Salta al contingut

Salta a l'índex

«He donat a conèixer el teu nom»

«He donat a conèixer el teu nom»

«He donat a conèixer el teu nom»

«He donat a conèixer el teu nom als que tu m’has donat del món. [...] Els he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer.» (JOAN 17:6, 26)

Què significa: Jesús va donar a conèixer el nom de Déu quan el va fer servir en el seu ministeri. Com que sovint llegia de les Escriptures, segur que pronunciava el nom de Déu en veu alta (Lluc 4:16-21). Ell va ensenyar als seus deixebles a orar de la següent manera: «Pare, que el teu nom sigui santificat» (Lluc 11:2).

Com ho van posar en pràctica els primers cristians: L’apòstol Pere va explicar als ancians que eren a Jerusalem que Déu havia reunit d’entre les nacions «un poble per al seu nom» (Fets 15:14). Els apòstols i altres cristians van predicar el següent: «Tots els que invoquin el nom de Jehovà se salvaran» (Fets 2:21; Romans 10:13). També van fer servir el nom diví en els seus propis escrits. Per exemple, la Tosefta, una coŀlecció de lleis jueves que es va completar als volts de l’any 300, explica què s’havia de fer si els opositors cremaven un escrit cristià: «Els llibres dels Evangelistes i els llibres dels minim [possiblement cristians jueus] no s’han de salvar de les flames. Es poden deixar cremar allà on són, [...] tant els llibres com les referències que s’hi troben del nom diví». *

Qui encaixa actualment en aquesta descripció? La traducció bíblica Revised Standard Version, que està autoritzada pel Consell Nacional de les Esglésies de Crist dels Estats Units, diu en el pròleg: «L’ús de qualsevol nom propi per al Déu que és un i únic, com si hi hagués altres déus dels quals s’hagués de diferenciar, va deixar de ser una pràctica entre els jueus d’abans de l’era cristiana i és totalment inapropiat per a la fe universal de l’Església cristiana». Com a conseqüència, el nom de Déu es va substituir pel títol SENYOR en aquesta traducció. Recentment, el Vaticà va manar als seus bisbes: «En els cants i les pregàries, el Nom de Déu en la forma del tetragrama YHWH * no s’ha d’emprar ni pronunciar». *

Qui fa servir i dona a conèixer el nom de Déu avui dia? En Sergey, un home del Kirguizistan, va veure una peŀlícula quan era adolescent on es deia que Jehovà és el nom de Déu. No va ser fins passats més de deu anys que en Sergey va tornar a sentir el nom diví. Després de mudar-se als Estats Units, dues testimonis de Jehovà el van anar a visitar a casa seva i li van ensenyar el nom de Déu a la Bíblia. En Sergey estava molt iŀlusionat de trobar un grup que feia servir el nom Jehovà. Curiosament, Webster’s Third New International Dictionary defineix Jehovà Déu com «deïtat suprema i única que adoren els testimonis de Jehovà».

[Notes]

^ The Tosefta, Translated from the Hebrew, with a New Introduction, per Jacob Neusner.

^ En català, el nom de Déu normalment s’escriu Jehovà o Jahveh.

^ Carta a las Conferencias Episcopales sobre “el Nombre de Dios” (29 de juny de 2008)