IMAGINA que algú et fes un regal molt especial. Què faries?... Li donaries només les gràcies i després oblidaries del tot aquesta persona? O bé els recordaries tant a ella com el seu regal?...

Jehovà ens va fer un regal meravellós. Va enviar el seu Fill a la Terra perquè morís per nosaltres. Saps per què havia de morir Jesús per nosaltres?... Això és una cosa molt important que hem d’entendre bé.

Com vam aprendre al capítol 23, Adam va pecar al violar la llei perfecta de Déu. I nosaltres hem heretat el pecat d’Adam, el pare de tots els humans. Per tant, què creus que necessitem?... Per dir-ho així, necessitem un nou pare, algú que hagi estat perfecte tota la seva vida a la Terra. Qui penses que pot ser aquest pare?... Jesús.

Jehovà va enviar Jesús a la Terra perquè pogués ser com un pare per a nosaltres en lloc d’Adam. La Bíblia diu: «El primer home, Adam, esdevingué ànima vivent, el darrer Adam és esperit vivificant». Qui va ser el primer Adam?... La persona que Déu va crear de la pols de la terra. Qui és el segon Adam?... Jesús. La Bíblia ho mostra amb aquestes paraules: «El primer home [Adam] procedia de la terra, era terrestre; el segon home [Jesús] procedia del cel» (1 Corintis 15:45, 47, BEC; Gènesi 2:7, TBS).

 Com que Déu va agafar la vida de Jesús del cel i la va posar dins Maria, Jesús no va heretar cap pecat d’Adam. Per això Jesús era un home perfecte (Lluc 1:30-35). Per aquesta raó l’àngel va dir als pastors quan va néixer Jesús: «Avui [...] us ha nascut un Salvador» (Lluc 2:11). Però per ser el nostre Salvador, què havia de fer primer aquell bebè?... Jesús havia de créixer i fer-se un home adult, com Adam. Llavors Jesús podria ser ‘el segon Adam’.

Jesús, el nostre Salvador, també serà el nostre «Pare etern», com l’anomena la Bíblia (Isaïes 9:6, 7, TBS). Així doncs, Jesús, un home perfecte, pot ser el nostre pare en lloc d’Adam, qui es va tornar imperfecte al pecar. D’aquesta manera podem triar com a pare ‘el segon Adam’. Evidentment, Jesús és Fill de Jehovà.

Aprenent coses sobre Jesús, l’acceptem com el nostre Salvador. Recordes de què ens ha de salvar?... Del pecat i la mort que hem heretat d’Adam. La vida perfecta d’home adult que Jesús va sacrificar per nosaltres s’anomena el rescat. Jehovà va oferir el rescat per perdonar-nos els pecats (Mateu 20:28; Romans 5:8; 6:23).

Segur que no volem oblidar el que Déu i el seu Fill han fet per  nosaltres, oi?... Jesús va ensenyar als seus seguidors un acte especial que els ajudaria a recordar el que va fer. Vegem què és.

Imagina que ets a Jerusalem, a l’habitació de dalt d’una casa. És de nit. Jesús i els seus apòstols són a taula. A la taula hi ha xai rostit, pa i vi negre. És un sopar especial. Saps per què?...

Aquest sopar és per recordar el que Jehovà va fer centenars d’anys abans, quan el seu poble, els israelites, eren esclaus a Egipte. Llavors Jehovà va dir al seu poble: ‘Mateu un xai per família i poseu la seva  sang als marcs de les portes de les vostres cases’. I després va dir: ‘Entreu a casa i mengeu el xai’.

Els israelites ho van fer. Aquella mateixa nit l’àngel de Déu va passar per la terra d’Egipte. A la majoria de cases l’àngel va matar el primogènit, però quan l’àngel veia la sang del xai als marcs de les portes, passava de llarg la casa. En aquelles cases no va morir cap fill. Faraó, el rei d’Egipte, es va espantar pel que havia fet l’àngel de Jehovà. Per això va dir als israelites: ‘Sou lliures de marxar. Sortiu d’Egipte!’. Aleshores van carregar els seus camells i rucs i se’n van anar.

Jehovà no volia que el seu poble oblidés com els havia alliberat. Per això va dir: ‘Un cop l’any heu de tenir un sopar com el que heu menjat aquesta nit’. Van anomenar aquest sopar especial la Pasqua. El nom Pasqua prové d’una paraula que significa «passar». I aquella nit l’àngel de Jehovà va «passar» de llarg les cases marcades amb sang (Èxode 12:1-13, 24-27, 31).

Jesús i els seus apòstols estan pensant en això mentre celebren el sopar de la Pasqua. Un cop l’apòstol infidel Judes se’n va, Jesús fa una cosa molt important. Aleshores Jesús agafa un dels pans que han sobrat, fa una oració, el parteix i el passa als deixebles. Diu: «Preneu, mengeu». I després els explica: ‘Aquest pa representa el meu cos que donaré quan mori per vosaltres’.

A continuació Jesús agafa una copa de vi negre. Després d’orar un altre cop per donar-ne gràcies, la passa als apòstols i diu: «Beveu-ne tots». I els explica: ‘Aquest vi representa la meva sang. Aviat vessaré la meva sang per alliberar-vos dels vostres pecats. Continueu fent això per recordar-me’ (Mateu 26:26-28; 1 Corintis 11:23-26).

 T’has fixat que Jesús va dir que els deixebles havien de seguir fent això per recordar-lo?... Ja no haurien de celebrar el sopar de la Pasqua. En canvi, tindrien aquest sopar especial un cop l’any per recordar Jesús i la seva mort. Aquest sopar es diu el Sopar del Senyor. Avui l’anomenem Memorial. Per què?... Perquè ens porta a la memòria el que Jesús i el seu Pare, Jehovà, van fer per nosaltres.

El pa ens ha de fer pensar en el cos de Jesús. Va estar disposat a donar el seu cos perquè puguem tenir vida eterna. I el vi negre?... Ens ha de recordar la importància de la sang de Jesús. És més valuosa que la sang del xai pasqual d’Egipte. Saps per què?... La Bíblia diu que la sang de Jesús ens porta el perdó dels pecats. I quan se’ns perdonin tots els pecats, ja no ens posarem malalts, ens farem vells ni morirem. Hauríem de pensar en això quan anem al Memorial.

Han de menjar del pa i beure del vi tots els que siguin al Memorial?... Jesús va dir als qui n’han de menjar i beure: ‘Tindreu part al meu regne i seureu en trons al cel amb mi’ (Lluc 22:19, 20, 30). Això volia dir que anirien al cel per ser reis amb Jesús. Per això només els qui tenen l’esperança de regnar amb Jesús al cel han de prendre pa i vi.

Però fins i tot les persones que no mengen del pa ni beuen del vi han d’assistir al Memorial. Saps per què?... Perquè Jesús va donar la seva vida també per nosaltres. Al ser presents al Memorial demostrem que no ens hem oblidat del meravellós regal de Déu.