TOTS volem ser feliços, oi?... Però poques persones ho són de debò. Saps per què?... Perquè no han après el secret de la felicitat. Creuen que tenir moltes coses materials els farà feliços. Però quan les aconsegueixen, la seva felicitat no dura gaire.

Llavors quin és el secret de la felicitat? El Gran Mestre va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Actes [Fets] 20:35). Així doncs, què hem de fer per ser feliços?... Donar coses als altres i fer coses per ells. Ho sabies?...

Parlem una mica més sobre això. Va dir Jesús que una persona que rebés un regal no seria feliç?... No, no va dir això. Oi que t’agrada rebre regals?... A tots ens agrada. Ens sentim feliços quan ens donen coses maques.

 Però Jesús va dir que, quan donem, som encara més feliços. Aleshores qui diries que ha donat més coses que cap altra persona?... És clar, Jehovà.

La Bíblia diu que Déu «a tots dóna vida, alè i tota cosa». És ell qui ens dóna la pluja des del cel i també la llum del Sol perquè les plantes puguin créixer i tinguem menjar (Actes [Fets] 14:17; 17:25). Jehovà és el Déu feliç! Una de les coses que el fan feliç és donar als altres. I si nosaltres donem, també ens sentirem feliços.

Però què podem donar als altres? Què diries?... De vegades un regal costa diners. Si és un regal que compres en una botiga, l’hauràs de pagar. O sigui que si vols fer aquest tipus de regal, hauràs d’estalviar diners per poder comprar-lo.

Però no tots els regals es compren. Per exemple, en un dia calorós un got d’aigua freda ve realment de gust. Per això quan fas aquest regal a una persona que té set, pots sentir la felicitat que prové de donar.

Pot ser que un dia tu i la teva mare feu galetes o un pastís. Això seria divertit, oi? Què podries fer amb algunes galetes o un tros de pastís que et faria més feliç que menjar-t’ho tot tu?... Podries donar-ne una mica a algun amic teu. T’agradaria fer-ho algun cop?...

 Tant el Gran Mestre com els seus apòstols van experimentar la felicitat de donar. Saps què van donar a la gent?... El millor del món! Coneixien la veritat sobre Déu i la van compartir amb alegria amb altres persones. I no van permetre que ningú els donés diners a canvi.

Un dia l’apòstol Pau i el seu bon amic el deixeble Lluc van conèixer una dona que també volia sentir la felicitat de donar. La van trobar vora un riu. Pau i Lluc hi van anar perquè havien sentit que allà hi havia un lloc d’oració. I era cert, quan hi van arribar, van trobar algunes dones fent oració.

Pau va començar a explicar a aquestes dones les bones notícies sobre Jehovà i el seu Regne. Una de les dones, que es deia Lídia, els va escoltar amb molta atenció. Després, Lídia va voler fer alguna cosa per demostrar que li havia agradat de veritat el que havia sentit. Per això va demanar a Pau i Lluc: «Si em teniu per fidel [a Jehovà], veniu a casa meva i quedeu-vos-hi». I els va portar a casa seva (Actes [Fets] 16:13-15, BCI).

Lídia estava contenta de tenir a casa aquests servents de Déu. Els estimava perquè la van ajudar a aprendre coses sobre Jehovà, Jesús i com la gent podia viure per sempre. La va fer feliç donar a Pau i Lluc una mica de menjar i un lloc per descansar. O sigui que Lídia es va sentir feliç al donar perquè ella de debò desitjava fer-ho. Això és una cosa que hem de recordar. Potser algú ens diu que hem de fer un regal. Però si no el volem fer de veritat, no ens sentirem feliços.

Per exemple, imagina que tens uns caramels que et vols menjar. I si et digués que n’has de donar uns quants a un altre nen, et sentiries feliç de donar-los-hi?... Però i si tinguessis uns caramels i et trobessis amb un amic que et cau molt bé? Si la idea de  compartir alguns caramels amb el teu amic sortís de tu, oi que això et faria feliç?...

De vegades estimem tant algú que volem donar-li tot i no guardar-nos res per a nosaltres. A mesura que creix el nostre amor a Déu, hauríem de sentir això per ell.

El Gran Mestre va veure una dona pobra que se sentia així. La va veure al temple de Jerusalem. Tenia només dues monedes de poc valor; era tot el que tenia. Però va ficar les dues a la capsa de donacions, o regals, del temple. No la hi va obligar ningú. La majoria de les persones que hi havia allà ni tan sols es van adonar del que havia fet. Ho va fer perquè volia i perquè estimava Jehovà de tot cor. Es va sentir feliç de poder donar alguna cosa (Lluc 21:1-4, BCI).

Podem donar de moltes maneres. Se t’acudeix cap?... Si donem perquè de debò ho volem fer, llavors serem feliços. Per això el Gran Mestre ens diu: «Doneu» (Lluc 6:38). Així farem feliços els altres. I nosaltres serem els més feliços de tots!