Estimeu-vos els uns als altres

«Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres.» (JOAN 13:34, 35)

Què significa: Crist va dir als seus seguidors que s’estimessin igual que ell els havia estimat. De quina manera els havia estimat Jesús? El seu amor va superar les barreres nacionals i de gènere, tan comunes en el seu dia (Joan 4:7-10). L’amor va motivar Jesús a sacrificar el seu temps, les seves energies i la seva comoditat per tal d’ajudar els altres (Marc 6:30-34). Finalment, Crist va arribar al punt de demostrar el seu amor de la manera més extraordinària possible. Va dir: «Jo soc el pastor exceŀlent, i el pastor exceŀlent dona la seva vida per les ovelles» (Joan 10:11).

Com ho van posar en pràctica els primers cristians: En el segle primer, els cristians es tractaven de «germà» o «germana» (Filemó 1, 2). Gent de totes les nacions era ben rebuda a la congregació cristiana. Per què? Perquè «no hi ha diferència entre jueu i grec. Tots tenen el mateix Senyor» (Romans 10:11, 12). Després de la Pentecosta de l’any 33, els deixebles que eren a Jerusalem «venien els seus béns i les seves propietats, i repartien entre tots el que en guanyaven, segons el que necessitava cadascú». Amb quin objectiu? Permetre que els que s’acabaven de batejar es quedessin a Jerusalem per «aprendre el que els apòstols ensenyaven» (Fets 2:41-45). Què els va moure a actuar així? Menys de 200 anys després de la mort dels apòstols, Tertuŀlià va posar per escrit el que es deia dels cristians: «S’estimen els uns als altres, [...] estan disposats a morir els uns pels altres». *

Qui encaixa actualment en aquesta descripció? El llibre The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (‘Història de la decadència i caiguda de l’Imperi romà’), editat el 1837, va observar que, al llarg dels segles, aquells que afirmaven ser cristians «s’havien provocat més adversitats entre ells que les que havien rebut de part dels infidels». * Un estudi recent dut a terme als Estats Units, va trobar que les persones religioses, la majoria de les quals es van identificar com a cristians, tenien prejudicis racials. Els membres d’una mateixa religió de diferents països sovint no tenen relació entre ells. Com a conseqüència, són incapaços, o bé no senten el desig, d’ajudar els seus feligresos veïns quan hi ha una necessitat.

El 2004, després que Florida patís quatre huracans en dos mesos, el president del Comitè Operatiu d’Emergències de Florida es va voler assegurar que els seus subministraments es fessin servir adequadament. Va dir que no hi havia cap altre grup tan ben organitzat com els testimonis de Jehovà i els va oferir l’ajuda que necessitessin. Anys abans, el 1997, un equip de socors dels testimonis de Jehovà va viatjar amb medicaments, aliments i roba a la República Democràtica del Congo per ajudar els seus companys de creença i altres afectats. Els testimonis d’Europa havien donat provisions per valor d’un milió de dòlars.

[Notes]