QUAN Jesús es va fer gran i va saber com se l’havia protegit de petit, creus que va orar a Jehovà per donar-li les gràcies?... I què penses que els va dir a Maria i a Josep quan va saber que li havien salvat la vida al portar-lo a Egipte?...

Evidentment, Jesús ja no és cap nen. De fet, ni tan sols viu a la Terra. Però t’has fixat que molta gent, quan pensa en Jesús, s’imagina un bebè en una menjadora?... Això passa sobretot per Nadal, quan a tot arreu es veuen imatges que presenten Jesús com un bebè.

Jesús ja no és a la Terra, però creus que encara és viu?... Doncs sí, va ser ressuscitat i ara és un Rei poderós al cel. Com penses que pot protegir els seus servents?... Doncs bé, quan Jesús va ser a la Terra, va mostrar com podia protegir els qui l’estimaven. Vegem què va fer una vegada que navegava en una barca amb els seus deixebles.

Ja és capvespre. Jesús ha estat tot el dia ensenyant a la riba del mar de Galilea, un gran llac d’uns  vint quilòmetres de llarg per uns dotze d’ample. Ara diu als seus deixebles: «Passem a l’altra banda del llac». Així doncs, pugen a la barca i comencen a creuar-lo. Jesús està tan cansat que va a la part del darrere de la barca i s’estira sobre un coixí. S’adorm en un tres i no res.

Els deixebles tenen els ulls ben oberts per mantenir el rumb de la barca. Durant una estona tot va bé, però aleshores s’aixeca un fort vent. Bufa cada vegada amb més força i fa que les onades siguin cada cop més grans. Són tan grans que la barca es comença a omplir d’aigua.

Els deixebles tenen por d’ofegar-se. Però Jesús no té cap por. Encara dorm a la part del darrere de la barca. Finalment el desperten i li diuen: ‘Mestre, Mestre, salva’ns; aquesta tempesta ens matarà’. Llavors, Jesús s’aixeca i diu al vent i a les onades: «Calla, silenci!».

De sobte el vent deixa de bufar i el llac es calma. Els deixebles estan bocabadats. Mai no han vist  res d’igual. Es comencen a dir entre ells: «Qui és, doncs, aquest, que fins dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?» (Lluc 8:22-25; Marc 4:35-41).

Saps qui és Jesús?... Saps d’on treu el seu gran poder?... Els deixebles no havien de tenir por mentre Jesús fos amb ells, perquè Jesús no era un home qualsevol. Podia fer coses meravelloses que ningú més no podia realitzar. T’explicaré una altra cosa que va fer una vegada en un mar tempestuós.

Temps després, un altre dia arribat el vespre, Jesús diu als seus deixebles que vagin passant i naveguin amb la barca cap a l’altra riba del mar. Mentrestant, Jesús puja a la muntanya tot sol. És un lloc tranquil on pot orar al seu Pare, Jehovà.

Els deixebles pugen a la barca i es posen en marxa. Aviat comença a bufar el vent. Cada cop és més i més fort. Ja és mitjanit.  Els homes pleguen veles i comencen a remar. Però no avancen gaire perquè el vent els bufa en contra. Les onades fan anar la barca amunt i avall i els comença a caure molta aigua dins. Tot i que lluiten molt per arribar a la platja, no els és possible.

Jesús encara és a la muntanya, tot sol. Ha estat allà una bona estona. Però ara veu que els seus deixebles corren perill enmig de grans onades. Així doncs, baixa de la muntanya fins a la platja. Com que Jesús vol ajudar els seus deixebles, tot i la forta tempesta, comença a caminar sobre el mar!

Què passaria si provessis de caminar sobre el mar?... T’enfonsaries i et podries ofegar. Però Jesús és diferent. Té un poder especial. Ara bé, Jesús ha de fer un llarg camí per arribar a la barca. Per això, no és fins a trenc d’alba que els deixebles veuen Jesús que ve cap a ells sobre l’aigua. Però no poden creure el que veuen. Estan tan espantats que fins i tot criden de por. Llavors Jesús els diu: «Estigueu tranquils! Sóc jo; no tingueu por».

Tan bon punt com Jesús puja a la barca, la tempesta s’atura. Els deixebles es tornen a quedar impressionats. Cauen davant Jesús i diuen: ‘Realment ets Fill de Déu’ (Mateu 14:22-33; Joan 6:16-21).

Oi que hauria estat meravellós viure en aquell temps i veure Jesús fer coses com aquestes?... Saps per què feia Jesús aquests miracles?... Els feia perquè s’estimava els seus deixebles i els volia ajudar. Però també per mostrar el gran poder que tenia i que faria servir en el futur, quan fos el Governant del Regne de Déu.

Fins i tot avui dia, sovint Jesús fa servir el seu poder per protegir els seus seguidors dels esforços que fa Satanàs perquè  deixin de parlar als altres del Regne de Déu. Però Jesús no l’usa per protegir els seus deixebles de les malalties o per curar-los quan es posen malalts. De fet, tots els apòstols de Jesús van morir amb el temps. Jaume, el germà de Joan, va ser assassinat i el mateix Joan va ser empresonat (Actes [Fets] 12:2; Apocalipsi [Revelació] 1:9, BCI).

Avui dia passa el mateix. Totes les persones es poden posar malaltes i moren, sigui que serveixin Jehovà o no. Però aviat, durant el regnat de Jesús com a Rei del Regne de Déu, les coses seran ben diferents. Llavors ningú mai no tindrà cap por, perquè Jesús farà servir el seu poder per portar benediccions a tothom que l’obeeixi (Isaïes 9:6, 7, TBS).