1-3. Per què la mort de Jesús va ser diferent a qualsevol altra?

 ERA un dia de primavera de fa gairebé 2.000 anys. Un home innocent, jutjat i condemnat per crims que no havia comès, moria després d’haver estat cruelment torturat. Encara que aquesta no era la primera execució cruel i injusta de la història, ni tristament en seria l’última, va ser diferent de qualsevol altra.

² En les seves últimes hores d’agonia, el que va succeir al cel va confirmar la importància d’aquella mort. Encara que era migdia, de sobte, la foscor es va apoderar d’aquella terra. Tal com va dir un historiador, «la llum del sol va deixar de brillar» (Lluc 23:44, 45). Llavors, just abans de fer el seu últim sospir, aquell home va dir les memorables paraules: «S’ha complert!». Certament, al donar la seva vida, va aconseguir una cosa meravellosa. El seu sacrifici va ser l’acte d’amor més gran que cap altre humà hagi efectuat (Joan 15:13; 19:30).

³ És clar, ens referim a Jesucrist. Tots coneixem el sofriment i la mort que va haver de patir aquell trist 14 de nissan del 33 de la n. e. No obstant això, sovint es passa per alt un detall molt important. Tot i que Jesús va patir molt, algú altre va patir encara més. De fet, algú altre va fer un sacrifici encara més gran: el major acte d’amor que s’ha efectuat en tot l’univers. Però, de quin acte estem parlant? La resposta ens porta al tema més important de tots: l’amor de Jehovà.

4. Com es va adonar un centurió romà que Jesús no era un home qualsevol, i a quina conclusió va arribar?

⁴ El centurió romà a càrrec de l’execució de Jesús es va quedar atònit en veure la foscor que va precedir la seva mort i en sentir el violent terratrèmol que va succeir després d’aquesta. Per això, va reconèixer: «No hi ha dubte que era el Fill de Déu» (Mateu 27:54). Sens dubte, Jesús no era un home qualsevol. Aquell soldat havia intervingut en l’execució del Fill unigènit del Déu Altíssim. Però, fins a on arribava l’amor del Pare pel seu Fill?

5. Amb quin exemple podríem explicar tot el temps que Jehovà i el seu Fill van passar junts al cel?

⁵ La Bíblia anomena Jesús «el primogènit de tota la creació» (Colossencs 1:15). Pensa en això: el Fill de Déu ja existia abans que l’univers físic. Llavors, quant de temps van estar junts el Pare i el Fill? Alguns científics calculen que l’univers físic deu tenir 13.000 milions d’anys. Et pots fer una idea del que això representa? Per ajudar la gent a entendre aquest càlcul, un planetari ha representat l’edat de l’univers amb una línia del temps de 110 metres. Cada pas que es fa en aquesta línia representa uns 75 milions d’anys de la vida de l’univers. Al final, hi ha una ratlleta del gruix d’un cabell que representa tota la història de la humanitat. Fins i tot si aquests càlculs fossin correctes, tota la línia del temps no seria prou llarga per representar la vida del Fill de Déu! I què va estar fent durant tots aquells anys?

6. a) Què va fer el Fill de Déu durant la seva existència prehumana? b) Quin tipus de relació existeix entre Jehovà i el seu Fill?

⁶ El Fill va gaudir molt de treballar com a «obrer expert» del seu Pare (Proverbis 8:30). La Bíblia diu que «ni una sola cosa ha arribat a existir sense ell [el Fill]» (Joan 1:3). Jehovà i el seu Fill van treballar junts per crear totes les altres coses. Que apassionant devia ser fer-ho plegats! Segurament molts coincidiran a dir que l’amor que hi ha entre un pare  i un fill és increïblement fort. I l’amor és «un vincle d’unió perfecte» (Colossencs 3:14). Per tant, seria molt difícil d’entendre l’estreta relació que hi ha entre ells, forjada al llarg de milers d’anys. Clarament, el vincle d’amor que uneix Jehovà i el seu Fill és el més fort que pot existir.

7. Com va expressar Jehovà el que sentia per Jesús quan aquest es va batejar?

⁷ Amb tot, el Pare va enviar el Fill a la terra perquè naixés com un nadó, encara que això signifiqués renunciar a la seva companyia durant dècades. Des del cel, Jehovà el va veure créixer fins a convertir-se en un adult perfecte. Al voltant dels 30 anys, Jesús es va batejar. No costa gaire imaginar com es devia sentir Jehovà. Ell mateix va dir des del cel: «Aquest és el meu Fill estimat. Ell té la meva aprovació» (Mateu 3:17). Pensa com es va sentir el Pare en veure que el seu Fill complia fidelment tot el que havia estat profetitzat, tot el que s’esperava d’ell. Que content es devia posar! (Joan 5:36; 17:4.)

8, 9. a) Què va haver de passar Jesús el 14 de nissan del 33 de la n. e., i com es va sentir el seu Pare? b) Per què va permetre Jehovà que el seu Fill patís i morís?

⁸ Ara, però, imagina’t com es devia sentir Jehovà aquell 14 de nissan del 33 de la n. e. en veure com Jesús era traït i arrestat per una xusma en plena nit, com els seus amics l’abandonaven i era sotmès a un judici iŀlegal, com el ridiculitzaven, li escopien i li donaven cops de puny, com el fuetejaven fins a deixar-li l’esquena en carn viva, i com el clavaven de mans i peus a un pal de fusta i l’exposaven als insults de la gent. Què devia sentir el Pare en veure que el seu Fill estimat el cridava en la seva agonia? Com creus que es va sentir quan el seu Fill exhalava l’últim sospir i, per primer cop des del principi de la creació, deixava d’existir? (Mateu 26:14-16, 46, 47, 56, 59, 67; 27:38-44, 46; Joan 19:1.)

⁹ No hi ha paraules per descriure el dolor que Jehovà devia sentir al veure com el seu Fill patia i moria. Però, el  que sí que es pot expressar amb paraules és la raó que el va dur a permetre tot allò. Per què va estar disposat a passar per aquell tràngol? Jehovà ens revela una veritat preciosa a Joan 3:16, un verset tan important que és conegut com l’Evangeli en miniatura. Allà diu: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna». Per tant, la raó que el va dur a fer aquest sacrifici es pot resumir en una paraula: amor. A l’enviar el seu Fill a la terra perquè patís i morís per nosaltres, Jehovà va realitzar el major acte d’amor que mai s’ha fet.

10. Quina necessitat bàsica tenen els humans, i què ha passat amb el significat de la paraula amor?

¹⁰ Què significa la paraula amor? Alguns l’han descrit com la necessitat més gran que tenen els éssers humans. Del bressol a la tomba, les persones busquen amor, són felices quan senten el seu caliu, i fins i tot es debiliten i moren si no en reben. Amb tot, és un concepte sorprenentment difícil de definir. És clar, la gent sovint parla d’amor, i hi ha una infinitat de llibres, cançons i poemes sobre aquest tema. Però això no sempre ajuda a entendre el seu significat. Al contrari, aquesta paraula s’ha utilitzat tant que el seu verdader significat ha quedat encara més difuminat.

11, 12. a) On podem aprendre molt sobre l’amor, i per què? b) Quines paraules s’utilitzaven en el grec antic per a amor, i quina apareix més sovint a les Escriptures Gregues Cristianes? (Consulta també la nota.) c) A què es refereix sovint la paraula agápē?

¹¹ En canvi, la Bíblia ensenya clarament què és l’amor. Una obra de consulta explica: «L’amor només es veu per les accions que en resulten». a Els relats de la Bíblia ens ensenyen molt sobre el gran amor que Jehovà sent pels humans. Per exemple, com acabem d’analitzar, què ens podria ensenyar  més sobre aquesta qualitat que el gran sacrifici que Jehovà va fer? En els següents capítols veurem molts altres exemples de l’amor de Jehovà en acció. Però, ara, analitzem les paraules originals que s’utilitzen a la Bíblia per a amor i n’entendrem millor el significat. En el grec antic s’utilitzaven quatre paraules per parlar de l’amor. b D’aquestes, la que més s’utilitza a les Escriptures Gregues Cristianes és agápē. Un diccionari bíblic la defineix com «la paraula més poderosa per descriure l’amor». c Per què?

¹² Tal com s’utilitza a la Bíblia, agápē sovint es refereix a l’amor basat en principis. Comporta molt més que una reacció emocional cap a una altra persona. Decidim mostrar aquest amor a tothom perquè sabem que és el correcte. Per sobre de tot, l’amor cristià és totalment desinteressat. Per exemple, tornem a fixar-nos en Joan 3:16. Què és «el món» que Déu va estimar tant que va enviar el seu Fill unigènit? És tota la humanitat, i això inclou aquells que no viuen d’acord amb les normes de Jehovà. Llavors, estima Jehovà cadascú individualment com al seu amic, tal com va estimar el fidel Abraham? (Jaume 2:23.) No, però és bondadós amb tothom, encara que això signifiqui pagar un preu molt alt, perquè desitja que la gent es penedeixi i canviï (2 Pere 3:9). Molts ho fan, i Jehovà està molt content de rebre’ls com als seus amics.

13, 14. Què mostra que l’amor cristià sovint inclou un afecte molt tendre?

¹³ Algunes persones, però, tenen un concepte equivocat sobre com s’utilitza la paraula agápē a la Bíblia. Pensen que  es refereix a un amor fred i inteŀlectual, però la realitat és que l’amor cristià sovint es refereix a un amor ple d’afecte. Per exemple, quan Joan va escriure «el Pare estima el Fill», va utilitzar una forma de la paraula agápē. Però, és un amor sense afecte? No. Quan Jesús va dir «el Pare sent un gran afecte pel Fill», va utilitzar una forma del verb philéō, cosa que mostra que l’amor de Jehovà sovint inclou un afecte molt tendre (Joan 3:35; 5:20, nota). Ara bé, això no vol dir que es deixi emportar per les emocions. Al contrari, sempre es guia pels seus principis justos i savis.

¹⁴ Com hem vist, totes les qualitats de Jehovà són sublims, perfectes i atraients. Tot i això, l’amor és la que més ens atreu a ell. Que bé que sigui la seva qualitat dominant! Però, com ho sabem?

15. Què diu la Bíblia sobre l’amor de Jehovà, i per què aquesta afirmació és única? (Consulta també la nota.)

¹⁵ La Bíblia fa una distinció entre l’amor i la resta de les qualitats principals de Jehovà. Per exemple, mai llegirem que Déu sigui poder, o justícia, o saviesa. És veritat que Jehovà posseeix totes aquestes qualitats en grau superlatiu i, de fet, n’és la Font principal. Però la Bíblia, al parlar de l’amor, va més enllà: diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). d Què significa?

16-18. a) Per què diu la Bíblia que «Déu és amor»? b) Per què l’home és un bon símbol per representar la qualitat predominant de Jehovà?

¹⁶ L’afirmació «Déu és amor» no és una simple equació com si diguéssim «Déu és igual a amor», ja que no podríem  invertir l’ordre i dir que «l’amor és Déu». Jehovà és molt més que no pas una qualitat abstracta. És una persona amb una gran riquesa de sentiments i qualitats a part de l’amor. Ara bé, l’amor impregna la seva personalitat. Sobre aquest verset, una obra de referència diu que «l’essència o natura de Déu és l’amor». e En general, ho podríem veure d’aquesta manera: el poder li permet actuar, la justícia i la saviesa el guien a l’hora d’actuar, però és l’amor el que el mou a actuar. Jehovà sempre demostra amor quan utilitza les seves altres qualitats.

¹⁷ Sovint es diu que Jehovà és la personificació de l’amor. Per tant, si volem aprendre més sobre l’amor basat en principis, hem de conèixer Jehovà. És clar, aquesta preciosa qualitat també es veu en els humans. Com és això? Durant la creació, Jehovà va dir al seu Fill: «Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres» (Gènesi 1:26). De tots els éssers vius de la terra, només els homes i les dones poden decidir estimar i així imitar el seu Pare celestial. Recorda, encara que Jehovà ha utilitzat animals per representar els seus atributs principals, ha escollit l’home, la seva creació més important a la terra, per representar la Seva qualitat predominant, l’amor (Ezequiel 1:10).

¹⁸ Quan mostrem un amor altruista, basat en principis, reflectim la qualitat predominant de Jehovà. Tal com va escriure l’apòstol Joan, «estimem perquè ell ens va estimar primer» (1 Joan 4:19). Però, en quin sentit ens ha estimat primer Jehovà?

19. Per què podem dir que l’amor va tenir un paper clau en la creació?

¹⁹ L’amor no és cap invent nostre. Al cap i a la fi, per què  Jehovà va decidir crear? No va ser perquè estigués sol o necessités companyia, ja que ell és complet i autosuficient i, per tant, no necessita res de ningú. Però el seu amor, una qualitat activa, el va moure a compartir amb éssers inteŀligents l’alegria de viure perquè poguessin gaudir d’aquest regal. El seu Fill unigènit va ser «el principi de la creació de Déu» (Apocalipsi 3:14). I amb aquest Obrer Expert va crear la resta de la creació, començant pels àngels (Job 38:4, 7; Colossencs 1:16). Dotats de llibertat, inteŀligència i sentiments, aquests éssers tan poderosos podrien formar els seus propis vincles afectius entre ells i, especialment, amb Jehovà (2 Corintis 3:17). Per tant, ells podien estimar perquè ell els havia estimat primer.

20, 21. Quina mostra de l’amor de Jehovà tenien Adam i Eva, però com hi van respondre?

²⁰ El mateix va passar amb la humanitat. Des del principi, Jehovà va envoltar Adam i Eva del seu amor. Miressin on miressin, al jardí de l’Edèn veien proves de l’amor del seu Pare. Fixa’t en el que diu la Bíblia: «Jehovà Déu va plantar un jardí a l’Edèn, cap a l’est, i allà va posar-hi l’home que havia format» (Gènesi 2:8). Has estat mai a un parc o un jardí increïblement bonic? Què és el que més et va agradar? Potser la llum filtrant-se a través de les fulles dels arbres, o la variada paleta de colors d’un camp de flors, o la música de fons d’un rierol, el cant dels ocells i el brunzit dels insectes. Recordes les olors dels arbres, les fruites i les flors? En qualsevol cas, cap parc es podria comparar amb el jardí de l’Edèn. Per què?

²¹ Jehovà mateix va plantar aquell jardí. La seva bellesa devia ser indescriptible. Era ple d’arbres preciosos amb fruits exquisits. El jardí rebia aigua en abundància, era molt espaiós i tenia molta vida gràcies a una fascinant varietat d’animals. Adam i Eva tenien tot el que necessitaven per ser feliços i gaudir de la vida, i això incloïa un treball satisfactori i companyia perfecta. Jehovà va ser el primer que  els va estimar, i ells tenien moltíssimes raons per respondre a aquest amor, però no ho van fer. En lloc d’obeir per amor el seu Pare celestial, s’hi van rebeŀlar egoistament (Gènesi, capítol 2).

22. Com va demostrar la reacció de Jehovà a la rebeŀlió de l’Edèn que el seu amor és lleial?

²² Quin dolor deuen haver causat a Jehovà! Però, va permetre ell que aquesta rebeŀlió li amargués el cor? No! «El seu amor lleial dura per sempre» (Salm 136:1). Sense perdre ni un instant, es va proposar proporcionar el necessari per salvar els descendents d’Adam i Eva que tinguessin un bon cor. Com hem vist, això li va costar molt car, ja que va comportar entregar com a rescat el seu Fill estimat (1 Joan 4:10).

23. Quina és una de les raons per les quals es diu que Jehovà és el «Déu feliç», i què es respondrà en el següent capítol?

²³ Des d’un bon principi Jehovà ha pres la iniciativa a mostrar amor a la humanitat. De moltes maneres, «ell ens va estimar primer». L’amor promou harmonia i felicitat. Amb raó a la Bíblia es diu que Jehovà és el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11). Ara bé, sorgeix una pregunta molt important: ens estima Déu a cadascun de nosaltres? El següent capítol respondrà a aquesta pregunta.