1, 2. (a) Què pot passar si no es protegeix un ramat d’ovelles? (b) Quines tasques realitzaven els pastors en temps bíblics?

 EN HIROYASU era petit quan la seva mare li va regalar dues ovelles, un mascle i una femella. Ell es va encarregar de cuidar-les. Cada any, l’ovella paria dos xais, així que poc a poc el ramat va anar creixent. Quan en Hiroyasu tenia dotze anys, el seu ramat ja comptava amb dotze o tretze ovelles. «Un dia, ben d’hora al matí, mentre encara era al llit, les vaig sentir belar», recorda en Hiroyasu. «Però no vaig sortir de seguida. Quan finalment hi vaig anar, vaig veure uns gossos salvatges que fugien, i em vaig trobar amb una escena espantosa: les meves ovelletes estaven esbudellades! Desesperat, vaig buscar la mare de les ovelles. I quan la vaig trobar, enmig d’un bassal de sang, encara respirava. Al final, només va sobreviure el mascle. Allò em va destrossar. Hauria d’haver sortit a veure com estaven el primer cop que les vaig sentir. Les meves ovelletes estaven indefenses davant d’aquells gossos salvatges.»

² En temps bíblics, gairebé tothom estava familiaritzat amb la tasca dels pastors. Aquests s’encarregaven de portar el seu ramat a les pastures i s’asseguraven que estigués ben alimentat. També el protegien dels predadors i buscaven les ovelles que s’havien perdut (1 Sam. 17:34-36). El pastor les deixava dormir i reposar a llocs tranquils. A més, ajudava les mares durant el part, i després tenia cura dels xais. Molts escriptors bíblics, inclòs Jeremies, van fer servir la figura del pastor com a metàfora per parlar d’homes que  estan a càrrec d’altres persones, i que les dirigeixen i les guien especialment en sentit espiritual.

3. A què es referia Jeremies quan va usar les paraules pastor i pasturar?

³ A la congregació, potser podríem veure els ancians com a pastors només quan visiten els germans per ajudar-los i animar-los. Però Jeremies va utilitzar les paraules pastor i pasturar de manera que abastaven tot aspecte de la relació que hi havia entre els dirigents de Judà i la gent del poble. Déu sovint va condemnar els prínceps, els profetes i els sacerdots jueus perquè eren pastors que no vetllaven pel benestar de les ovelles (Jer. 2:8). Maltractaven, extraviaven i no cuidaven les persones, i se centraven en satisfer els seus propis interessos egoistes. Havien abandonat el poble de Déu en un estat espiritual espantós, i per això Jehovà va pronunciar un «ai» dirigit a aquells falsos pastors i va prometre al seu poble que els proporcionaria pastors atents que els cuidarien i els protegirien de debò (llegeix Jeremies 3:15; 23:1-4).

4. Qui cuida el ramat de Déu avui dia, i amb quina actitud ho fa?

⁴ La promesa de Jehovà va tenir un compliment major en el Pastor principal, Jesús, qui va esdevenir Cap de la congregació. Ell mateix es va anomenar «el bon pastor», un pastor que de veritat mostrava compassió per aquells a qui dirigia, les ovelles de Jehovà (Jn. 10:11-15). Per cuidar el seu ramat a la Terra, avui dia Jehovà utilitza pastors sota la supervisió de Crist, que poden ser tant germans ungits de la classe del servent fidel i assenyat com ancians diligents que forment part de la «gran multitud» (Ap. 7:9). Aquests pastors s’esforcen per demostrar el mateix esperit de sacrifici de Jesús i l’imiten a l’alimentar i estimar la congregació. Ai dels qui no cuidin el ramat de Jehovà, dels qui en disposin com si en fossin els amos o dels qui el tractin de manera brusca i arrogant! (Mt. 20:25-27; 1 Pe. 5:2, 3.) Així doncs, què espera Jehovà dels pastors cristians d’avui  dia? Què aprenem dels escrits de Jeremies sobre les actituds i motivacions que han de tenir els ancians? Examinem ara el paper dels pastors en tres aspectes diferents: a l’hora d’ajudar i protegir el ramat, a l’ensenyar dins i fora de la congregació i al disciplinar.

5-7. (a) Com espera Jehovà que els ancians cuidin les seves ovelles, i per què? (b) Com poden demostrar els ancians que realment estimen els seus germans, inclosos els qui s’han apartat de la congregació?

⁵ L’apòstol Pere va dir que Jehovà és el «pastor i guardià de les [nostres] ànimes» (1 Pe. 2:25). Com tracta Jehovà les seves «ovelles»? Retornem als dies de Jeremies per saber-ne la resposta. Després de criticar els mals pastors que desatenien i extraviaven el ramat, Jehovà va dir que ‘aplegaria’ les seves ovelles i les ‘tornaria als seus prats’. Els va prometre bons pastors que ‘les pasturarien’ i vetllarien perquè el seu poble estigués protegit d’enemics voraços (Jer. 23:3, 4). És evident que Jehovà tenia en gran estima les seves ovelles. Avui dia també les valora molt, ja que ha pagat un  preu molt elevat per assegurar el seu benestar etern (1 Pe. 1:18, 19).

⁶ Igual que un pastor ha de cuidar les seves ovelles, els superintendents cristians no han de descuidar la congregació. Si ets ancià, pregunta’t: «M’esforço a estar alerta de qualsevol símptoma de patiment dels meus germans i estic disposat a ajudar-los al més ràpid possible?». El savi rei Salomó va escriure: «Coneix com estan les teves ovelles, dóna’t ànsia pels teus ramats» (Prov. 27:23, BCI). Tot i que aquest verset destaca la diligència dels pastors literals, en principi també es pot aplicar a l’atenció amorosa que els pastors espirituals donen a la congregació. Si ets ancià, fes-te aquesta altra pregunta: «M’esforço per lluitar contra qualsevol tendència a dominar els altres?». El fet que Pere digués que no s’ha de pasturar el ramat «com qui senyoreja damunt les seves possessions» prova que això pot passar. Per això, què podries fer perquè el ramat reposi junt, tal com descriu Jeremies 33:12? (Llegeix-lo.) Fixa’t si a la teva congregació hi ha germans que necessiten atenció i ajuda especials, com ara pares que crien sols els seus fills, vidus o vídues, famílies reconstituïdes i germans grans o joves.

⁷ De vegades pot passar que un bon pastor hagi d’anar a buscar una ovella que s’ha allunyat del ramat. De la mateixa manera, pot ser que un ancià hagi d’anar a buscar algú que, per una raó o una altra, s’hagi apartat de la congregació i necessiti ajuda. Per fer-ho, un pastor ha de ser humil i ha de tenir un esperit de sacrifici. Amb paciència, ha de dedicar temps a atendre les necessitats dels qui li han estat confiats. Per això, fa bé de preguntar-se amb sinceritat: «Fins a quin punt m’esforço per animar i edificar els altres, en comptes de condemnar-los o criticar-los? Francament, ho vull fer millor?». De vegades, caldrà que s’esforci un cop i un altre per tal d’ajudar algú a veure les coses des del punt de vista de Jehovà. Si algun germà o germana no accepta  de seguida un consell (un consell bíblic, i no pas una simple opinió personal), recorda que Jehovà, el Pastor i Superintendent per excel·lència, va aconsellar ‘sense cansar-se’ i es va esforçar per ajudar aquell poble rebel (Jer. 25:3-6). Avui dia, la majoria dels seus servents no practiquen el mal, però quan algú necessita consell, és la responsabilitat dels ancians donar-li’n, tal com va fer Jehovà.

8. Com poden els pastors espirituals imitar l’exemple de Jeremies?

⁸ Mentre encara hi havia esperança que els jueus tornessin a Jehovà, Jeremies va orar a favor dels seus compatriotes. Va dir a Déu: «Recordeu-vos que m’he estat dret davant vostre per parlar a favor d’ells, per apartar-ne la vostra còlera!» (Jer. 18:20). Aquestes paraules mostren que Jeremies buscava coses bones en els seus germans, en comptes de pensar malament d’ells. Avui els superintendents cristians han d’imitar aquesta actitud de Jeremies, a menys que hi hagi clares evidències que una persona practica el mal de forma impenitent. Seria bo que encomiessin els germans que fan el bé i oressin per ells i amb ells (Mt. 25:21).

9, 10. Per què cal ser un bon mestre per ser un bon pastor (ancià de la congregació)?

⁹ En harmonia amb Jeremies 3:15, els pastors cristians han de ser mestres del ramat, és a dir, l’han de ‘pasturar amb coneixement i judici’ (1 Tim. 3:2; 5:17). Jehovà va prometre que els bons pastors ho farien, i va animar els jueus a deixar-se corregir i ensenyar pel seu profeta Jeremies  (llegeix Jeremies 6:8). Per estar saludables, les ovelles necessiten nodrir-se. D’igual manera, per gaudir de bona salut espiritual, el poble de Déu necessita l’aliment i la guia que provenen de les Escriptures.

¹⁰ Pel que fa a l’ensenyament, els ancians tenen un doble paper: d’una banda, han d’ajudar els qui ja formen part de la congregació i, de l’altra, els qui encara no serveixen Déu. Amb relació a aquest últim paper, no oblidis que una de les raons principals per les quals existeixen les congregacions és predicar la bona nova del Regne de Déu. Per tant, els ancians han de ser predicadors entusiastes (Jer. 1:7-10). Fent això, compleixen amb la responsabilitat que tenen davant de Déu i, a més, donen un bon exemple als germans. Si ets ancià, no et sembla que predicar al costat de diversos germans i germanes de manera regular t’ofereix l’oportunitat d’ajudar-los a millorar en les seves habilitats per predicar, així com de millorar tu mateix? A més, quan portes la davantera al predicar, també ets una font d’estímul per als altres, cosa que és vital per al progrés de la congregació.

11, 12. A què ha de posar atenció un ancià que vol ser un bon pastor?

¹¹ Les ensenyances dels ancians s’han de basar en la Bíblia i així seran un aliment espiritual nutritiu per als germans. Així doncs, els pastors de la congregació han d’estudiar de valent la Paraula de Déu per ser mestres eficaços. Això està en contraposició amb la manera de fer dels dirigents jueus de l’època de Jeremies, els quals no ensenyaven de manera efectiva. El profeta va explicar per què: «Els pastors eren uns necis, no consultaven el Senyor; per això, com que no han tingut seny, tot el ramat se’ls ha esgarriat» (Jer. 10:21, BCI). Els qui haurien d’haver ensenyat el poble no seguien els principis bíblics ni buscaven Déu i, per tant, no podien actuar amb saviesa. Per això, Jeremies  va declarar una denúncia encara més forta contra els suposats profetes (llegeix Jeremies 14:14, 15).

¹² Els superintendents cristians d’avui dia no fan com aquells falsos pastors. Tot el contrari, estudien i imiten l’exemple de Jesús, i això els permet actuar amb saviesa al guiar el ramat. Organitzar-se per estudiar regularment pot suposar-los tot un repte a causa de les diverses coses que reclamen el seu temps i atenció. Ara bé, si serveixes com a ancià, et pots preguntar: «Estic fermament convençut que el que ensenyo només serà beneficiós i exacte, i que reflectirà de debò el coneixement i la perspicàcia de Déu, si em baso en la Seva Paraula i en la guia de la classe del servent fidel i assenyat?». Si et sembla que ja no tens un estudi personal com el d’abans, què faràs per continuar sent diferent d’aquells falsos pastors dels dies de Jeremies?

13. Què va ajudar Jeremies a ser un bon mestre, i què en poden aprendre els pastors cristians d’avui?

¹³ Una cosa que va fer de Jeremies un mestre efectiu va ser la manera en què va utilitzar les il·lustracions. Per suposat, va ser Jehovà mateix qui el va instruir. Segurament no va ser fàcil oblidar la imatge del profeta fent miques un vas d’argila llançant-lo contra el terra i proclamant que Jerusalem i la seva gent serien destruïdes de la mateixa manera (Jer. 19:1, 10, 11). Tampoc devien oblidar l’ocasió en què Jeremies va fer un jou de fusta i després se’l va posar al coll per mostrar el patiment del seu poble assetjat pels babilonis (Jer. cap. 27, 28). És cert que els ancians de la teva congregació no han rebut instruccions de part de Jehovà per dramatitzar certs punts d’aquesta manera. Però, no aprecies que utilitzin il·lustracions i experiències adequades quan ensenyen? És evident que els exemples i les imatges mentals que es poden crear amb les il·lustracions, si aquestes estan ben pensades i apliquen, són molt poderosos i poden motivar a actuar.

14. (a) Què era el «bàlsam a Galaad» al qual Jeremies va fer al·lusió? (b) Com poden els ancians promoure la salut espiritual dels seus germans?

 ¹⁴ Què agraïts estem de l’ensenyança dels pastors cristians! Jeremies va veure que la gent del seu temps necessitava curació en sentit espiritual, i va preguntar: «És que no hi ha bàlsam a Galaad, no hi ha cap metge?» (Jer. 8:22). A Galaad, la part d’Israel situada a l’est del riu Jordà, hi havia un bàlsam literal molt conegut per les seves propietats medicinals. Aquest oli, fet a base de plantes aromàtiques, sovint s’utilitzava per calmar i curar les ferides. Però aquells jueus no rebien curació en sentit espiritual. Per què? Jeremies va dir: «Els profetes profetitzen amb mentida, els sacerdots es desconsagren ells mateixos, i el meu poble ja està content així» (Jer. 5:31). No penses que a la teva congregació també pots trobar «bàlsam a Galaad»? Aquest bàlsam calmant es pot comparar al consol que ens ofereixen els pastors cristians de la congregació, ja que ens indiquen amorosament quins principis bíblics hem de seguir, ens animen i, a més, oren per nosaltres i amb nosaltres (Jm. 5:14, 15).

15, 16. Per què necessiten atenció tant les ovelles literals com les espirituals?

¹⁵ Pensa en l’alegria que ha de tenir un pastor que ha treballat de valent durant moltes hores quan veu els xaiets acabats de néixer! Sap, però, que els haurà d’atendre i d’alimentar adequadament si els vol veure créixer. A més, caldrà que el pastor els talli les cues hàbilment, sense fer-los mal, ja que és fàcil que els xais s’embrutin i contraguin malalties a l’arrossegar-les pel terra i pels fems. D’igual manera, els pastors espirituals atenen amorosament els membres de la congregació (Jn. 21:16, 17). Als ancians també els omple d’alegria veure que els qui s’interessen en la veritat comencen a fer passos per ser cristians verdaders. Volen que tant els més nous com els germans de més experiència estiguin sans i ben alimentats i, per això, no escatimen esforços en atendre’ls i ajudar-los quan cal. Aquesta feina inclou recordar als seus germans que «així parla Jahvè», és a dir, recordar-los les ensenyances de les Escriptures (Jer. 2:2, 5; 7:5-7; 10:2; Tt. 1:9).

¹⁶ Jeremies havia de ser valent per anunciar el missatge diví. I els superintendents de la congregació també ho han de ser, especialment quan han de parlar amb franquesa per tal de protegir els germans. Per exemple, podria ser que un pastor espiritual hagués d’intervenir per advertir un «xai» o, fins i tot, una «ovella» de més edat a fi que no s’embruti amb el món de Satanàs. És possible que la persona que està en perill ni tan sols busqui consell. Tot i això, creus que un pastor diligent podria quedar-se de braços plegats veient que un membre del ramat va per mal camí? Per suposat que no! Tampoc no s’hauria de prendre aquesta situació a la lleugera i pensar que tot va bé i que hi ha «pau», quan òbviament no és així i existeix el perill  que un dels seus germans perdi la «pau» amb Jehovà (Jer. 8:11).

17. En quines circumstàncies un pastor haurà de mostrar atenció especial a una ovella, i com ho farà?

¹⁷ Si una ovella incauta s’allunya, el pastor atent actuarà ràpidament per dirigir-la de nou a la protecció del ramat (llegeix Jeremies 50:6, 7). De manera semblant, de vegades un superintendent haurà de raonar amb fermesa, però també amb amor, amb aquells qui s’encaminen a una situació perillosa. Per exemple, podria veure que una parella compromesa per casar-se passa temps en llocs on es podrien deixar emportar per la passió sense que ningú els faci d’espelma. Un ancià comprensiu i amable els pot ajudar a evitar aquestes situacions comprometedores. En comptes d’acusar-los, els farà veure quines situacions podrien fer que es comportessin de maneres que Jehovà odia. Com va fer Jeremies, els ancians fidels condemnen el que Jehovà condemna. En aquest sentit imiten Jehovà, qui, en lloc d’actuar amb severitat, va suplicar al seu poble a través del profeta: «No feu aquesta cosa abominable que jo odio!» (Jer. 5:7; 25:4, 5; 35:15; 44:4). Valores de debò la preocupació que els pastors amorosos mostren pel ramat de Jehovà?

18. Quins resultats positius poden aconseguir els esforços dels pastors espirituals?

¹⁸ Per suposat, no tothom va escoltar el consell de Jeremies. Però alguns sí ho van fer, com per exemple Baruc, el seu secretari. Quan aquest va necessitar consell enèrgic, Jeremies li’n va donar de bon grat (Jer. 45:5). Amb quin resultat? Baruc va rebre l’aprovació de Déu i va sobreviure a la destrucció de Jerusalem. De la mateixa manera, quan els ancians de la congregació veuen els bons resultats d’ajudar els seus germans, se senten motivats a seguir ‘aplicant-se a l’exhortació i a l’ensenyament’ que salva vides (1 Tim. 4:13, 16).

19, 20. Quina responsabilitat tenen els ancians al tractar amb els qui han pecat?

¹⁹ Un altre paper que duen a terme els superintendents és el de jutges espirituals. En comptades ocasions, els ancians han de tractar amb els qui pequen voluntàriament per tal d’ajudar-los a penedir-se. Jehovà també va animar els pecadors amb bondat, però amb franquesa, que abandonessin el mal camí (Jer. 4:14). A la congregació, si algú no deixa de practicar el pecat, els superintendents hauran de prendre les mesures necessàries per protegir el ramat d’una influència que pot arribar a ser corruptora. Seguint les instruccions de les Escriptures, han d’expulsar el pecador, ja que, en circumstàncies com aquestes, Jehovà espera que els ancians exerceixin la justícia divina. Per exemple, el bon rei Josies va protegir el poble de manera exemplar, ja que «emparava el míser i el pobre». En aquest sentit, el rei imitava l’amor que Déu sent per la justícia. Per això, Jehovà va poder dir sobre la seva manera d’actuar: «No és això conèixer-me?». Oi que et tranquil·litza saber  que els ancians de la teva congregació s’esforcen a imitar l’exemple de Josies? (Jer. 22:11, 15, 16.)

²⁰ No dubtis que Jehovà disciplina els pecadors «amb mesura» (Jer. 46:28, BCI). Per això, segons les circumstàncies i l’actitud que manifesti la persona, els ancians l’hauran d’aconsellar, exhortar o reprendre. Pot passar que, fins i tot, sigui necessari expulsar el pecador impenitent. En aquest cas, els ancians no oraran públicament per l’expulsat que continua practicant el pecat; seria inútil fer-ho (Jer. 7:9, 16). a De tota manera, imitaran Jehovà i mostraran a l’expulsat com tornar a tenir l’aprovació de Déu (llegeix Jeremies 33:6-8). Malgrat que l’expulsió pot ser una mesura dolorosa, hem de confiar que les normes de Déu sempre són rectes, justes i el millor per a tothom (Lam. 1:18).

21. En quina condició hauria d’estar el ramat de Déu, i com hi pots contribuir tu?

²¹ Quan els ancians coneixen i apliquen les normes divines, el ramat està ben alimentat, sa i protegit (Sl. 23:1-6). Els superintendents cristians poden aprendre molt del que va dir Jeremies sobre les bones i les males actituds i motivacions que aquests han de tenir. Això els serà útil per dur a terme la seriosa responsabilitat de cuidar el ramat de Déu. Tots ens hauríem de preguntar: «Demostro que valoro les disposicions de Jehovà per ensenyar, guiar i protegir el seu ramat? Col·laboro amb els ancians, que ‘pasturen’ el ramat “amb coneixement i judici”?» (Jer. 3:15; 23:4).