Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 42

Per què cal treballar

Per què cal treballar

QUÈ t’agrada més, treballar o jugar?... Jugar no té res de dolent. La Bíblia explica que a Jerusalem ‘les places de la ciutat s’omplirien de nens i de nenes que hi jugarien’ (Zacaries 8:5).

Al Gran Mestre li agradava veure com jugaven els nens. Abans de venir a la Terra, va explicar: «Jo era al seu costat [el de Déu] com un mestre d’obres, [...] delectant-me sempre en la seva presència». Fixa’t que Jesús treballava amb Jehovà al cel. Quan era allà, també va dir: «Les meves delícies eren amb els fills [dels homes]». Així doncs, com ja hem après, el Gran Mestre s’interessava per tothom, inclosos els nens (Proverbis 8:30, 31, TBS).

De què gaudia el Gran Mestre abans de venir a la Terra?

Creus que Jesús jugava de petit?... És molt probable. I com que havia estat un «mestre d’obres» quan era al cel, creus que també va treballar mentre va ser a la Terra?... Doncs bé, anomenaven Jesús «el fill del fuster». I fins i tot «el fuster». Què ens mostra això?... Que Josep, que va criar Jesús com si fos el seu fill, li devia ensenyar l’ofici. I Jesús va arribar a ser fuster (Mateu 13:55; Marc 6:3).

Quina mena de fuster devia ser Jesús?... Com que havia estat un mestre d’obres al cel, creus que aquí a la Terra va arribar a ser un mestre fuster?... Ser fuster en aquell temps devia ser dur. Pensa-hi. Probablement, Jesús havia de sortir a talar un arbre, tallar-lo a trossos, carregar la fusta fins a casa i després treballar-la per fabricar taules, bancs i altres objectes.

Creus que li agradava fer aquesta feina?... T’agradaria fabricar bones taules, cadires i altres coses, i que la gent les fes servir?... La Bíblia diu que és bo que un estigui «content amb el seu treball». El treball produeix un tipus de plaer que no es pot obtenir jugant (Eclesiastès 3:22, BEC).

Realment, el treball ens és bo per a la ment i el cos. Molts nens s’asseuen davant la televisió o juguen amb videojocs. S’engreixen molt i es debiliten físicament. En realitat no són feliços i tampoc fan feliços els altres. Què necessitem fer per sentir-nos feliços?...

Al capítol 17 d’aquest llibre vam aprendre que el que porta felicitat és donar i fer coses pels altres (Actes [Fets] 20:35). La Bíblia anomena Jehovà «el Déu feliç» (1 Timoteu 1:11NM). I tal com hem llegit a Proverbis, Jesús ‘es delectava sempre en la seva presència’. Per què se sentia Jesús feliç?... Ens en va explicar una de les raons quan va dir: «El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo» (Joan 5:17).

Jesús no va treballar de fuster tota la seva vida a la Terra. Jehovà li havia encarregat una missió especial per fer aquí. Saps quina era?... Jesús va dir: «Haig d’anunciar la bona nova del Regne de Déu [...], que per això he estat enviat» (Lluc 4:43BEC). De vegades algunes persones escoltaven el que Jesús predicava i ho explicaven a altres, com va fer la dona samaritana que veus aquí (Joan 4:7-15, 27-30, BCI).

Quins dos tipus de feina va fer Jesús a la Terra?

Com es devia sentir Jesús al fer aquesta feina? Creus que la feia de bon grat?... Ell mateix va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra» (Joan 4:34, BCI). T’agrada menjar el teu plat favorit?... Així et pots fer una idea de fins a quin punt li agradava a Jesús fer la feina que Déu li havia encarregat.

Déu ens va fer de tal manera que aprendre a treballar ens ajudés a ser feliços. Diu que un regal que ens ha fet és que cadascú «gaudeixi del seu treball». Així doncs, si aprens a treballar de jove, gaudiràs més tota la vida (Eclesiastès [Cohèlet] 5:18 [5:19 en NM], BCI).

Això no vol dir que un nen pugui treballar com una persona gran, però tots podem fer alguna feina. Segurament els teus pares van a treballar cada dia per guanyar diners i així pagar el menjar de tota la família i la casa on vius. I com ja hauries de saber, cal fer molta feina a casa per mantenir-la neta i endreçada.

Quina feina pots fer per al bé de tota la família?... Pots ajudar a parar taula, rentar els plats, llençar les escombraries, netejar la teva habitació i recollir les teves joguines. És possible que ja facis algunes d’aquestes coses. Això és realment una benedicció per a tota la família.

Per què és important que recullis les joguines després de jugar-hi?

Vegem-ne la raó. Les joguines s’han de recollir després de jugar-hi. Per què diries que és important fer-ho?... Ajuda a mantenir la casa endreçada i també pot prevenir accidents. Si no reculls les joguines, pot passar que un dia la teva mare entri carregada de coses i trepitgi una joguina. Pot ensopegar, caure i fer-se tant de mal que fins i tot calgui portar-la a l’hospital. Oi que això et sabria molt greu?... Per això, és molt útil per a tots que recullis les joguines després de jugar-hi.

Els nens també tenen altres feines, per exemple, els deures de l’escola. Allà aprens a llegir. Alguns nens troben que llegir és divertit, però altres diuen que costa molt. Tot i que al començament et sembli que costa molt, veuràs que feliç seràs quan aprenguis a llegir bé. Un cop saps llegir, hi ha moltes coses interessants que pots aprendre. Fins i tot podràs llegir per tu mateix el llibre de Déu, la Bíblia. Així doncs, fer els deures de l’escola bé, a consciència, és realment bo per a tu, oi que sí?...

Hi ha algunes persones que miren d’evitar la feina. Potser coneixes algú que ho fa. Però ja que Déu ens ha creat per fer feina, cal que aprenguem com gaudir-ne. Fins a quin punt gaudia el Gran Mestre del seu treball?... Era com menjar el seu plat favorit. I de quina feina parlava?... D’explicar a la gent coses sobre Jehovà i de com podien obtenir vida eterna.

Una cosa que ens ajudarà a gaudir del treball és preguntar-nos: «Per què cal fer aquesta feina?». Quan saps per què és important fer alguna cosa, resulta més fàcil fer-la. I tant si és una feina gran com petita, fes-la bé. D’aquesta manera, tal com el nostre Gran Mestre, gaudiràs de l’obra de les teves mans.

La Bíblia ens pot ajudar a ser bons treballadors. Llegeix el que diuen Proverbis 10:4; 22:29, BEC; Eclesiastès 3:12, 13; i Colossencs 3:23.