de venir. Apliquem-ho a avui dia: oi que és raonable pensar que si obeïm fidelment Jehovà podrem comptar amb la seva protecció durant la gran tribulació? (Llegeix Jeremies 35:19.)

19. Com et protegirà Déu si l’obeeixes?

¹⁹ Déu no va protegir el seu poble només en el passat. Avui dia, també protegeix els qui l’obeeixen de tot allò que  posa en perill la seva espiritualitat. Tal com a l’antiguitat una gran muralla protegia les ciutats dels atacs enemics, avui dia les lleis divines també protegeixen els qui les estudien i les apliquen en tot moment. Et mantindràs dins les muralles protectores de les lleis morals de Déu? No dubtis  que si ho fas, t’anirà bé (Jer. 7:23). Hi ha moltes experiències que ho demostren. (Consulta el requadre  «Obeir Jehovà et protegeix».)

20, 21. (a) De què pots estar segur si serveixes Jehovà? (b) Com va reaccionar el rei Joiaquim al missatge de Déu que Jeremies va proclamar?

²⁰ L’oposició fa que servir Déu sigui tot un repte, tant si aquesta ve de part de familiars, de companys d’escola o de feina, o bé d’autoritats. No obstant això, pots estar segur que, si obeeixes fidelment Jehovà en tot aspecte, et donarà suport fins i tot en les situacions més difícils. No ho oblidis: Déu va prometre que sostindria Jeremies enmig de la ferotge oposició, i ho va complir (llegeix Jeremies 1:17-19). Un dels moments en què el suport de Déu es va fer evident va ser durant els dies del rei Joiaquim.

²¹ Pocs governants d’Israel es van oposar als portaveus de Déu amb tanta fúria com Joiaquim. Ho podem veure amb l’exemple del profeta Uriahu (o Uries), un contemporani de Jeremies. El malvat rei Joiaquim va fer que perseguissin aquest profeta de Jehovà més enllà de les fronteres del país. Quan el van portar, el rei el va fer executar (Jer. 26:20-23). L’any quart del regnat de Joiaquim, Jehovà va manar Jeremies que posés per escrit tot allò que li havia dit fins aleshores i que ho llegís al temple. Joiaquim va aconseguir el rotlle de Jeremies, i va fer que un oficial de la cort el llegís en veu alta. Mentre escoltava, el rei anava estripant el document i en llençava els bocins al foc, sense fer cas de les súpliques d’alguns prínceps que li demanaven que no ho fes. Després d’això, va enviar uns homes per arrestar Jeremies i Baruc. Però, què va passar? «Jahvè els havia amagats» (Jer. 36:1-6; llegeix Jeremies 36:21-26). Jehovà no va permetre que Joiaquim fes mal a aquells dos homes fidels.

22, 23. Què aprens del cas d’una germana de l’Àsia central sobre com Déu et dóna suport?

²² Si Jehovà ho veu convenient, també pot amagar del  perill els seus servents d’avui dia. Però normalment el que fa és donar-los el valor i la saviesa necessaris per obeir-lo i continuar predicant la bona nova. A l’Àsia central, una mare soltera amb quatre fills, a qui anomenarem Gulistan, ha experimentat el suport de Jehovà. Durant un temps, va ser l’única Testimoni en una extensa regió on les autoritats s’oposen a la predicació. Com que la congregació més propera està situada a més de quatre-cents quilòmetres, la Gulistan rares vegades pot gaudir d’estar entre cristians madurs. Però, malgrat l’oposició i dels problemes, predica casa per casa i troba molta gent interessada en el missatge. Segons un informe recent, aquesta germana dirigeix cursos bíblics a una vintena de persones i atén un grup d’ovelletes de Jehovà que va en augment.

²³ Igual que va fer amb Jeremies i amb germans com la Gulistan, Déu sempre està preparat per ajudar tots els qui el serveixen. Per tant, estigues resolt a obeir-lo a Ell com a governant, i no als homes. D’aquesta manera, ni l’oposició ni cap altre obstacle t’impediran alabar públicament l’únic Déu verdader (Jer. 15:20, 21).

24. Com et beneficia obeir?

²⁴ No podem ser realment feliços i tenir una vida satisfactòria si vivim al marge del nostre Creador (Jer. 10:23). Després d’estudiar el que Jeremies va escriure sobre l’obediència, has trobat aspectes en què pots deixar que Jehovà dirigeixi els teus passos més plenament? Els seus manaments són l’única guia que ens porta a la felicitat i a l’èxit. «Escolteu la meva veu», ens exhorta Jehovà, «pel vostre bé» (Jer. 7:23).