1, 2. (a) En quina condició espiritual es trobaven els jueus de l’època de Jeremies? (b) Com haurien d’haver reaccionat aquells jueus, en vista de la seva condició?

 JEREMIES estava desfet en un mar de llàgrimes. Per què? Perquè veia que el seu poble estava en una condició pèssima i, a més, coneixia tot el que Déu havia predit sobre el seu futur. El profeta desitjava que el seu cap fos aigua i els seus ulls una font per poder plorar sense parar. En realitat, Jeremies tenia bones raons per estar tan trist (Jer. 8:23-9:2 [9:1-3 en NM]; llegeix Jeremies 8:20, 21). Els jueus seguien rebutjant la Llei i no obeïen Jehovà, i per això els sobrevindria la calamitat (Jer. 6:19; 9:12 [9:13 en NM]).

² Però la gent de Judà no estava realment interessada a saber què opinava Jehovà sobre el seu comportament; preferien escoltar la cançoneta dels seus líders religiosos, que els deien que tot anava bé (Jer. 5:31; 6:14). Aquells jueus eren com pacients que volen un metge que els tranquil·litzi però que, al mateix temps, ignori els símptomes greus. Si tu estiguessis molt malalt, no t’agradaria que et fessin un diagnòstic exacte, per tal de rebre el tractament adequat a temps? En sentit espiritual, aquells jueus haurien d’haver desitjat que els fessin un diagnòstic precís de la seva condició espiritual. S’haurien d’haver preguntat: «On és Jahvè?» (Jer. 2:6, 8).

3. (a) Què hauria suposat per als jueus fer-se la pregunta «on és Jahvè?»? (b) Digues una manera com els jueus podrien haver buscat Jehovà.

 ³ Per als jueus, preguntar-se «on és Jahvè?» hauria suposat buscar la guia divina a l’hora de prendre decisions, fossin aquestes més o menys importants. Per aquella època no ho havien fet. Però després de la destrucció de Jerusalem i de tornar de l’exili de Babilònia, haurien de ‘buscar’ Jehovà, i així el trobarien i coneixerien els seus camins (llegeix Jeremies 29:13, 14). Com ho podrien fer? Una manera era orant sincerament a Jehovà i demanant-li la seva guia. Això és el que el rei David va fer quan va demanar a Déu: «Feu que conegui, Jahvè, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins» (Sl. 25:4). L’any desè del rei Sedecies, Jehovà, qui escolta les oracions, els va fer una invitació a través de Jeremies: «Crida’m, i et respondré, t’anunciaré coses grans i reservades que no saps» (Jer. 33:3). Si el rei i aquella nació renegada buscaven Déu, Ell els revelaria coses «reservades», és a dir, els informaria de la destrucció de Jerusalem i de la seva reconstrucció setanta anys després.

4, 5. De quines altres maneres podrien els jueus haver buscat Jehovà?

⁴ Una altra manera en què els jueus podrien buscar Jehovà era mirant el passat i meditant en com Déu els havia tractat. Així, recordarien què li agradava i què provocava la seva ira. Disposaven dels escrits de Moisès, d’alguns registres històrics inspirats i dels annals dels reis d’Israel i de Judà. Si hi meditaven i escoltaven els profetes de Jehovà, els contemporanis de Jeremies haurien trobat la resposta a la pregunta «on és Jahvè?».

⁵ També podrien buscar Jehovà aprenent de les pròpies experiències i de les experiències d’altres. Això no significava que ho havien d’aprendre tot a base  d’equivocar-se, però sí que es podrien beneficiar d’analitzar com havien actuat en el passat i de l’opinió que Jehovà tenia de les seves accions. Si haguessin estat observadors, s’haurien adonat de què en pensava Ell (Prov. 17:10).

6. Com t’anima l’exemple de Job?

⁶ Ara apliquem tot això als nostres dies. Et preguntes sovint ‘on és Jehovà?’ quan prens decisions? Si alguna vegada has pensat que no ho fas al grau en què ho hauries de fer, no et desanimis. Fins i tot el fidel patriarca Job va haver de lluitar contra sentiments semblants. Quan va estar sota pressió, només va pensar en si mateix. De fet, Elihú li va haver de recordar que l’humà no tendeix a preguntar-se: «On és Déu que em va fer?» (Job 35:10). Per això, el va instar a ‘fer una pausa i pensar en les meravelles de Déu’ (Job 37:14). Calia que Job observés el seu voltant, que veiés les meravelloses creacions de Jehovà i que pensés en com tractava Déu els humans. Així, a través de la seva pròpia experiència, va poder entendre els camins de Jehovà. Després d’haver aguantat tot el que va patir i d’haver vist com Jehovà havia ajustat la seva manera de pensar, va dir: «He parlat sense intel·ligència  de meravelles que em sobrepassen i no sabia». I va afegir: «Et coneixia només pel que sentia dir, però ara t’han vist els meus ulls!» (Job 42:3, 5).

7. Què analitzarem a partir d’ara, tal com mostra la il·lustració de la pàgina 116?

⁷ El profeta Jeremies va continuar buscant fidelment Jehovà al llarg dels anys. I el va trobar. A diferència dels seus contemporanis, mai no es va deixar de preguntar ‘on és Jehovà?’. En aquest capítol aprendrem, a través del seu exemple, com buscar Jehovà i com trobar-lo a través de l’oració, de l’estudi personal i de les pròpies experiències (1 Par. 28:9).

8. En quins moments s’adreçava Jeremies a Déu en oració?

⁸ Jeremies va buscar Jehovà a través d’oracions sinceres durant tots els anys en què va servir de portaveu a la nació de Judà. Es va adreçar a Déu per demanar-li ajuda quan havia de proclamar missatges impopulars, quan sentia que ja no podia més i quan es preguntava per què succeïen certes coses. Déu li va contestar i li va donar instruccions de com actuar. Vegem-ne alguns exemples.

9. (a) Quins sentiments va expressar el profeta a Jeremies 15:15, 16, i com li va respondre Jehovà? (b) Per què creus que és important que expressis els teus sentiments a Jehovà en oració?

⁹ En una ocasió en què va haver de proclamar un missatge de condemna, a Jeremies li semblava que tothom invocava el mal contra ell. Per això, va demanar a Déu  que el tingués present. Fixa’t en la seva oració registrada a Jeremies 15:15, 16, on expressa la seva angoixa i com es va sentir després, quan Déu el va ajudar (llegeix-lo). Les paraules de Jehovà el van omplir d’alegria i el van ajudar a valorar el privilegi de portar el Seu nom i de proclamar el Seu missatge. En aquella situació, Jeremies va veure clarament ‘on era Jehovà’. Quina lliçó extraiem d’aquest relat?

10. Com va respondre Jehovà a Jeremies quan aquest va dir que no tornaria a parlar mai més en el Seu nom?

¹⁰ En una altra ocasió, després que el sacerdot Paixhur, fill d’Immer, l’assotés, Jeremies va dir que no tornaria a parlar mai més en nom de Déu. Com va respondre Jehovà a la seva oració? (Llegeix Jeremies 20:8, 9.) La Bíblia no diu que Déu li respongués parlant-li des del cel. Però sí sabem que les Seves paraules es van convertir en un incendi que consumia els ossos del profeta i, per tant, no podia fer altra cosa que proclamar-les. De fet, el que va ajudar Jeremies a seguir complint la comissió divina va ser expressar a Jehovà amb franquesa el que sentia i deixar-se guiar pel que coneixia de la Seva voluntat.

11, 12. Com va respondre Jehovà a la pregunta de Jeremies sobre l’aparent èxit dels malvats?

¹¹ Jeremies estava molest per la prosperitat de la gent dolenta, i ho va fer saber a Jehovà en oració (llegeix Jeremies 12:1, 3). Tot i que no li volia ‘recriminar’ res ni qüestionar la Seva justícia, el profeta buscava una resposta a la seva queixa. Al parlar-li amb tanta franquesa va demostrar l’estret vincle que els unia, com el d’un fill que estima el seu pare. Senzillament no entenia per què alguns jueus prosperaven tot i ser tan dolents. El va satisfer la resposta que va rebre? Bé, Jehovà li va assegurar que arrencaria els malvats de la Terra (Jer. 12:14). A mesura que  veia com es desenvolupava la qüestió que li havia expressat a Jehovà en oració, la seva confiança en la justícia de Déu s’anava enfortint. Gràcies a això, és molt probable que Jeremies parlés cada cop més sovint amb el seu Pare per expressar-li els seus sentiments.

¹² Gairebé al final del regnat del rei Sedecies, mentre els babilonis assetjaven Jerusalem, Jeremies va dir que Jehovà té «els ulls oberts sobre tots els camins dels fills d’Adam per donar a cadascun segons la seva conducta i segons el fruit de les seves accions» (Jer. 32:19). Això mostra que el profeta entenia com funciona la justícia de Jehovà; sabia que Ell es fixa en com actua cadascun dels seus servents, i escolta les seves súpliques sinceres. Al mateix temps, aquests veuen cada cop més evidències que Déu ‘dóna a cadascun segons la seva conducta i segons el fruit de les seves accions’.

13. Per què estàs segur que la voluntat de Jehovà sempre es compleix?

¹³ Potser tu no dubtes de la saviesa i de la justícia amb la qual Jehovà compleix i complirà la seva voluntat. Sigui com sigui, et pot ser molt útil reflexionar en tot el que va suportar Jeremies. També t’anirà bé explicar a Jehovà els teus temors i preocupacions. Fer això, enfortirà la teva confiança en Ell i en que la Seva voluntat es realitzarà. Fins i tot, si no entens bé per què hi ha coses que succeeixen d’una determinada manera o per què la voluntat de Déu es desenvolupa a un ritme concret, pots expressar-li que estàs segur que ho té tot sota control. La Seva voluntat es durà a terme de la manera i en el moment en què Ell cregui convenient. Jehovà ho garanteix, i no hi ha cap motiu per posar-ho en dubte. Si t’adreces a Ell en oració per demanar-li que t’ajudi a comprendre la Seva voluntat i a veure clarament  com s’està complint aquesta, t’estaràs preguntant ‘on és Jehovà?’ (Job 36:5-7, 26).

14. Com sabem que Jeremies va investigar la història del poble de Déu?

¹⁴ Jeremies sabia bé que, per respondre a la pregunta ‘on és Jehovà?’, li calia ‘conèixer-lo’ (Jer. 9:23 [9:24 en NM]). De ben segur havia estudiat la història del poble de Déu, ja que va compilar els llibres que avui coneixem com Primer i Segon dels Reis. En aquests, va citar específicament el «llibre de la Crònica de Salomó», el «llibre de la Crònica dels reis d’Israel» i «la Crònica dels reis de Judà» (1 Re. 11:41; 14:19; 15:7). Gràcies a l’estudi personal, va entendre com havia actuat Jehovà en diferents situacions. Va discernir què li agradava i què opinava de les decisions que aquelles persones havien pres. També va tenir accés a escrits inspirats disponibles en aquella època, com ara els de Moisès, Josuè, Samuel, David i Salomó. Sens dubte, Jeremies coneixia bé els profetes que l’havien precedit, així com els que vivien en la seva època. Quin profit va treure el profeta del seu estudi personal?

15. Com devia ajudar Jeremies la investigació sobre la profecia d’Elies?

¹⁵ Jeremies va posar per escrit la història de Jezabel, la malvada esposa del rei Acab de Samaria. Aquest relat inclou la declaració profètica que havia fet Elies, qui va dir que els gossos es menjarien Jezabel al camp de Jizreel  (1 Re. 21:23). D’acord amb el relat de Jeremies, sabem que uns divuit anys després de la declaració d’Elies van llançar Jezabel per la finestra, els cavalls de Jehú la van trepitjar i els gossos se la van cruspir (2 Re. 9:31-37). La fe de Jeremies en la Paraula de Déu es devia enfortir molt després d’investigar la profecia d’Elies i d’analitzar com es va complir fins i tot en els petits detalls. De fet, la perseverança de Jeremies en la seva tasca com a profeta és una mostra evident de la seva fe, la qual s’havia anat enfortint a l’estudiar les activitats de Jehovà en el passat.

16, 17. Què creus que va ajudar Jeremies a continuar advertint els malvats reis de la seva època?

¹⁶ Vegem-ne un altre exemple. Què va permetre Jeremies continuar advertint els malvats reis Joiaquim i Sedecies, malgrat que el perseguissin? Principalment va ser que Jehovà fes de Jeremies «una ciutat fortificada i una muralla de bronze» davant els reis de Judà (Jer. 1:18, 19). Però no subestimem el fet que Jeremies havia investigat a fons els regnats dels antics reis de Judà i Israel. Va deixar registrat que Manassès havia dedicat «altars a tota l’estelada, als dos atris del temple de Jahvè». A més, va oferir en sacrifici cremat el seu fill i va vessar molta sang innocent (2 Re. 21:1-7, 16; llegeix Jeremies 15:4). Però també devia saber que, quan Manassès es va humiliar i va seguir orant, «Jahvè es deixà entendrir» i li va tornar el tron (llegeix 2 Paralipòmens 33:12, 13).

¹⁷ Als seus escrits, Jeremies no parla de la misericòrdia de Jehovà envers Manassès. Però sabem que va morir aproximadament quinze anys abans que Jeremies comencés la seva carrera profètica. És per això que segurament el profeta sabia què havia passat després que el rei es penedís dels crims que havia comès. Analitzar l’abominable conducta de Manassès i conèixer el que  finalment va passar devia ajudar molt Jeremies a veure la importància d’instar reis com Sedecies a buscar la misericòrdia i la bondat amorosa de Jehovà. Fins i tot un rei com Manassès, conegut per ser un idòlatra i per vessar molta sang, es podia penedir i rebre el perdó. Posa’t ara a la pell de Jeremies: creus que conèixer tota la història de Manassès t’hauria donat raons sòlides per persistir amb valor durant els regnats de reis malvats?

18. Què és possible que aprengués Jeremies de l’exemple d’Uriahu? Explica-ho.

¹⁸ Durant la seva trajectòria com a profeta, Jeremies va aprendre molt al veure com havien actuat els seus contemporanis en certes situacions. Un d’ells va ser el profeta Uriahu, qui va profetitzar contra Jerusalem i Judà durant el regnat de Joiaquim. Per por al rei Joiaquim, Uriahu va fugir i se’n va anar a Egipte. Però el rei va enviar uns homes perquè el portessin de nou a Judà i el matessin (Jer. 26:20-23). Creus que Jeremies va aprendre res de l’experiència d’Uriahu? Segurament sí, ja que va continuar alertant els jueus de la desgràcia imminent, fins i tot a la zona del temple. Jeremies no va tenir por, i Jehovà no el va abandonar. És molt probable que Déu motivés Ahicam, el fill de Xafan, a protegir la vida d’aquest valent profeta (Jer. 26:24).

19. Què va aprendre Jeremies de la persistència de Jehovà a l’enviar constantment profetes al seu poble?

¹⁹ Jeremies també va aprendre de la seva pròpia experiència com a profeta durant el temps que Jehovà el va usar per alertar el Seu poble. L’any quart del rei Joiaquim, Jehovà va demanar a Jeremies que posés per escrit tot el que li havia dit des dels dies de Josies fins aleshores. Per què li va demanar això? Per instar els jueus  que deixessin d’actuar malament i perquè obtinguessin el perdó (llegeix Jeremies 36:1-3). Aquest profeta es llevava molt d’hora per proclamar els missatges d’advertència de Déu, i fins i tot els va suplicar que abandonessin les pràctiques detestables (Jer. 44:4). No creus que es devia adonar per experiència pròpia que Jehovà enviava els seus profetes mogut per la compassió que sentia pel seu poble? I no penses que això devia fer que Jeremies també actués mogut per la compassió? (2 Par. 36:15.) És comprensible que, al sobreviure a la destrucció de Jerusalem, Jeremies digués: «Encara som vius per l’amor del Senyor, la seva misericòrdia no s’esgota. La renoves cada dia» (Lam. 3:22, 23, BCI).

20. Com pots imitar Jeremies al prendre decisions?

²⁰ En les decisions que has de prendre diàriament, et pares a pensar quina és la voluntat de Jehovà, és a dir, et preguntes ‘on és Jehovà?’? (Jer. 2:6-8.) A diferència dels seus contemporanis, Jeremies sempre buscava l’ajuda de l’Altíssim per saber quin camí agafar. Sens dubte, a l’hora de prendre decisions, la manera d’actuar més sàvia és imitar Jeremies i tenir en compte l’opinió de Jehovà.

21. Quin tipus d’oració t’ajudarà en la predicació, com per exemple quan algú et respon de manera aspra?

²¹ No cal que les decisions que has de prendre tinguin a veure amb assumptes de màxima importància o amb aspectes decisius de la teva vida. Per exemple, parlem de sortir a predicar el dia que havies decidit. Potser et lleves i veus un cel ennuvolat que convida a quedar-se a casa. Penses que el territori on aniràs aquell dia es predica molt sovint. A més, recordes que l’últim cop algunes persones d’aquella zona et van acomiadar amb una fingida amabilitat i que altres, fins i tot, van ser descaradament grolleres. En aquest punt, a primera hora del dia, podries orar: «On és Jehovà?». Fer-ho t’ajudarà a pensar en la bellesa del missatge que portes i a ser més conscient que és Jehovà qui vol que el declaris. Llavors, sentiràs que aquest missatge és una font de goig i d’alegria per a tu, com ho va ser per a Jeremies (Jer. 15:16, 20). Si més tard, a la predicació, trobes algú que et tracta amb aspresa o que t’amenaça, pots tornar a orar a Jehovà i expressar-li com et sents. Ho faràs? No oblidis que Ell et pot donar l’esperit sant perquè responguis de manera adequada i, d’aquesta manera, el desig que tens de proclamar la bona nova podrà vèncer tots aquests sentiments negatius (Lc. 12:11, 12).

22. Per què es podrien veure destorbades algunes oracions?

²² És bo saber que algunes oracions es poden veure  destorbades o obstaculitzades (llegeix Lamentacions 3:44). Jehovà no va escoltar les oracions dels jueus rebels perquè ‘es tapaven les orelles per no sentir’ la Seva veu i contínuament desobeïen les Seves lleis (Prov. 28:9). Igual que la lliçó devia ser molt clara per a Jeremies, també ho hauria de ser per a nosaltres: si una persona no actua en harmonia amb les seves oracions, no tindrà l’aprovació de Déu, i això pot fer que Jehovà deixi d’escoltar-les. Hem d’evitar que això passi, costi el que costi.

23, 24. (a) Què és essencial que fem si volem percebre la voluntat de Déu? (b) Com pots fer que l’estudi personal et beneficiï més?

²³ Perquè Jehovà et guiï, no només cal orar sincerament, sinó també ser constants en l’estudi personal. Aquest és un aspecte clau si volem percebre quina és la voluntat de Déu. En aquest sentit, tenim un avantatge respecte de Jeremies: nosaltres disposem de la Bíblia completa. Igual que ell va fer una investigació exhaustiva  per compilar el seu relat històric, tu també pots indagar a la Paraula de Déu i buscar la guia divina preguntant-te ‘on és Jehovà?’. Si t’esforces per conèixer la voluntat de Déu, demostraràs que confies en ell i seràs com un «arbre plantat vora l’aigua i que estén les arrels cap al corrent» (llegeix Jeremies 17:5-8).

²⁴ Quan llegeixis i meditis en les Santes Escriptures, intenta discernir què vol Jehovà que facis en aquesta o aquella situació. Memoritza principis bíblics que vulguis aplicar a la teva vida. Mentre llegeixis relats històrics, manaments bíblics, principis divins i consells savis, pensa en com haurien d’influir en les teves decisions quotidianes. Si et preguntes ‘on és Jehovà?’, Ell et pot respondre a través de la Bíblia i et pot mostrar com enfrontar-te fins i tot a les situacions més complicades. D’aquesta manera, podràs trobar les «coses grans i reservades que no saps» o que no havies entès completament fins ara (Jer. 33:3).

25, 26. Per què ens poden ajudar les pròpies experiències i les dels altres?

²⁵ A més, també pots pensar en les teves pròpies experiències o en les d’altres persones. Per exemple, hi ha cristians que, com Uriahu, han deixat de confiar en Jehovà (2 Tim. 4:10). Pots aprendre del seu mal exemple i evitar les terribles conseqüències d’actuar com ell ho va fer. Recorda sovint la bondat amorosa que Jehovà t’ha mostrat, i no oblidis que Jeremies també va valorar la Seva misericòrdia i la Seva compassió. Encara que la teva situació sigui desesperada, no pensis que l’Altíssim no es preocupa per tu. Ho fa i, a més, et cuida igual que va fer amb Jeremies.

²⁶ Si medites en com Jehovà ajuda els seus servents avui dia, t’adonaràs que ens guia diàriament de diferents  maneres. L’Aki, una jove germana japonesa, sentia que no donava la talla com a cristiana. Un dia, predicant amb l’esposa del superintendent de circuit, li va expressar els seus sentiments: «Sento que Jehovà em vomitarà de la seva boca, però jo m’agafo ben fort als seus llavis mentre li demano que em doni una mica més de temps». L’esposa del superintendent la va mirar als ulls i li va dir: «Mai no he pensat que siguis una cristiana tèbia». Més tard, l’Aki va meditar en aquell comentari animador. De fet, res indicava que Jehovà l’hagués vist mai com una persona tèbia. Per això, l’Aki va orar a Jehovà i li va dir: «Envia’m on vulguis; faré el que vulguis que faci». Per aquell temps va anar a l’estranger, on hi havia un petit grup en llengua japonesa que necessitava algú que parlés bé l’idioma i que s’hi pogués quedar per ajudar. Quina coincidència que l’Aki hagués nascut precisament en aquell país! Això va facilitar que s’hi pogués traslladar per donar un cop de mà. Però, on viuria? Una germana li va oferir l’habitació de la seva filla, que s’acabava de mudar. «Era com si les peces d’un trencaclosques anessin encaixant a poc a poc. Jehovà m’anava obrint el camí.»

27. Per què ens hem de preguntar ‘on és Jehovà?’ abans d’actuar?

²⁷ Molts germans i germanes recorden moments en què han sentit personalment la guia divina, potser mentre llegien la Bíblia o mentre estudiaven. Sens dubte, tu també ho hauràs experimentat. Això hauria d’haver enfortit el teu lligam amb Jehovà i hauria de fer que t’acostis a ell en oració més sovint i de manera més fervent. Tingues clar que si cada dia et preguntes ‘on és Jehovà?’, ell et mostrarà el seu camí (Is. 30:21).