1, 2. (a) Amb quin problema es va enfrontar Baruc l’any quart de Joiaquim? (b) Què va fer Jehovà per ajudar Baruc?

 ERA l’any quart del regnat del malvat rei Joiaquim, aproximadament el 625 a. de la n. e., i Baruc, el fidel escriba de Jeremies, se sentia molt cansat. Jeremies li havia demanat que escrivís en un rotlle totes les declaracions sobre Jerusalem i Judà que Jehovà li havia fet des que l’havia comissionat com a profeta, vint-i-tres anys enrere (Jer. 25:1-3; 36:1, 2). Però no va ser fins l’any següent que Baruc va llegir el contingut del rotlle als jueus (Jer. 36:9, 10). Hi havia res que preocupés Baruc?

² «Ai de mi, que Jahvè m’acumula les penes sobre els dolors! Estic extenuat a força de gemegar, no puc trobar cap descans!», s’exclamava Baruc. Segurament tu també t’has queixat algun cop, potser en veu alta o en el teu interior. Sigui com sigui que Baruc ho fes, Jehovà, qui examina el cor dels humans, l’estava escoltant i coneixia la causa de la seva angoixa. Per això, va usar Jeremies per corregir-lo amorosament (llegeix Jeremies 45:1-5). Per què se sentia tan fatigat Baruc? Era per la missió que se li havia donat, o potser per les circumstàncies en què l’havia de dur a terme? No exactament. En realitat, el problema radicava en el seu cor; Baruc ‘reclamava per a ell coses extraordinàries’. Quines eren aquestes «coses extraordinàries» que buscava? Què li va prometre Jehovà que li donaria si acceptava  el seu consell i la seva guia? I què aprenem del que li va passar?

3. Quina era l’arrel del problema espiritual de Baruc?

³ Baruc devia saber molt bé quines eren les «coses extraordinàries» que buscava, i també sabia que Jehovà «té els ulls sobre els camins de l’home, i veu cada pas que fa» (Job 34:21). La raó per la qual Baruc no podia «trobar cap descans» mentre escrivia les declaracions profètiques de Jeremies no va ser la tasca en sí, sinó el seu punt de vista sobre el que semblava ‘extraordinari’, és a dir, allò que hi havia dins el seu cor. Totalment absort en buscar aquestes coses, va perdre de vista les més importants, que són les que tenen a veure amb complir la voluntat de Déu (Fili. 1:10, BCI). La forma verbal hebrea que s’usa en el passatge de Jeremies 45:5 transmet la idea que no es tractava d’un sentiment momentani o passatger. Ja feia temps que Baruc havia estat buscant «coses extraordinàries» quan Jehovà el va advertir que deixés de fer-ho. Tot i que estava actiu en el servei a Déu, també aspirava a obtenir «coses extraordinàries».

4, 5. Per què és possible que les «coses extraordinàries» que Baruc buscava tinguessin a veure amb la fama i el prestigi, i per què era oportú que Jehovà el corregís?

⁴ Una de les possibles preocupacions de Baruc era que volgués obtenir fama i prestigi. Tot i ser l’escrivent de Jeremies, probablement era molt més que el secretari personal del profeta. A Jeremies 36:32 se l’anomena «l’escriba Baruc». Les proves arqueològiques apunten que possiblement exercia com a funcionari de la cort. De fet, es fa servir el mateix títol quan es parla d’Elixamà, un dels prínceps de Judà. Això ens indica que Baruc també podia entrar «a la sala del secretari» del «palau reial» com un dels col·legues  d’Elixamà (Jer. 36:11, 12, 14). Per tant, Baruc devia ser un funcionari molt instruït de la cort reial. El seu germà, Seraià, era «l’encarregat de les etapes», és a dir, el supervisor de l’allotjament del rei Sedecies. En una ocasió, fins i tot el va acompanyar a Babilònia en una missió important (llegeix Jeremies 51:59). Segurament Seraià s’encarregava dels aliments i de l’allotjament del rei quan aquest sortia de viatge. És per això que el seu càrrec devia ser molt important.

⁵ És comprensible que una persona que estava acostumada a un estatus elevat se sentís molt cansada de registrar repetidament missatges de condemna contra Judà. A més, fer costat al profeta de Déu devia posar en perill la seva posició i la seva carrera. I ara pensa en què passaria quan Jehovà demolís el que havia edificat, com es menciona a Jeremies 45:4. Totes les «coses extraordinàries» que Baruc desitjava, fos obtenir més honor a la cort o prosperitat material, haurien estat en va. Jehovà tenia bones raons per corregir Baruc si el que aquest buscava era la seguretat en aquell ordre de coses jueu que s’encaminava a la destrucció.

6, 7. En cas que les «coses extraordinàries» que Baruc buscava fossin béns materials, l’actitud de qui podria haver estat imitant?

⁶ Una altra possibilitat és que les «coses extraordinàries» que Baruc buscava tinguessin a veure amb la prosperitat econòmica. Les nacions veïnes de Judà confiaven enormement en les seves riqueses. Per exemple, Moab confiava en els seus «tresors», i Amon també. A més, a través de Jeremies, Jehovà va descriure Babilònia com «la rica en tresors» (Jer. 48:1, 7; 49:1, 4; 51:1, 13). Però finalment Jehovà les va condemnar.

⁷ Per aquesta raó, si el desig de Baruc era acumular propietats i riqueses, podem entendre que Jehovà l’advertís.  Quan Déu ‘estengués la mà sobre’ els jueus, les seves cases i els seus camps passarien a mans dels enemics (Jer. 6:12; 20:5). Ara suposa que vius a Jerusalem en aquella època. La major part dels teus compatriotes, inclosos els prínceps, els sacerdots i fins i tot el rei, pensen que cal lluitar contra els invasors babilonis. Però tu saps que Jeremies ha declarat: «Serviu el rei de Babilònia [...] i viureu» (Jeremies 27:12, 17). Creus que tenir molts béns et facilitaria obeir el manament de Jehovà? Penses que els sentiments per les teves pertinences t’impulsarien a fer cas de l’advertència de Jeremies, o més aviat a seguir el corrent de la majoria? Al final, tots els objectes de valor de Judà i Jerusalem, inclosos els del temple, van ser saquejats i portats a Babilònia. Per tant, tot l’esforç que haguessis fet per obtenir coses materials hauria estat inútil (Jer. 27:21, 22). Creus que en podem extreure cap lliçó?

8, 9. Per què és rellevant el fet que Baruc rebés la seva vida com a premi?

⁸ Què obtindria Baruc si obeïa l’advertència de Déu? Ni més ni menys que la seva vida! Déu li havia garantit que ‘li concediria la pròpia vida com a premi, anés on anés’ (Jer. 45:5, BCI). Quan Jerusalem va ser destruïda, es van salvar relativament poques persones; només les que van obeir l’ordre divina de rendir-se als caldeus (Jer. 21:9; 38:2). Amb tot, alguns es poden preguntar: «I només van rebre això a canvi de ser obedients?».

⁹ Pensa en Jerusalem durant el setge de Babilònia.  La ciutat agonitzava lentament enmig d’aquell cruent assetjament. La situació era diferent de la de Sodoma, que havia estat fulminada en un obrir i tancar d’ulls. Per tant, es podria dir que viure la destrucció de Sodoma hauria estat més fàcil de suportar que la de Jerusalem (Lam. 4:6). Baruc va registrar una profecia que deia que els habitants de Jerusalem moririen a causa de l’espasa, de la fam o de la pesta, i ell ho devia veure. A causa del setge, la reserva d’aliments es va exhaurir. Imagina’t què horrible va ser que les mares, que per natura són «tendres», haguessin de cuinar i menjar-se els seus propis fills! (Lam. 2:20; 4:10; Jer. 19:9.) Però Baruc va sobreviure. Enmig de tot aquell caos, la seva vida era un premi, com un botí després d’una batalla. És evident que Baruc havia obeït el consell diví  de no buscar «coses extraordinàries» i, per això, com ho provava el fet que fos viu, s’havia guanyat l’aprovació de Jehovà.

10, 11. Què té a veure amb nosaltres el relat de Baruc?

¹⁰ Malgrat que Baruc estava ocupat fent la voluntat de Déu, durant un temps va sentir el fort desig d’obtenir «coses extraordinàries». Jehovà el va advertir del perill i, gràcies a això, es va salvar de naufragar en sentit espiritual i d’una mort segura. Creus que ens podria passar el mateix que a Baruc? No ens podríem sentir temptats a deixar-nos endur pels desitjos del cor, al mateix temps que servim activament Jehovà?

¹¹ Baruc es devia sentir molt temptat a fer-se un nom davant la gent. Imagina-te’l preguntant-se: «Conservaré la meva feina d’escriba? Aconseguiré una millor posició?». Ara apliquem-ho a nosaltres. Pregunta’t: «Tinc ambicions, potser secretament amagades al meu cor? Desitjo una professió d’èxit en aquest món, si no és ara, potser en el futur?». Alguns joves cristians s’haurien de plantejar seriosament: «Em deixo enlluernar pel prestigi o la seguretat econòmica que puc aconseguir a través de l’educació superior, i així obtenir “coses extraordinàries”?».

12. Com va buscar un germà «coses extraordinàries» per a Jehovà, i què penses de la seva decisió?

¹² Un germà, que ara serveix a la seu mundial, tenia quinze anys quan li van oferir una beca per anar a la universitat. Però va refusar l’oferta, cosa que no va agradar als seus mestres, i va preferir iniciar un altre tipus de carrera: la de pioner. Amb tot, les seves ganes d’aprendre mai no es van apagar. Va arribar a servir com a missioner en una illa remota, on va aprendre una llengua que només parlaven unes deu mil persones. Com que no hi havia cap diccionari,  va fer un glossari de paraules pel seu compte. Amb el temps, va arribar a dominar aquella llengua i va rebre l’assignació de traduir algunes de les nostres publicacions. Més tard, aquell glossari va servir com a base per al primer diccionari en aquella llengua. En una ocasió, aquest germà va dir al gran auditori d’un congrés de districte: «Si hagués acceptat anar a la universitat, qualsevol èxit posterior m’hauria donat la glòria a mi. Però, com veieu, no tinc cap títol, i per això puc dir que tot el que he aconseguit no ha estat pel meu propi mèrit. Tot el mèrit és de Jehovà» (Prov. 25:27, BEC). Què opines de la decisió que va prendre aquest germà quan tenia quinze anys? Amb el pas del temps ha gaudit de molts privilegis en el poble de Jehovà. I tu, com vols usar les teves habilitats? Estàs determinat a fer-les servir per alabar Jehovà en lloc de buscar la teva pròpia glòria?

13. Per què alguns pares haurien de reflexionar en el repte que se li va presentar a Baruc?

¹³ Hi ha un perill lligat al de buscar «coses extraordinàries»: fer-ho a través de les persones a qui estimes i sobre qui pots influir, o buscar aquestes «coses» per a elles. Probablement has vist que en aquest món hi ha pares que mouen els assumptes perquè els seus fills aconsegueixin el que ells no van poder, o que arribin a ser algú de qui es puguin enorgullir. Potser has sentit comentaris com aquests: «No vull que el meu fill hagi de treballar tan dur com jo», o bé «Vull que el meu fill vagi a la universitat perquè tingui una vida més fàcil». Els pares cristians també es podrien sentir així. És cert que poden al·legar que no estan buscant «coses extraordinàries» per a ells mateixos, però potser busquen sentir-se realitzats a través dels seus fills. Igual que possiblement Baruc es va veure temptat a buscar prominència a través de la seva posició o de la seva carrera, un pare podria desitjar el mateix a través del seu  fill. Però, oi que Jehovà, «qui examina els cors», ho veuria, tal com ho va veure en el cor de Baruc? (Prov. 17:3.) Per tant, demana-li a Jehovà que examini els teus pensaments més íntims, com va fer David (llegeix Salm 26:2; Jeremies 17:9, 10). Com hem vist en aquesta anàlisi sobre Baruc, Jehovà pot utilitzar diferents maneres per alertar-nos del perill de buscar «coses extraordinàries».

14, 15. Com podrien les riqueses arribar a convertir-se en «coses extraordinàries» per a nosaltres?

¹⁴ Posa per cas que les «coses extraordinàries» que Baruc buscava fossin riqueses o fortuna. Si hagués estat molt lligat a les seves propietats i possessions a Judà, probablement li hauria costat molt obeir l’ordre divina de rendir-se als caldeus. Segurament t’has adonat que les persones riques sovint confien en la seva «fortuna», però la Bíblia afirma que la protecció que aquesta els pot donar tan sols és producte de «la seva imaginació» (Prov. 18:11, TBS). Tenir present el punt de vista equilibrat que ofereix la Bíblia sobre els béns materials pot ajudar molt els servents de Jehovà (llegeix Proverbis 11:4). Malgrat tot, alguns podrien raonar: «Per què no puc gaudir una mica de les coses que m’ofereix aquest món?».

¹⁵ Si un cristià s’aferrés a les seves possessions podria arribar a sentir deler per coses que formen part d’aquest món condemnat a desaparèixer. Però això no els va passar ni a Jeremies ni a Baruc. Temps després, Jesús va alertar les persones que viurien en «el dia que el Fill de l’home es reveli», i els va dir: «Recordeu-vos de la dona de Lot».  Això seria el mateix que dir-nos: «Recordeu-vos de Jeremies i Baruc» (Lc. 17:30-33). Si cultivéssim amor per les coses materials, difícilment podríem posar en pràctica les paraules de Jesús. Però no oblidis que Baruc es va prendre seriosament l’advertència de Jehovà i, gràcies a això, va sobreviure.

16. Explica l’experiència d’uns germans que van tenir un punt de vista equilibrat respecte als béns materials.

¹⁶ Pensa en la situació dels germans que vivien a Romania durant el règim comunista. Quan els agents del govern registraven les seves cases, de vegades els prenien els objectes personals, especialment tot allò que després podrien vendre (Lam. 5:2). Molts germans i germanes van estar disposats a perdre tot el que tenien. Alguns van haver de deixar enrere les seves possessions i propietats quan els van obligar a marxar, però van seguir íntegres en el servei a Jehovà. Si t’haguessis d’enfrontar amb una prova similar, et permetria mantenir-te lleial a Déu el lligam que tens amb les teves possessions? (2 Tim. 3:11.)

17. En quin sentit devien ser una ajuda per a Jeremies i Baruc alguns dels seus contemporanis?

¹⁷ Cal destacar que Jeremies i Baruc van rebre suport d’alguns dels seus contemporanis. Per exemple, Sofonies va profetitzar durant el regnat de Josies, mentre Jeremies també servia com a profeta. Què devia pensar  Jeremies sobre el que trobem registrat a Sofonies 1:18? (Llegeix-lo.) T’imagines Jeremies i Baruc comentant aquestes paraules inspirades? Un altre dels seus contemporanis va ser Ezequiel, a qui van portar captiu a Babilònia l’any 617 a. de la n. e. Part dels seus missatges estaven directament relacionats amb els jueus que havien tornat a la seva terra i, per això, Jeremies segurament coneixia bé tot el que Ezequiel havia fet o havia dit, com ara el que trobem a Ezequiel 7:19 (llegeix-lo). Nosaltres també ens podem beneficiar d’aquelles paraules inspirades. No hem d’oblidar que durant el dia de Jehovà, les persones demanaran als seus déus que els preservin la vida, però ni aquests ni les seves riqueses els podran salvar.

18. Què volem rebre «com a premi», i com ho podem aconseguir?

¹⁸ No oblidis que el premi que Jehovà ens ha promès és «la pròpia vida». És possible que alguns servents de Jehovà morin a causa de la persecució que pot tenir lloc durant «la gran tribulació», quan els elements polítics o banyes de la bèstia salvatge ataquin la religió. Però, en realitat, no hauran perdut «la pròpia vida», perquè tenen la garantia que Jehovà els la retornarà i gaudiran de «la vida veritable» al món nou (Ap. 7:14, 15; 1 Tim. 6:19). No obstant això, la major part dels qui es mantinguin fidels en aquell moment sobreviuran a la gran tribulació. No dubtis que, quan Jehovà porti la calamitat a les nacions, cap servent fidel de Déu es trobarà entre les «víctimes de Jahvè» (Jer. 25:32, 33).

19. De quines maneres t’ajuden els exemples de Jeremies i Baruc a enfortir la teva determinació a no buscar «coses extraordinàries»?

¹⁹ A alguns els pot amoïnar rebre només la «pròpia vida com a premi». Però, en realitat, això no ens hauria de preocupar. Recorda que, mentre la gent de Jerusalem  moria de fam, Jehovà va conservar viu Jeremies. Com ho va fer? El rei Sedecies el va custodiar a l’atri de la guàrdia i va fer que «li donessin cada dia una fogassa de pa, del carrer dels forners, fins que no hi va haver més pa a la ciutat» (Jer. 37:21). I Jeremies no va morir! Com hem vist, Jehovà pot fer el que cregui convenient per garantir al seu poble la vida eterna. Com que Baruc va deixar de buscar «coses extraordinàries», va sobreviure a la destrucció de Jerusalem. De manera semblant, tenim la confiança que podem sobreviure a l’Harmaguedon i així podrem adorar Jehovà eternament amb la «pròpia vida com a premi».