1, 2. Per què no és fàcil reconèixer la veritable condició del nostre cor figurat?

 IMAGINA’T que un matí, mentre encara estàs al llit, sents un dolor agut al pit i et costa respirar. I et preguntes: «Serà un atac de cor?». Negar aquesta possibilitat no t’ajudaria; caldria que actuessis immediatament. Per tant, hauries de trucar una ambulància per rebre assistència mèdica professional, i un metge expert t’examinaria amb cura i potser et faria un electrocardiograma. Un diagnòstic i un tractament a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort.

² Però, i el teu cor figurat? No és tan fàcil saber en quina condició es troba. Per què? A la Bíblia llegim: «El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?» (Jer. 17:9, BEC). Mentre que altres potser veuen senyals d’alarma i es preocupen per nosaltres, el nostre cor ens pot enganyar i fer-nos creure que no tenim cap problema espiritual. Per què ens pot enganyar? D’una banda, la inclinació al pecat ens pot jugar una mala passada, i de l’altra, no hem d’oblidar que Satanàs i el seu món emmascaren la veritable condició del nostre cor. Fixar-nos en Jeremies i la gent de Judà d’aquella època ens ajudarà a fer un diagnòstic del nostre estat espiritual.

3. Quines coses s’han convertit en déus per a molts?

³ Gran part dels jueus havien demostrat que els seus  cors estaven malalts en sentit espiritual. Sense cap remordiment, havien abandonat l’únic Déu verdader per adorar els déus cananeus. Per això, Jehovà els va desafiar i els va dir: «On seran, doncs, els teus déus, que tu t’has fet? Que s’aixequin, ells, vejam si et salven al temps del teu mal! (Ja que els teus déus son tants com les teves ciutats, Judà!)» (Jer. 2:28). Segurament nosaltres pensem: «Però si jo no adoro cap ídol ni cap altre déu!». Però, un diccionari defineix la paraula déu com «una persona o cosa que es té en màxim respecte o consideració». Molta gent d’aquest món posa en primer lloc la seva carrera, la salut, la família i, fins i tot, la seva mascota. Altres tenen en ‘màxima consideració’ el seu equip de futbol o d’altres esports, alguns famosos, la tecnologia, els viatges, les festes populars i les tradicions. Qui fa això, està sacrificant la seva relació amb el Creador perquè posa en primer lloc aquestes coses. Podria això afectar els cristians verdaders, tal com els va passar als jueus?

4. Eren sincers els qui deien: «On és la paraula de Jahvè? Que vingui!»?

⁴ Segurament trobaràs interessant analitzar el context on es troba la descripció que fa Jeremies del cor desesperat o «pervers». Va sentir que la gent deia: «On és la paraula de Jahvè? Que vingui!» (Jer. 17:15). Però, eren sincers? Bé, el capítol disset del llibre de Jeremies comença així: «El pecat de Judà és escrit amb una ploma de ferro, amb una punta de diamant és gravat sobre la taula del seu cor». El problema d’aquells jueus era que ‘confiaven en el mortal’ i ‘en feien el seu suport, mentre que el seu cor s’apartava de Jahvè’. Només una minoria confiava en Déu i desitjava que aquest els guiés i beneís (Jer. 17:1, 5, 7).

5. Com van respondre els compatriotes de Jeremies als manaments de Jehovà?

 ⁵ La reacció de la majoria dels jueus als manaments divins va revelar la condició del seu cor (llegeix Jeremies 17:21, 22). Per exemple, el sàbat havia de ser un dia per descansar de les tasques diàries i per participar en activitats espirituals. Durant aquell dia, els compatriotes de Jeremies no podien fer negocis ni fer encàrrecs. Però les seves accions van mostrar el que de veritat hi havia al seu cor: «No van escoltar o decantar l’orella, sinó que, amb deliberada tossuderia, es negaren a escoltar o acceptar la correcció». Malgrat que coneixien bé la Llei de Déu, tenien el seu propi punt de vista; tenien altres coses a fer durant el sàbat (Jer. 17:23; Isa. 58:13).

6, 7. (a) Quin raonament poc assenyat podria fer un cristià, deixant de banda el consell de la classe del servent fidel? (b) Com podria afectar aquest raonament la nostra assistència a les reunions?

⁶ Nosaltres no hem de complir la llei del sàbat. Però aquest relat és un exemple amonestador per a tots, ja que la reacció d’aquella gent va demostrar l’estat del seu cor (Col. 2:16). Si volem agradar Déu, hem de deixar de banda les nostres ambicions i els interessos egoistes. Sabem que seria insensat decidir nosaltres mateixos quina és la millor manera de servir-lo. I segurament coneixem molts que s’han concentrat a fer la voluntat de Déu i ho han trobat molt refrescant. Per tant, com ens podria enganyar el nostre cor?

⁷ Un cristià podria pensar erròniament que el seu cor mai no l’enganyarà, tal com van pensar molts contemporanis de Jeremies. Per exemple, s’entén que un home pogués dir: «M’he d’assegurar una feina per mantenir la meva família». Però, què passaria si això el portés a pensar que necessita més formació per estar a l’altura de la seva feina o per assegurar-se’n una de decent? Podria  raonar: «Ara no és com abans. Avui dia cal anar a la universitat per assegurar-se una bona feina i sobreviure». Seria molt fàcil començar a minimitzar el consell savi i equilibrat de la classe del servent fidel i assenyat sobre la formació complementària i començar a perdre’ns les reunions. Quant a això, alguns han adoptat de mica en mica els raonaments i punts de vista d’aquest món (Ef. 2:2, 3). Per això la Bíblia ens adverteix: «No us emmotlleu al món present» (Rom. 12:2, BCI). a

8. (a) Sobre què podria fanfarronejar un cristià? (b) Què és més important que només conèixer alguns fets sobre Déu i els seus actes?

⁸ És cert que alguns cristians del segle primer eren rics i potser tenien certa prominència en el món. Passa el  mateix avui dia. Com s’haurien de sentir aquests cristians per tot el que han aconseguit? I com els hauríem de veure nosaltres? Jehovà ens respon a través de Jeremies (llegeix Jeremies 9:22, 23 [23, 24 en NM]). En comptes de fanfarronejar dels seus èxits, una persona sàvia reconeix que el més valuós que hi ha és conèixer el Sobirà de l’univers (1 Cor. 1:31). Què significa, doncs, conèixer més profundament Jehovà? És veritat que els contemporanis de Jeremies sabien el nom de Déu. També sabien el que havia fet pels seus avantpassats en diverses ocasions: al mar Roig, a l’entrada de la Terra Promesa, a l’època dels Jutges i durant els regnats de reis fidels. No obstant això, no coneixien realment Jehovà, ni hi posaven fe genuïna. Més aviat deien: «Sóc innocent; la seva ira ja s’ha apartat de mi!» (Jer. 2:35).

9. Per què podem estar segurs que és possible canviar el nostre cor figurat, i com ho podem aconseguir?

⁹ Els jueus a qui anaven dirigits els missatges divins havien de canviar el seu cor. I això no era impossible, ja que Déu va prometre als qui retornarien de l’exili: «Els donaré un cor perquè em coneguin, que jo sóc Jahveh: i ells seran el meu poble, i jo seré el seu Déu, perquè tornaran a mi» (Jer. 24:7, TBS). Avui dia també és possible canviar; tots podem millorar l’estat espiritual del nostre cor. Per aconseguir-ho, és indispensable que fem tres coses: estudiar profundament la Paraula de Déu, discernir com Déu influeix en la nostra vida i posar en pràctica  el que hem après sobre ell. A diferència dels contemporanis de Jeremies, hauríem de desitjar que el Gran Examinador inspeccioni el nostre cor. Nosaltres també el podem examinar a la llum de la Bíblia i reflexionant en què ha fet Jehovà a favor nostre (Sl. 17:3). Què savi és actuar així!

10, 11. (a) Per què va anar Jeremies a cal terrissaire? (b) Què determina la manera com Jehovà modela la gent?

¹⁰ Satanàs vol encaixar tots els humans en un mateix motlle. En canvi, Jehovà ens modela de forma individual. Això ho veiem reflectit en l’experiència de Jeremies. Un dia, Déu li va dir que anés a cal terrissaire. Jeremies el va trobar treballant al torn, modelant un vas. Quan aquest es va esguerrar, senzillament en va transformar l’argila humida en un de diferent (llegeix Jeremies 18:1-4). Per què Jeremies havia d’anar a cal terrissaire? I què aprenem d’aquesta experiència?

¹¹ Jehovà volia que Jeremies i Israel s’adonessin que Ell té autoritat per modelar les persones i les nacions com vol. Com treballa Déu l’argila? A diferència dels terrissaires humans, Jehovà ni comet errors ni destrueix la seva obra senzillament per capritx. La manera com les persones responen quan el Gran Terrissaire les modela determina el que Jehovà fa amb elles (llegeix Jeremies 18:6-10).

12. (a) Com va respondre Joiaquim als esforços de Jehovà de modelar-lo? (b) Quina lliçó extreus del relat de Joiaquim?

 ¹² Llavors, com ens modela Jehovà? Principalment ho fa per mitjà de la Bíblia. Quan llegim i responem favorablement als consells de la Paraula de Déu, revelem quin tipus de persones som i, per tant, permetem que Déu ens modeli. L’exemple del rei Joiaquim ens permet veure com la gent a l’època de Jeremies s’hauria d’haver deixat modelar en assumptes quotidians. Tot i que la llei estipulava que no es podia estafar o ‘explotar un jornaler pobre o necessitat’, el rei ho va fer; va explotar els israelites utilitzant-los com a mà d’obra barata per construir-se «una casa espaiosa» (Deut. 24:14; Jer. 22:13, 14, 17). A través dels profetes, Déu va intentar modelar Joiaquim amb la Seva paraula, però el rei es va deixar endur pel seu cor traïdor. Va dir: «No vull escoltar!», i va continuar en la trajectòria que havia seguit des de jove. Per això, Déu va sentenciar: «Tindrà l’enterrament d’un ase: l’arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!» (Jer. 22:19, 21). Seria insensat dir: «És que jo sóc així!». Avui Déu no envia profetes com Jeremies, però sí que ens ofereix guia. La classe del servent fidel i assenyat ens ajuda a discernir i aplicar els principis bíblics, els quals poden tenir relació amb la nostra vida diària, com ara la manera de vestir i arreglar-nos, o la música i el ball d’un casament o d’altres celebracions. Permetràs que la Paraula de Déu et modeli?

13, 14. (a) Per què el poble va accedir a alliberar els esclaus hebreus? (b) Què va fer que la condició real del cor d’aquelles persones quedés en evidència?

¹³ Vegem un altre exemple. Els babilonis van posar Sedecies al tron de Judà com a rei vassall. Després, sense escoltar la recomanació que Déu li havia donat a través de Jeremies, Sedecies es va rebel·lar (Jer. 27:8, 12). Per  això, els babilonis van assetjar Jerusalem. El rei i els prínceps de la cort van pensar que havien de fer alguna cosa per complir la llei i així guanyar-se l’aprovació de Déu. Conscient que els esclaus hebreus havien de ser alliberats al setè any del seu esclavatge, Sedecies va fer un pacte per alliberar-los (Èx. 21:2; Jer. 34:14). Vet aquí que, ara que Jerusalem estava envoltada d’enemics, semblava recomanable que la gent alliberés els seus esclaus! (Llegeix Jeremies 34:8-10.)

¹⁴ Més tard, un exèrcit egipci va anar a Jerusalem per ajudar, i va obligar els babilonis a aixecar el setge (Jer. 37:5). Què farien ara els qui havien alliberat els seus esclaus? El relat explica que els van tornar a esclavitzar (Jer. 34:11). Quan estaven en perill, els jueus obeïen els manaments divins, com si això pogués compensar la seva mala conducta anterior. Però quan el perill passava, tornaven al mal camí. Pretenien demostrar que acceptaven l’esperit de la Llei, però les seves accions van revelar que el seu cor ni volia actuar en conformitat amb les normes de la Paraula de Déu ni deixar-se modelar per aquesta.

15. Fins a quin punt estàs disposat a deixar-te modelar per Jehovà? Il·lustra-ho.

¹⁵ Gràcies a la congregació mundial de Jehovà coneixem els principis bíblics que apliquen a cada situació. Per exemple, sabem com hem d’actuar si un germà ens fa sortir de polleguera (Ef. 4:32). Potser admets que els consells de la Bíblia són justos i savis però, quin tipus d’argila demostres ser? De debò respons quan Jehovà et modela?  Si el nostre cor és mal·leable, millorarem com a persones i el Gran Terrissaire ens convertirà en un vas més útil (llegeix Romans 9:20, 21; 2 Timoteu 2:20, 21). En comptes de mostrar una actitud de cor com la de Joiaquim o la dels propietaris dels esclaus de l’època de Sedecies, permet que Jehovà et modeli per a «un ús noble».

16. De què estava convençut Jeremies?

¹⁶ Déu va modelar fins i tot Jeremies. Quina actitud va mostrar el profeta? La podem veure en aquestes paraules: «No pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos. Corregeix-me, Senyor» (Jer. 10:23, 24, BEC). Tu, que ets jove i probablement has de prendre moltes decisions, imitaràs Jeremies? Alguns joves volen «dirigir els seus passos», però tu què faràs? Buscaràs la guia de Déu quan prenguis decisions? Seràs humil i admetràs, com Jeremies, que els humans han demostrat ser incapaços de guiar-se ells mateixos? Recorda que si busques la guia de Déu, ell et modelarà.

17-19. (a) Per què va fer Jeremies un llarg viatge fins a l’Eufrates? (b) Com es podia haver posat a prova l’obediència de Jeremies? (c) Què van aconseguir les accions de Jeremies relacionades amb la faixa?

¹⁷ L’assignació de Jeremies requeria que obeís les directrius divines. Si haguessis estat en la seva pell, hauries acceptat qualsevol instrucció, sense excepció? Un dia, Jehovà li va dir que agafés una faixa de lli i se la cenyís a la cintura. Després li va manar que viatgés fins a l’Eufrates. Si consultes un mapa veuràs que anar fins allà significava recórrer un trajecte d’uns cinc-cents quilòmetres. Un cop allà, Jeremies havia d’amagar la faixa dins l’esquerda d’una roca i després tornar un altre cop a Jerusalem. Més tard, Déu el va enviar a recuperar la faixa (llegeix Jeremies 13:1-9). En total Jeremies va recórrer uns dos mil quilòmetres. Alguns crítics bíblics no creuen que viatgés tan lluny  i caminés durant mesos (Esd. 7:9). b Amb tot, allò era el que Déu havia manat i el que Jeremies va fer.

¹⁸ Imagina’t el profeta travessant les muntanyes de Judà i, segons la ruta que agafés, potser també un desert. I tot això tan sols per amagar una faixa de lli! La seva llarga absència devia despertar la curiositat dels seus veïns, i quan va tornar, ja no la portava. Després, Déu li va dir que tornés a fer aquell llarg viatge per recuperar la faixa, que per aquell temps ja estava feta malbé i ‘no servia per a res’. Què fàcil hauria estat pensar: «Això sí que ja és massa! No hi trobo cap sentit!». Però com que Jeremies havia permès que Déu el modelés, no va reaccionar així; enlloc de queixar-se, va fer el que Jehovà li havia manat.

¹⁹ Déu no li va donar cap explicació fins després del segon viatge. Tot allò havia preparat l’escenari perquè Jeremies proclamés un contundent missatge: «Aquest mal poble que no vol escoltar les meves paraules i que, seguint les pròpies inclinacions tenaçment dolentes, corre darrera d’altres déus per servir-los i prosternar-se davant d’ells, que sigui com aquesta faixa que no serveix per a res!» (Jer. 13:10). Quina manera més impactant va usar Jehovà per ensenyar al seu poble! Es va esforçar per arribar al cor de la gent. I l’obediència de Jeremies en un assumpte que semblava trivial hi va jugar un paper molt important (Jer. 13:11).

20. Per què la teva obediència pot desconcertar alguns, però de què pots estar segur?

²⁰ Avui dia, Déu no alliçona les persones fent que els cristians caminem centenars de quilòmetres. Però, de vegades, la teva vida com a cristià pot desconcertar els teus  veïns o companys o, fins i tot, fer que et critiquin. Això pot passar per la teva manera de vestir i arreglar-te, per les decisions que prens quant als estudis o pel que fa al teu futur, o fins i tot, pel teu punt de vista sobre el consum d’alcohol. Estaràs tan resolt com Jeremies a complir els manaments divins? Si permets que Déu modeli el teu cor, les decisions que prenguis poden fer que donis un bon testimoniatge. En qualsevol cas, obeir les directrius de la Paraula de Jehovà i acceptar la seva guia a través de la classe del servent fidel, és pel teu bé etern. En comptes de deixar-te enganyar per un cor traïdor, pots ser com Jeremies. Per tant, estigues resolt a acceptar que Déu et modeli; permet que Ell et converteixi en un vas noble i útil eternament.