Salta al contingut

La Bíblia et canvia la vida

La Bíblia et canvia la vida

QUÈ va donar sentit a la vida d’una noia que tenia una prestigiosa carrera laboral i no estava interessada en Déu? Quina veritat sobre la mort va canviar la vida d’un jove catòlic? Què va aprendre de Déu un jove desiŀlusionat amb la vida i què el va motivar a predicar als altres? Llegim el que ens expliquen.

«Durant anys em vaig preguntar: “Què fem aquí?”» (ROSALIND JOHN)

  • ANY DE NAIXEMENT: 1963

  • PAÍS D’ORIGEN: GRAN BRETANYA

  • ANTECEDENTS: PRESTIGIOSA CARRERA LABORAL

EL MEU PASSAT:

Vaig néixer a Croydon, al sud de Londres, i era la sisena de nou germans. Els meus pares eren de Saint Vincent, una illa del Carib. La meva mare assistia a l’Església metodista, i tot i que jo no estava interessada en Déu, sí que m’agradava estudiar i aprendre coses noves. De joveneta, solia passar els estius al llac que teníem a prop de casa llegint llibres de la biblioteca.

Uns anys després d’acabar d’estudiar, vaig voler ajudar les persones que més ho necessitaven. Així que vaig començar a treballar amb persones que vivien al carrer i amb aquelles que tenien problemes físics i d’aprenentatge. Llavors, vaig estudiar ciències de la salut a la universitat. Quan em vaig graduar, sorprenentment em van oferir feines cada cop més importants i vaig aconseguir un nivell de vida molt alt. Quan treballava d’assessora pel meu compte, tan sols necessitava el meu ordinador portàtil i accés a internet. Això em permetia viatjar tot sovint a l’estranger. Allà m’allotjava un parell de setmanes al meu hotel preferit, gaudia del seu entorn i anava a l’spa i al gimnàs per mantenir-me en forma. Pensava que la meva vida era meravellosa, però em seguia preocupant la gent que tenia una vida difícil.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Durant anys em vaig preguntar: «Què fem aquí, i quin és el propòsit de la vida?». Però mai vaig buscar-ne les respostes a la Bíblia. L’any 1999, la meva germana petita Margaret, que era testimoni de Jehovà, em va visitar amb una amiga seva que es va interessar molt per mi. I gairebé sense adonar-me’n vaig començar a estudiar la Bíblia amb la seva amiga. Però progressava molt a poc a poc, perquè la meva carrera i el meu estil de vida m’absorbien molt de temps.

A l’estiu de 2002, em vaig mudar al sud-oest d’Anglaterra, on vaig començar un postgrau universitari d’investigació social per doctorar-me. Allà anava més sovint a la Sala del Regne amb el meu fill petit. Tot i que m’agradava estudiar a la universitat, el que realment em va ajudar a entendre els problemes de la vida i a trobar-ne solucions va ser estudiar la Bíblia. Em vaig adonar que les paraules de Mateu 6:24 són ben certes, ja que diuen que no podem servir dos amos. Havia d’escollir entre Déu i les riqueses, i decidir què era el més important a la meva vida.

L’any anterior m’havia estat reunint a casa d’uns testimonis per estudiar la Bíblia en grup. Analitzàvem el llibre ¿Existe un Creador que se interese por nosotros?, * i això em va convèncer que només el nostre Creador, Jehovà, té la solució als problemes de la humanitat. Però, ara, a la universitat m’ensenyaven que no necessitem Déu perquè la nostra vida tingui sentit, i això em va molestar molt. Així que al cap de dos mesos vaig deixar el postgrau i vaig dedicar més temps a conèixer millor Déu.

Les paraules de Proverbis 3:5, 6 em van ajudar a fer canvis a la meva vida. Allà diu: «Confia en Jehovà amb tot el teu cor i no et refiïs del teu enteniment. Tingue’l en compte en tot el que facis i ell farà rectes els teus camins». Aprendre que Jehovà és un Déu amorós m’omplia molt més que les riqueses i el prestigi que em podia donar un doctorat. Com més aprenia del propòsit de Jehovà per a la terra i del que Jesús havia fet al donar la seva vida per nosaltres, més decidida estava a dedicar la meva vida al Creador. Així que l’abril de 2003 em vaig batejar, i a poc a poc vaig anar simplificant la meva vida.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

La meva amistat amb Jehovà no té preu. Conèixer-lo m’ha fet molt feliç i m’ha aportat pau interior. També m’encanta tenir amics que estimen Jehovà.

Encara m’agrada molt aprendre coses noves, i per això soc molt feliç aprenent de Jehovà a la Bíblia i a les reunions. Compartir les meves creences amb els altres s’ha convertit en la meva carrera. D’aquesta manera, realment puc ajudar les persones a tenir una vida millor i a gaudir d’una meravellosa esperança per al futur. Des del juny de 2008, dedico gran part del meu temps a predicar. Ara em sento més feliç i satisfeta que mai! Per fi la meva vida té propòsit i, per això, dono moltes gràcies a Jehovà.

«La seva pèrdua em va deixar destrossat» (ROMAN IRNESBERGER)

  • ANY DE NAIXEMENT: 1973

  • PAÍS D’ORIGEN: ÀUSTRIA

  • ANTECEDENTS: JUGADOR D’APOSTES

EL MEU PASSAT:

Vaig créixer a Braunau am Inn, una petita ciutat d’Àustria, que era força acomodada i segura. La meva família era catòlica, així que em van ensenyar aquesta religió.

El 1984, quan tenia 11 anys, va passar una cosa que va afectar la resta de la meva vida. Un dia estava jugant a futbol amb un dels meus millors amics, i aquella mateixa tarda va morir en un accident de cotxe. La seva pèrdua em va deixar destrossat. Durant anys em vaig estar preguntant què ens passa quan morim.

Quan vaig deixar l’escola, vaig treballar d’electricista. A més, m’agradaven molt les apostes i, tot i que em jugava grans quantitats de diners, no tenia problemes econòmics. També dedicava molt de temps a jugar a esports, i em va començar a agradar la música heavy i el punk. Anava de discoteca en discoteca i de festa en festa. Em centrava en satisfer els meus desitjos i portava una vida immoral, però em sentia molt buit.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

El 1995 un testimoni de Jehovà d’edat avançada em va visitar a casa i em va oferir un llibre que contestava amb la Bíblia la pregunta: «Què passa quan morim?». Com que encara no havia pogut superar la tràgica mort del meu amic, vaig acceptar el llibre. Però no vaig llegir només el capítol que parlava de la mort, sinó que el vaig llegir sencer.

El que vaig llegir em va contestar totes les preguntes que tenia sobre la mort, però també em va ensenyar molt més. Com que em vaig criar com a catòlic, la meva fe es basava principalment en Jesús. Ara bé, estudiar la Bíblia detingudament em va ajudar a tenir una bona amistat amb el Pare de Jesús, Jehovà. Em va impressionar aprendre que Jehovà no és un Déu misteriós ni distant, sinó que es dona a conèixer clarament a aquells que el busquen (Mateu 7:7-11). Vaig aprendre que Jehovà té sentiments i que sempre compleix la seva paraula. Això va despertar les meves ganes d’investigar les profecies de la Bíblia i de saber com s’havien complert. El que vaig descobrir va enfortir la meva fe en Déu.

De seguida em vaig adonar que els testimonis de Jehovà són els únics que de veritat volen ajudar les persones a entendre la Bíblia. Vaig apuntar tots els textos bíblics que hi havia a les publicacions dels testimonis, i els vaig buscar en la meva Bíblia catòlica. Com més investigava, més segur estava que havia trobat la veritat.

Gràcies al que vaig aprendre en el curs bíblic, vaig saber que Jehovà esperava que visqués d’acord amb les seves normes. Quan vaig llegir Efesis 4:22-24, vaig veure que m’havia de desfer de «la vella personalitat», que estava influïda pel meu «comportament anterior», i posar-me «la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu». Per això, vaig deixar enrere el meu estil de vida immoral, el joc i les apostes, ja que em vaig adonar que aquests hàbits fomentaven el materialisme i la cobdícia (1 Corintis 6:9, 10). Era conscient que, per fer aquests canvis, havia de deixar les amistats que tenia i començar a relacionar-me amb persones que compartissin els meus valors.

Fer aquests canvis no va ser fàcil. Però vaig començar a anar a les reunions dels testimonis de Jehovà a la Sala del Regne, on vaig fer nous amics. També vaig seguir estudiant la Bíblia detingudament pel meu compte. Tot això em va ajudar a canviar els meus gustos musicals, a posar-me noves metes i a millorar la meva aparença. I el 1995 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

Ara tinc un punt de vista equilibrat sobre els diners i les coses materials. Abans m’enfadava ràpidament, però he aconseguit millorar el meu caràcter i soc més tranquil. A més a més, ja no m’angoixo pel futur.

Em fa molt feliç formar part d’un grup de persones que serveixen Jehovà per tot el món. Aquestes també lluiten amb els seus problemes però serveixen Déu fidelment. Ara dedico tot el meu temps i energies a servir Jehovà i a fer el bé als altres en comptes d’intentar satisfer els meus desitjos, i això em fa estar molt content.

«Per fi, la meva vida té propòsit» (IAN KING)

  • ANY DE NAIXEMENT: 1963

  • PAÍS D’ORIGEN: ANGLATERRA

  • ANTECEDENTS: DESIĿLUSIONAT AMB LA VIDA

EL MEU PASSAT:

Vaig néixer a Anglaterra, però quan tenia uns 7 anys la meva família es va mudar a Austràlia. Vam anar a viure a la Costa d’Or, una zona turística de Queensland, Austràlia. Tot i que no érem rics, sempre vam tenir el necessari.

Encara que vaig tenir una vida còmoda, mai em vaig sentir feliç de veritat. Estava molt desiŀlusionat amb la vida. El meu pare bevia molt, i mai vaig arribar a sentir gaire afecte per ell, principalment pel problema que tenia amb la beguda i per com tractava la meva mare. Però més tard, quan vaig saber tot el que havia patit a Malaia quan era soldat, vaig comprendre per què havia actuat així.

A l’institut vaig començar a beure molt, i quan tenia 16 anys vaig deixar els estudis per anar a la marina. Aleshores vaig provar les drogues i em vaig fer addicte al tabac. També em vaig anar fent més dependent de l’alcohol, ja que vaig passar de beure només els caps de setmana a fer-ho cada dia.

Quan tenia uns 20 anys, vaig començar a dubtar de l’existència de Déu. Em preguntava: «Si Déu existeix, per què permet que la gent pateixi i mori?». Fins i tot, vaig arribar a escriure alguns poemes on culpava Déu per tota la maldat que hi havia al món.

Als 23 anys, vaig deixar la marina. Després vaig tenir diferents feines i, fins i tot, vaig viatjar a l’estranger durant un any. Però res em va alleujar l’abatiment que tenia. No tenia cap iŀlusió per posar-me objectius o aconseguir coses. No em venia res de gust. Per a mi no tenia cap sentit tenir una casa, buscar un treball estable ni rebre cap ascens. Només trobava «consol» quan bevia i escoltava música.

Recordo perfectament el moment en què vaig sentir el desig intens de trobar un propòsit a la vida. Em trobava a Polònia, visitant un lloc tan horrible com el camp d’Auschwitz. Ja havia llegit totes les atrocitats que s’hi havien fet, però quan vaig estar en aquell camp tan immens, em vaig sentir molt malament. No podia entendre com les persones podien ser tan cruels amb altres persones. Recordo estar caminant per aquell camp de concentració amb llàgrimes als ulls i preguntant-me: «Per què?».

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

El 1993, quan vaig acabar el meu viatge i vaig tornar a Austràlia, vaig començar a llegir la Bíblia per veure si trobava la resposta a les meves preguntes. Poc després, dos testimonis de Jehovà van trucar a la meva porta per convidar-me a un congrés que se celebraria a un estadi proper, i vaig decidir anar-hi.

Uns mesos abans, havia anat a veure un partit en aquest estadi, però aquest congrés era molt diferent. Els testimonis eren educats, anaven ben vestits i els seus fills es portaven molt bé. Em va sorprendre molt el que vaig veure a l’hora de dinar. Centenars de testimonis van baixar a la zona de joc per dinar, però quan van tornar als seients no vaig veure cap brossa a la gespa. I, sobretot, semblava que aquelles persones estaven contentes i en pau, just el que jo havia estat buscant. No recordo res del que es va parlar en aquells discursos, però mai oblidaré el bon comportament dels testimonis de Jehovà.

Aquell vespre, em vaig recordar del meu cosí, ja que ell llegia la Bíblia i estudiava diferents religions. Anys enrere, m’havia explicat que Jesús havia dit que podríem reconèixer la religió verdadera pels seus fruits (Mateu 7:15-20). Vaig pensar que, com a mínim, havia d’investigar per què els testimonis de Jehovà eren tan diferents. Per primera vegada a la vida, vaig sentir una miqueta d’esperança i optimisme.

La setmana següent, els dos testimonis que m’havien convidat al congrés van tornar. Em van oferir un curs bíblic, i jo vaig acceptar. També vaig començar a assistir a les reunions dels testimonis de Jehovà amb ells.

A mesura que estudiava la Bíblia, vaig canviar completament la meva opinió sobre Déu. Vaig aprendre que ell no causa la maldat ni el patiment, i que li fa mal que les persones facin coses dolentes (Gènesi 6:6; Salm 78:40, 41). Em vaig decidir a no fer res que pogués fer mal a Jehovà. El que volia era fer-lo feliç (Proverbis 27:11). Vaig deixar de beure en excés, de fumar i de portar una vida immoral. I el març de 1994, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

Ara soc feliç de veritat. Ja no necessito beure per solucionar els meus problemes. En comptes d’això, he après a llançar la meva càrrega sobre Jehovà (Salm 55:22).

Fa 10 anys, em vaig casar amb una testimoni molt bonica anomenada Karen, i tinc una fillastra meravellosa que es diu Nella. Tots tres gaudim de dedicar gran part del nostre temps a la predicació, ajudant altres persones a aprendre la veritat sobre Déu. Ara, per fi, la meva vida té propòsit.

^ Editat pels testimonis de Jehovà.