1. Què va dir Jeremies sobre les profecies divines al veure la destrucció de Jerusalem?

 JERUSALEM no és més que un munt de runes que fumegen a causa dels incendis que han provocat els conqueridors. Això és tot el que han deixat al seu pas els babilonis. Dins el cap de Jeremies encara ressonen els horribles xiscles dels qui han caigut durant la conquesta. Jeremies sabia que aquell desastre passaria, i finalment ha estat tal com Jehovà havia anunciat. «Jahvè ha fet el que havia resolt», es lamenta el profeta al veure com ha caigut Jerusalem. Quina gran tragèdia! (Llegeix Lamentacions 2:17.)

2. Quina profecia que s’havia anunciat segles abans va veure complerta Jeremies?

² Jeremies va veure com es complien moltes profecies relacionades amb el poble de Déu, fins i tot algunes  d’antigues. Segles abans, Moisès havia parlat a Israel de les conseqüències d’obeir o desobeir Déu: «la benedicció» o «la maledicció». Jehovà volia el millor per al seu poble; volia que escollissin la benedicció. Però si desobeïen els resultats serien terribles: els sobrevindria la maledicció. Moisès va advertir, i després Jeremies ho va repetir, que els qui ignoressin Jehovà i s’hi oposessin fins i tot es ‘menjarien la carn dels seus fills i de les seves filles’ (Deut. 30:19, 20; Jer. 19:9; Lev. 26:29). Alguns israelites potser ni s’imaginaven que pogués passar una cosa tan esgarrifosa. Però estaven equivocats. La profecia es va complir quan el menjar de Jerusalem es va acabar durant el setge. Jeremies explica: «Mans de mares sensibles han cuit els seus propis petits; els han servit d’aliment en el desastre de la filla del meu poble» (Lam. 4:10, BCI). Quin fet més horripilant!

3. Per què enviava Jehovà profetes al seu poble?

³ L’objectiu de Jehovà al comissionar profetes com Jeremies no era senzillament anunciar desgràcies. Volia que el seu poble tornés a servir-lo fidelment i que els pecadors es penedissin. Esdres ho explica molt bé: «Jahvè, Déu dels seus pares, de bona hora i sense parar, els havia enviat amonestacions per mitjà dels missatgers de Déu, ja que es compadia del seu poble i del lloc on vivien» (2 Par. 36:15; llegeix Jeremies 26:3, 12, 13).

4. Com se sentia Jeremies a causa del missatge que havia anunciat?

⁴ Jehovà no va ser l’únic que es compadia del seu poble, Jeremies també. Això es fa evident en les paraules que va dir abans que Jerusalem fos destruïda. Imagina’t com es devia sentir mentre anunciava què passaria. Estava profundament angoixat i, a més, sabia que els israelites podrien haver evitat el desastre si l’haguessin escoltat. Per això, es va expressar així: «Les meves entranyes, les  meves entranyes, tremolo! Parets del meu cor! S’avalota contra mi la meva ànima, el meu cor s’agita! Perquè escolta: he sentit el corn, el crit de guerra!» (Jer. 4:19). Jeremies no podia callar sabent la calamitat que s’acostava.

5. Per què Jeremies estava tan segur del missatge que predicava?

⁵ Per què podia Jeremies estar tan segur que el que havia profetitzat es compliria? (Jer. 1:17; 7:30; 9:21 [9:22 en NM].) Doncs bé, aquest profeta era un home de fe que havia estudiat les Escriptures i sabia que Jehovà és el Déu de les profecies verdaderes. La història donava testimoniatge de la capacitat de Jehovà per predir assumptes impossibles des del punt de vista humà, com ara que Israel fos alliberat del captiveri egipci. Jeremies coneixia bé el relat d’Èxode i les paraules d’un dels testimonis presencials, Josuè. Aquest líder jueu havia dit el següent als seus compatriotes: «Reconeixeu amb tot el cor i amb tota l’ànima que no ha fallat cap de les bones promeses que Jahvè, el vostre Déu, us havia fet. Tot s’ha complert, no ha fallat res» (Jos. 23:14).

6, 7. (a) Per què t’haurien d’interessar les declaracions profètiques de Jeremies? (b) Què t’ajudarà a confiar en el missatge que prediques?

⁶ Per què t’han d’interessar les profecies que va declarar Jeremies? Primer, perquè la confiança que tenia en la veracitat de les paraules de Jehovà estava ben fonamentada. Segon, perquè algunes declaracions divines que va fer en aquell temps s’estan complint avui dia, i n’hi ha d’altres que veuràs complertes en el futur. I tercer, perquè la quantitat de missatges que va proclamar en el nom de Jehovà i l’entusiasme amb què els va anunciar, fan d’aquest profeta un servent de Déu extraordinari. Un erudit el descriu així: «En comparació amb altres profetes, Jeremies sobresurt com un gegant». Jeremies va jugar un  paper tan important en les relacions de Déu amb el Seu poble que més tard, quan alguns van escoltar Jesús, van pensar que era Jeremies (Mt. 16:13, 14).

⁷ Tu també vius en un moment en què s’estan complint profecies bíbliques crucials. I, com Jeremies, cal que segueixis confiant en la veracitat de les promeses de Jehovà (2 Pe. 3:9-14). Com ho pots aconseguir? Edificant la teva confiança en que les profecies divines són cent per cent fiables. Per això, aquest capítol n’analitzarà algunes que Jeremies va declarar i que va veure complertes. També en veurem altres que es van complir més tard, i fins i tot algunes que tenen a veure amb tu, ara i en el futur. Aprofita aquest examen per enfortir la teva confiança en la Paraula profètica de Jehovà, i així estaràs més convençut que ‘Jahvè farà el que ha resolt’ (Lam. 2:17).

8, 9. Quina és una de les característiques que fan de la Bíblia un llibre únic?

⁸ Molta gent intenta predir el futur. Pensa, per exemple, en els economistes, els polítics, els espiritistes o els meteoròlegs. Però segurament t’hauràs adonat que és molt difícil predir amb exactitud fins i tot petites coses, com ara què passarà demà o la setmana que ve. En canvi, una de les característiques que fan de la Bíblia un llibre únic és l’exactitud profètica (Is. 41:26; 42:9). Cap de les profecies de Jeremies, fossin sobre un futur proper o molt llunyà, no va fallar. Moltes tenien a veure amb  persones concretes o amb nacions. Examinem-ne unes quantes que es van complir mentre Jeremies encara era viu.

⁹ Qui pot dir què passarà al món d’aquí un o dos anys? Per exemple, quin analista d’afers internacionals pot saber amb precisió si hi haurà un canvi de govern en algun país? Per inspiració divina, però, Jeremies va predir que Babilònia estendria el seu àmbit d’influència. Va dir que aquest imperi era «una copa d’or» que Jehovà utilitzaria per abocar la seva indignació contra Judà i moltes ciutats i pobles veïns, i que acabarien servint els babilonis (Jer. 51:7). I això és precisament el que Jeremies i els seus contemporanis van veure amb els seus propis ulls. (Compara-ho amb Jeremies 25:15-29; 27:3-6; 46:13.)

10. Què va predir Jehovà que els passaria a quatre reis de Judà?

¹⁰ A través de Jeremies, Jehovà també va revelar el futur de quatre reis de Judà. Per exemple, va predir que un dels fills del rei Josies, Jehoahaz (o Xal·lum), aniria a l’exili i no tornaria mai més a Judà (Jer. 22:11, 12). I aquella predicció es va complir (2 Re. 23:31-34). De Joiaquim, el seu successor, va dir que ‘tindria l’enterrament d’un ase’ (Jer. 22:18, 19; 36:30). Tot i que la Bíblia no especifica com va morir aquest rei ni què van fer amb el seu cadàver, sí explica que el seu fill Jeconies (o Joaquín) el va succeir al tron durant el setge de Jerusalem. Jeremies també va predir que Jeconies aniria a l’exili a Babilònia i que moriria allà (Jer. 22:24-27; 24:1). Aquestes profecies també es van fer realitat. I, què hi ha de l’últim d’aquests quatre reis, Sedecies? Jeremies va predir que acabaria en mans dels enemics i que aquests no tindrien compassió d’ell (Jer. 21:1-10). Què li va passar? Els seus enemics el van capturar. Van degollar els seus fills davant seu, i a ell li van treure els ulls i el van portar a Babilònia,  on finalment va morir (Jer. 52:8-11). Com pots veure, totes aquestes profecies es van complir al peu de la lletra.

11. Qui va ser Hananià, i què va predir Jehovà que li passaria?

¹¹ Al capítol 28 de Jeremies llegim que, durant el regnat de Sedecies, el fals profeta Hananià va contradir la declaració de Jehovà que indicava que Babilònia dominaria Jerusalem. Sense fer cas de les paraules de Déu, Hananià va dir que el jou d’esclavitud que Nabucodonosor havia posat sobre Judà i altres nacions es trencaria. Però, sota la direcció de Jehovà, Jeremies va fer evident la falsedat d’Hananià. Llavors va reiterar que moltes nacions haurien de servir els babilonis i va dir al fals profeta que moriria aquell mateix any. I tot es va realitzar (llegeix Jeremies 28:10-17).

12. Com van reaccionar la majoria dels contemporanis de Jeremies al seu missatge profètic sobre la destrucció de Jerusalem?

¹² El missatge profètic que Jehovà li havia donat a Jeremies se centrava principalment en la caiguda de Jerusalem. El profeta va advertir un cop i un altre que la ciutat seria conquerida a menys que els jueus es penedissin de la idolatria, la injustícia i la violència (Jer. 4:1; 16:18; 19:3-5, 15). Molts dels seus contemporanis van pensar que Jehovà no faria mai una cosa com aquella. Si el temple de Déu estava a Jerusalem, com permetria Jehovà que aquell lloc sant fos destruït?! «Això no passarà mai!», pensaven. Però saps prou bé que Jehovà mai no menteix i, per això, va fer tal com ho havia resolt (Jer. 52:12-14).

13. (a) En què s’assemblen els nostres dies als de Jeremies? (b) Per què t’han d’interessar les promeses que Jehovà va fer a algunes persones de l’època de Jeremies?

¹³ Avui dia, el poble de Déu es troba en una situació semblant a la dels contemporanis de Jeremies que van ser fidels. Sabem que Jehovà aviat destruirà tots els qui rebutgen escoltar les seves advertències. Però les seves  promeses profètiques també ens poden animar, igual que van animar els jueus que es van posar de part de l’adoració pura. Per exemple, Jehovà va prometre als recabites que, com que li havien estat fidels i havien obeït els manaments del seu avantpassat, sobreviurien a la destrucció de Jerusalem. El fet que més endavant es parli de «Melquies, fill de Recab», qui va participar en la reconstrucció de Jerusalem durant la governació de Nehemies, demostra que aquesta profecia es va complir (Neh. 3:14; Jer. 35:18, 19). Jehovà també va assegurar a Èbed-Mèlec que sobreviuria a aquell desastre perquè havia confiat en Ell i havia ajudat el seu profeta Jeremies (Jer. 38:11-13; 39:15-18). De la mateixa manera, Jehovà va prometre a Baruc, el company de Jeremies, que li ‘concediria la  pròpia vida com a premi’(Jer. 45:1, 5, BCI). A quina conclusió arribes després de veure el compliment d’aquestes profecies? Com penses que Jehovà actuarà amb tu si ets lleial? (Llegeix 2 Pere 2:9.)

14. Per què era extraordinària la profecia divina sobre Babilònia?

¹⁴ Déu va predir que Nabucodonosor no només conqueriria Judà, sinó també Egipte (Jer. 25:17-19). Això devia semblar molt poc probable, ja que aquesta nació era tan poderosa que fins i tot dominava Judà (2 Re. 23:29-35). Després de la destrucció de Jerusalem, una resta de jueus volia abandonar la seva terra per refugiar-se a Egipte, tot i que Jehovà els havia advertit que no ho fessin i que, si es quedaven, els beneiria. En canvi, si fugien, l’espasa dels babilonis que tant temien acabaria atrapant-los a Egipte (Jer. 42:10-16; 44:30). Els escrits de Jeremies no indiquen si el profeta va veure o no aquesta invasió. Però va ser inevitable que els sobrevingués allò que Jehovà havia predit, ja que els babilonis van conquerir Egipte més tard, a principis del segle sisè a. de la n. e. (Jer. 43:8-13).

15, 16. Com es va dur a terme la promesa de Jehovà d’alliberar el seu poble?

¹⁵ Jeremies també va profetitzar la fi dels babilonis. Un segle abans que passés, havia predit amb tot detall la sobtada caiguda d’aquesta potència. Què havia dit que passaria? Que les aigües que la protegien ‘s’assecarien’ i que els homes poderosos no lluitarien (Jer. 50:38, BCI; 51:30). Aquestes profecies es van complir amb tota exactitud quan els medes i els perses van desviar les aigües de l’Eufrates, van caminar pel llit del riu i van entrar a la ciutat, sorprenent els babilonis. És igualment impactant que declarés que la ciutat quedaria arruïnada  i deshabitada per sempre (Jer. 50:39; 51:26). Fins avui, la desolació del que un dia va ser la majestuosa Babilònia és prova que les profecies divines es compleixen fil per randa.

¹⁶ Jehovà va usar Jeremies per proclamar que els jueus servirien els babilonis durant setanta anys. Passat aquest temps, Jehovà mateix portaria el seu poble de nou a Judà (llegeix Jeremies 25:8-11; 29:10). Daniel confiava plenament en aquesta profecia, i la va usar per determinar quan acabarien «les desolacions de Jerusalem» (Dan. 9:2, TBS). Esdres també va escriure: «Perquè es complís la paraula de Jahvè que havia dit Jeremies, Jahvè, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia». Jehovà va moure el cor de Cir, qui havia conquerit Babilònia, per fer tornar els jueus al seu país (Esd. 1:1-4). Els qui van tornar de l’exili van poder gaudir de pau a la seva terra natal i van restaurar l’adoració pura, tal com s’havia predit (Jer. 30:8-10; 31:3, 11, 12; 32:37).

17. Explica a quines dues ocasions podria haver fet referència Jeremies quan va parlar dels ‘plors’ a Ramà.

¹⁷ Jeremies també va registrar profecies que es van complir més endavant. Per exemple, va escriure: «Així parla Jahvè: Escolta: a Ramà, se sent un sanglot, un plor d’amarguesa! És Raquel que plora els seus fills, no es vol consolar dels seus fills, perquè ja no hi són» (Jer. 31:15). Segons sembla, després de la destrucció de Jerusalem l’any 607 a. de la n. e., els jueus captius es van reunir a la ciutat de Ramà, situada uns vuit quilòmetres al nord de la capital d’Israel. Allà, fins i tot van executar alguns presoners. Aquest fet devia causar un primer compliment de la profecia, com si fos Raquel plorant la pèrdua dels seus «fills». Però més de sis segles després, el rei Herodes va fer assassinar els nadons de Betlem. L’evangeli de Mateu explica  que les paraules de Jeremies havien predit l’amarga reacció del poble davant aquella massacre (Mt. 2:16-18).

18. Com es va complir la profecia divina que feia referència a Edom?

¹⁸ Al segle primer de la n. e. es va complir una altra profecia. Jehovà havia predit a través de Jeremies que Babilònia també envairia Edom (Jer. 25:15-17, 21; 27:1-7). Però la profecia divina anava més enllà, i deia que Edom acabaria com Sodoma i Gomorra. I ja saps què volia dir això. Edom deixaria d’existir i estaria deshabitada per sempre més (Jer. 49:7-10, 17, 18). Allò és exactament el que va passar. On podem trobar Edom i els edomites avui dia? En algun mapa actual? No, bàsicament en llibres d’història antiga o d’història bíblica, o bé en mapes que reflecteixin aquella època. Josep Flavi va explicar que els edomites van haver d’acceptar per força el judaisme al segle segon a. de la n. e., i van deixar d’existir com a nació l’any 70 de la n. e., quan es va destruir Jerusalem.

19. Com demostra el llibre de Jeremies que Jehovà té la capacitat de complir les profecies?

¹⁹ Com pots veure, el llibre de Jeremies està replet de  profecies sobre persones concretes i nacions. La gran majoria ja s’han complert. Tan sols aquest fet ja fa que aquest llibre mereixi tota la teva atenció i que l’estudiïs detalladament, perquè et confirma aquesta veritat sobre el teu gran Déu: ‘Jehovà ha fet el que havia resolt’ fins ara, i també farà el que té previst per al futur (llegeix Isaïes 46:9-11). Això pot enfortir la teva confiança en les prediccions bíbliques. Però no oblidis que algunes de les profecies de Jeremies tenen compliments relacionats amb tu directament, ara i en el futur. Vegem-ne només unes quantes a l’última part d’aquest capítol.

20-22. Per què podem dir que les profecies bíbliques, incloses algunes del llibre de Jeremies, tenen més d’un compliment? Il·lustra-ho.

²⁰ Una profecia bíblica pot tenir més d’un compliment. Un exemple el trobem en la resposta que Jesús va donar als seus deixebles quan li van preguntar sobre ‘el senyal de la seva vinguda i de la fi del món [ordre de coses, NM]’ (Mt. 24:3). El primer compliment va tenir lloc entre els anys 66 i 70 de la n. e. Però, en certs aspectes, és evident que també tindria un altre compliment durant la gran tribulació que li sobrevindria a l’actual ordre de coses malvat, una tribulació ‘com no n’hi ha hagut mai de semblant des del començament del món fins ara, ni n’hi haurà’ (Mt. 24:21). Les profecies de Jeremies segueixen aquest mateix patró. Algunes van tenir un primer compliment l’any 607 a. de la n. e., i un segon compliment força temps més tard, com veiem a la  profecia que parlava de «Raquel que plora els seus fills» (Jer. 31:15). De fet, algunes d’aquestes profecies tenen a veure amb els nostres dies, i el seu compliment t’afecta directament.

²¹ Això ho pots veure al llibre d’Apocalipsi (Revelació). Sota inspiració, l’apòstol Joan va citar profecies que Jeremies havia escrit referents a la fi de Babilònia l’any 539 a. de la n. e. A l’Apocalipsi trobem paral·lels entre aquell primer esdeveniment i el que passaria posteriorment a major escala. Entre les profecies de Jeremies que s’han complert en els nostres dies n’hi ha una sobre la caiguda de l’imperi mundial de la religió falsa, ‘Babilònia la Gran’ (Ap. 14:8; 17:1, 2, 5; Jer. 50:2; 51:8). El poble de Déu hauria de «sortir-ne» per no patir ‘les seves calamitats’ (Ap. 18:2, 4; Jer. 51:6). Les aigües d’aquesta ciutat, és a dir, la gent que li dóna suport i els seus adeptes, ‘s’assecaran’ (Jer. 51:36; Ap. 16:12).

²² Però encara s’ha de complir la promesa de Jehovà de venjar-se de la religió falsa per com ha maltractat el Seu poble. Jehovà li ‘pagarà segons les seves obres, segons tot el que ha fet’ (Jer. 50:29; 51:9; Ap. 18:6). I les terres simbòliques de Babilònia la Gran acabaran desolades i desèrtiques (Jer. 50:39, 40).

23. Quina restauració espiritual, predita per Jeremies, va tenir lloc al segle vint?

²³ T’hauràs adonat que les profecies de Jeremies també tenen un to optimista. Per exemple, va predir la restauració de l’adoració verdadera a la Terra durant els nostres dies. L’alliberació dels jueus captius a l’antiga ciutat de Babilònia té un paral·lel modern en l’alliberació de l’actual poble de Déu del captiveri de Babilònia la Gran, que va tenir lloc després que el Regne s’establís al cel. En sentit espiritual, Jehovà va restaurar el seu poble a l’adoració  verdadera i, com a resultat, aquest es va sentir agraït i alegre. Jehovà ha beneït els esforços que fan els seus servents per ajudar altres persones a acceptar la veritat i gaudir d’abundant aliment espiritual (llegeix Jeremies 30:18, 19). També hauràs vist que Jehovà ha complert la seva promesa de donar-nos pastors, homes madurs en sentit espiritual que de debò es preocupen i protegeixen el ramat (Jer. 3:15; 23:3, 4).

24. Quines impactants paraules de Jeremies encara s’han de complir?

²⁴ Les paraules que Jeremies va dirigir a Judà contenien tant una promesa de coses millors pels qui es mantinguessin fidels a Déu com una advertència de destrucció pels qui no valoressin la seva relació amb Jehovà. Avui dia passa una cosa semblant. Seria difícil no adonar-se de la urgència que transmeten les següents paraules:  «Aquell dia, hi haurà víctimes de Jahvè d’un cap a l’altre de la Terra; no els ploraran, no els recolliran, no els enterraran; es tornaran fems al damunt de la terra» (Jer. 25:33).

25. Quina responsabilitat tenen els servents de Déu d’avui dia?

²⁵ Com Jeremies, nosaltres també vivim en moments molt crítics i, per això, la reacció de les persones al missatge diví també pot significar la vida o la mort. Avui dia, els servents de Déu no som profetes ni rebem inspiració per afegir res a les infalibles veritats de la Bíblia. No obstant això, hem rebut la comissió de predicar el Regne fins a la fi d’aquest ordre de coses (Mt. 28:19, 20). Per res del món voldríem ‘robar les paraules de Jehovà’ amagant a les persones tot el que ha de passar (llegeix Jeremies 23:30). Com a cristians, estem decidits a no restar força ni efecte al missatge diví. Saber que moltes profecies que Jeremies va proclamar ja s’han complert ens fa tenir l’absoluta confiança que les que encara no s’han realitzat també es compliran. Per això, tenim l’obligació d’anunciar que Jehovà ‘farà el que havia resolt, complirà la seva paraula, decretada des de dies antics’ (Lam. 2:17).

26. Quina profecia analitzarem al pròxim capítol?

²⁶ No podem completar l’examen de l’activitat profètica de Jeremies si no parlem de la magnífica promesa divina d’una «aliança nova». La Bíblia explica que Jehovà escriuria les lleis d’aquest nou pacte al cor del seu poble (Jer. 31:31-33). El capítol següent analitzarà aquesta profecia i el seu compliment, que tenen molt a veure amb tu.