JESÚS va plorar quan el seu amic Llàtzer va morir. Creus que Jehovà es va sentir malament quan va veure Jesús patir i morir?... La Bíblia diu que les coses que passen poden ‘apenar’ i fins i tot ‘entristir’ Déu (Salm 78:40, 41; Joan 11:35, BCI).

Et pots imaginar el dolor que devia sentir Jehovà al veure morir el seu Fill?... Jesús estava segur que Déu no s’oblidaria d’ell. Per això, les seves paraules abans de morir van ser: «Pare, a les teves mans encomano [la meva vida]» (Lluc 23:46).

Jesús estava segur que seria ressuscitat i que no seria abandonat «entre els morts», és a dir, a la tomba. Després que Jesús ressuscités, l’apòstol Pere va citar el que deia la Bíblia sobre el Gran Mestre: «Ni fou abandonat entre els morts, ni la seva carn va experimentar la corrupció» (Actes [Fets] 2:31; Salm 16:10). El cos de Jesús no va estar prou  temps a la tomba per arribar a corrompre’s, o descompondre’s fins a fer mala olor.

Quan Jesús va ser a la Terra, fins i tot va dir als seus deixebles que no estaria mort gaire temps. Els va explicar que havia de ‘ser mort i ressuscitar el tercer dia’ (Lluc 9:22). Per això, en realitat, als deixebles no els havia de sorprendre que Jesús fos ressuscitat. Però què va passar?... Vegem-ho.

És divendres, pels volts de les tres de la tarda. El Gran Mestre mor al pal de turment. Josep és un home ric, membre del Sanedrí i d’amagat també és seguidor de Jesús. Quan s’assabenta de la mort de Jesús, visita el governador romà Pilat i li pregunta si pot baixar el seu cos per enterrar-lo. Més tard, Josep porta el cos de Jesús a un jardí on hi ha una tomba.

Un cop el cos ja és a la tomba, la tanquen fent rodar una gran pedra sobre l’entrada. Per fi arriba el tercer dia, que és diumenge. És fosc, encara no ha sortit el sol. Hi ha uns homes vigilant la tomba. Els han enviat els sacerdots principals. Saps per què?...

Els sacerdots també havien sentit Jesús dir que seria ressuscitat. Així, per evitar que els deixebles robin el cos i després diguin que ha estat ressuscitat, hi posen vigilants. De sobte, el terra comença a tremolar. Hi ha com un llampec enmig de la foscor. És un àngel de Jehovà! Els soldats estan tan espantats que no es poden ni moure. L’àngel s’apropa a la tomba i l’obre fent rodar la pedra que la tanca. La tomba és buida!

Tal com va explicar més tard l’apòstol Pere: «Aquest Jesús, Déu l’ha ressuscitat» (Actes [Fets] 2:32). Déu va ressuscitar Jesús amb un cos com el que tenia abans de venir a la Terra, un cos espiritual com el dels àngels (1 Pere 3:18). Per tant, perquè  la gent el pugui veure, Jesús s’ha de presentar en un cos de carn i ossos. Ho fa?... Vegem-ho.

Ja surt el sol. Els soldats han fugit. Maria Magdalena i altres dones que són deixebles de Jesús van camí de la tomba. Van dient: ‘Qui ens farà rodolar aquella pedra tan pesada?’ (Marc 16:3). Però quan arriben a la tomba, la pedra ja és fora de l’entrada. I la tomba és buida! El cadàver de Jesús no hi és! De seguida, Maria Magdalena surt corrents a buscar algun dels apòstols de Jesús.

Les altres dones es queden a la tomba. Es pregunten: ‘On deu ser el cos de Jesús?’. Tot d’una apareixen dos homes vestits amb robes resplendents. Són àngels! Diuen a les dones: ‘Per què busqueu Jesús aquí? Ha estat ressuscitat. Aneu de seguida i digueu-ho als seus deixebles’. No et pots imaginar com van córrer les dones! De camí, troben un home. Saps qui és?...

És Jesús, que s’apareix en un cos humà! Ell també els diu: ‘Aneu a dir-ho als meus deixebles’. Les dones estan molt emocionades. Troben els deixebles i els diuen: ‘Jesús és viu! L’hem vist!’. Maria acaba d’explicar a Pere i Joan que la tomba és buida i, com pots veure aquí, ho van a comprovar. Es fixen en la roba de lli que embolcallava Jesús, però no saben ben bé què pensar. Voldrien creure que Jesús torna a ser viu, però sembla massa bonic per ser veritat.

Aquell mateix diumenge, més tard, Jesús s’apareix a dos dels seus deixebles que caminaven cap a la vila d’Emaús. Jesús els acompanya i parla amb ells, però no el reconeixen perquè no té el mateix cos que tenia abans. No saben que és Jesús fins que menja amb ells i fa una oració. Els deixebles s’emocionen tant que tornen a Jerusalem cames ajudeu-me, tot i la gran  distància. Possiblement poc després d’això és quan Jesús s’apareix a Pere per mostrar-li que torna a ser viu.

Ja al vespre d’aquell diumenge, molts deixebles estan reunits en una habitació. Les portes són tancades amb pany i clau. De sobte, Jesús apareix allà enmig d’ells! Ara ja saben que el Gran Mestre realment torna a ser viu. Imagina’t que feliços es deuen sentir! (Mateu 28:1-15, Nou Testament, ed. Claret; Lluc 24:1-49; Joan 19:38–20:21.)

Durant quaranta dies Jesús s’apareix amb diversos cossos de carn i ossos per mostrar als seus deixebles que és viu. Llavors  deixa la Terra i torna al cel amb el seu Pare (Actes [Fets] 1:9-11). Aviat, els deixebles comencen a dir a tothom que Déu ha ressuscitat Jesús. Tot i que els sacerdots els peguen i fins i tot en maten alguns, segueixen predicant. Saben que si moren, Déu es recordarà d’ells igual que es va recordar del seu Fill.

Que diferents eren els primers deixebles de Jesús de moltes persones d’avui dia! En certes parts del món, en l’època de l’any en què Jesús va ser ressuscitat, molta gent pensa només en conills de Pasqua i ous pintats de colors. Però la Bíblia no parla de res d’això. Diu que hem de servir Déu.

Nosaltres podem ser com els deixebles de Jesús si parlem del miracle que va fer Déu al ressuscitar el seu Fill. Mai no tindrem por, encara que algú ens digui que ens matarà. En cas que morim, Jehovà es recordarà de nosaltres i ens ressuscitarà, tal com va fer amb Jesús.

Oi que estem contents de saber que Déu es recorda dels seus servents i fins i tot els ressuscitarà d’entre els morts?... Saber aquestes coses ens ha de despertar el desig d’aprendre com podem fer Déu feliç. Sabies que el podem fer feliç?... Parlarem d’això al capítol següent.