UN DIA un home va anar a veure Jesús. Com que sabia que Jesús era molt savi, li va dir: ‘Mestre, digues al meu germà que em doni una part de les coses que té’. L’home pensava que algunes de les coses que tenia el seu germà havien de ser d’ell.

Si haguessis estat Jesús, què li hauries dit?... Jesús es va adonar que aquest home tenia un problema. El problema, però, no era que aquest home necessités el que tenia el seu germà, sinó que no sabia què era realment important a la vida.

Pensem en això. Què hauria de ser el més important per a nosaltres? Hauria de ser el fet de tenir joguines boniques, roba nova o coses semblants?... No, hi ha una cosa molt més important. I aquesta era la lliçó que Jesús volia ensenyar. Per això va explicar una història sobre un home que es va oblidar de Déu. T’agradaria sentir-la?...

Aquest home era molt ric. Tenia terres i graners. La collita del que havia plantat va ser tan gran que no tenia espai als graners per guardar-la. Què faria ara? Doncs bé, va pensar: ‘Enderrocaré els graners i construiré uns altres més grans. Aleshores guardaré tota la meva collita i tots els meus bons productes en aquests nous graners’.

 L’home ric pensava que aquesta era una idea molt bona. Creia que era molt llest acumulant tantes coses. Pensava: ‘Tinc moltes coses bones guardades. Em duraran molts anys. Ara puc relaxar-me. Menjaré, beuré i gaudiré de la vida’. Però la seva manera de raonar estava equivocada. Saps per què?... Només pensava en ell mateix i en el seu propi plaer, però havia oblidat Déu.

Per això, Déu va dir a l’home ric: ‘Que ximple que has estat! Aquesta nit moriràs. I qui es quedarà amb les coses que has guardat?’. Podria l’home ric utilitzar totes aquelles coses després de morir?... És clar que no. Una altra persona se les quedaria. Jesús va dir: «Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu» (Lluc 12:13-21, BCI).

Oi que no vols ser com aquest home ric?... El seu principal interès a la vida era aconseguir coses materials. Això va ser  un error. Sempre volia tenir més. Però no era «ric davant de Déu».

Moltes persones són com l’home ric. Sempre volen més coses. Però això pot causar grans problemes. Per exemple, tu tens joguines, veritat?... Digues, quines joguines tens?... Què passa si un amic teu té una pilota o una nina o una altra joguina que tu no tens? Estaria bé demanar als teus pares que et compressin la mateixa joguina?...

A vegades, una joguina pot semblar molt important. Però què passa amb ella després d’un temps?... Es fa vella. Pot ser que es trenqui i que ja no la vulguis. En realitat, tu tens una cosa que és molt més valuosa que les joguines. Saps què és?...

És la teva vida. La teva vida és molt important perquè sense ella no pots fer res. Però la teva vida depèn de fer les coses que agraden a Déu, oi?... Per tant, no siguem com l’home ric, que va ser tan ximple que es va oblidar de Déu.

 Els nens no són els únics que poden fer coses ximples com l’home ric. Molts adults també les fan. Alguns sempre volen més del que tenen. Potser tenen menjar per a cada dia, roba i un lloc on viure. Però volen més coses. Volen moltíssima roba. Volen una casa més gran. Aquestes coses valen diners. Per això treballen dur per guanyar molts diners. I com més diners guanyen, més en volen.

Algunes persones adultes arriben a estar tan ocupades intentant aconseguir diners que no tenen temps per estar amb la seva família. Tampoc tenen temps per a Déu. Creus que els seus diners els podran mantenir en vida?... No, en absolut. Podran utilitzar els diners un cop morts?... No. Els morts no poden fer res de res (Eclesiastès 9:5, 10, BEC).

Vol dir això que està malament tenir diners?... No. Amb els diners podem comprar menjar i roba. La Bíblia diu que són una protecció (Eclesiastès 7:12, BEC). Però si estimem els diners, aleshores tindrem problemes. Serem com el ximple home ric que va acumular tresors per a ell, però que no era ric davant de Déu.

Què significa ser ric davant de Déu?... Significa posar Déu en primer lloc a la nostra vida. Algunes persones diuen que creuen en Déu. I pensen que creure-hi ja és suficient. Però són realment riques davant de Déu?... No, aquestes persones són com l’home ric que es va oblidar de Déu.

Jesús mai no es va oblidar del seu Pare celestial. No va intentar aconseguir molts diners. Tampoc va tenir moltes coses. Jesús sabia el que és realment important a la vida. Saps què és?... Ser ric davant de Déu.

Saps com pots ser ric davant de Déu?... Podem ser rics davant de Déu si fem el que li agrada. Jesús va dir: «Jo faig sempre allò  que li plau» (Joan 8:29). A Déu li agrada que fem les coses que ens demana. Ara, digues, quines coses pots fer per agradar a Déu?... En efecte, pots llegir la Bíblia, anar a les reunions cristianes, orar a Déu i ajudar altres persones a aprendre coses de Jehovà. Tot això és realment el més important a la vida.

Com que Jesús era ric davant de Déu, Jehovà el va cuidar. Va recompensar Jesús amb la vida eterna. Si som com Jesús, Jehovà també ens estimarà i ens cuidarà. Així doncs, siguem com Jesús i mai no siguem com l’home ric que es va oblidar de Déu.