Salta al contingut

Salta a l'índex

«Les bones notícies del Regne es predicaran»

«Les bones notícies del Regne es predicaran»

«Les bones notícies del Regne es predicaran»

«Les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra habitada per donar testimoni a totes les nacions, i llavors vindrà la fi.» (MATEU 24:14)

Què significa: L’evangelista Lluc va explicar que «Jesús va viatjar de ciutat en ciutat i de poble en poble, predicant i anunciant les bones notícies del Regne de Déu» (Lluc 8:1). Jesús mateix va dir: «He d’anunciar les bones notícies del Regne de Déu [...] perquè per això he sigut enviat» (Lluc 4:43). Ell va manar als seus deixebles que prediquessin les bones notícies a pobles i ciutats, i després els va dir: «Sereu els meus testimonis [...] fins a la part més llunyana de la terra» (Fets 1:8; Lluc 10:1).

Com ho van posar en pràctica els primers cristians: Els deixebles de Jesús de seguida van obeir el manament que Jesús els havia donat: «Cada dia, al temple i casa per casa, no deixaven d’ensenyar i d’anunciar les bones notícies sobre el Crist» (Fets 5:42). La predicació no estava reservada a un grup exclusiu. L’historiador August Neander explica que «Cels, el primer escriptor que va anar en contra del cristianisme, es mofava del fet que teixidors de llana, sabaters i adobadors, les persones més comunes i illetrades de la humanitat, eren predicadors zelosos de l’Evangeli». * Jean Bernardi va escriure en el seu llibre Les Premiers Siècles de L’Église (‘Els primers segles de l’Església’): «Els cristians havien de sortir i parlar a tot arreu i a tothom. Als camins i a les ciutats, a les places i a les cases. A les dures i a les madures. [...] fins als extrems de la terra».

Qui encaixa actualment en aquesta descripció? El sacerdot anglicà David Watson va escriure: «La manca de responsabilitat per part de l’Església a l’hora de predicar i ensenyar és una de les raons per les quals hi ha una indiferència religiosa generalitzada avui dia». * En el llibre ¿Por qué se van los católicos?, José Luis Pérez Guadalupe va escriure que els evangèlics, adventistes i d’altres «no van casa per casa». Sobre els testimonis de Jehovà, va dir: «Van sistemàticament casa per casa».

En l’informe 2001-2002 que el Cato Institute va fer sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units, Jonathan Turley va escriure aquest comentari interessant i realista: «Esmenteu els testimonis de Jehovà, i la majoria de la gent pensarà en els predicadors que venen a casa nostra a les hores més intempestives. Per als testimonis de Jehovà, fer proselitisme porta per porta no és simplement un aspecte de la seva religió, sinó l’essència de la seva religió».

[Notes]

^ General History of the Christian Religion and Church: From the German of August Neander, per Joseph Torrey.

^ Called & Committed: World-Changing Discipleship

[Requadre]

Qui diries que són els autèntics seguidors de Jesús?

Tenint en compte els diferents aspectes bíblics que hem analitzat en aquest article, quin grup de cristians penses que els compleix? Avui dia hi ha milers de grups i de religions que afirmen ser cristians, però hem de recordar què va dir Jesús als seus seguidors: «No tots els que em diuen: “Senyor, Senyor”, entraran al Regne del cel. Només hi entraran els que fan la voluntat del meu Pare que està al cel» (Mateu 7:21). Si identifiques qui són aquells que fan la voluntat del Pare i et reuneixes amb ells podràs gaudir de tot el que el Regne de Déu farà. Et convidem a posar-te en contacte amb els testimonis de Jehovà per saber més sobre les benediccions que portarà el Regne de Déu (Lluc 4:43).