1, 2. En quina ocasió es va enfadar Jesús, i per què?

 JESÚS estava molt enfadat, i amb raó. Potser et costa imaginar-te’l així, perquè era un home dòcil (Mateu 21:5). Però no va perdre pas els estreps; la seva ira era justa. a Què havia provocat aquest home que estimava tant la pau? Una gran injustícia.

² El temple de Jerusalem era un lloc molt especial per a Jesús, l’únic lloc sagrat on la gent podia adorar el seu Pare celestial. Molts jueus viatjaven grans distàncies des de molts països per adorar Jehovà allà. Fins i tot els gentils que servien Jehovà acudien al pati del temple reservat per a ells. Però al començament del seu ministeri, Jesús va entrar a l’àrea del temple i va presenciar una escena esgarrifosa. Imagina-te-la! Allò semblava més un mercat que un lloc d’adoració! Estava ple de comerciants i dels que canviaven diners. Però, quina era la injustícia? Per a aquests homes, el temple de Déu era tan sols un lloc on explotar les persones i, fins i tot, robar-les. Com s’havia arribat a aquest punt? (Joan 2:14.)

3, 4. Quin abús es cometia a la casa de Jehovà, i què va fer Jesús per corregir-lo?

³ Els líders religiosos havien decretat que només s’acceptés un tipus de moneda per pagar l’impost del temple i, és clar, els visitants no tenien més remei que canviar els seus diners. Per això, els canvistes muntaven les taules dins el  temple i cobraven comissió per cada transacció. Un altre negoci molt rendible era la venda d’animals per als sacrificis. Si algú comprava un animal a un altre lloc de la ciutat, s’arriscava que els funcionaris del temple rebutgessin l’animal aŀlegant que no era apte. En canvi, si el comprava a l’àrea del temple s’assegurava que l’acceptessin. Per tant, com que els comerciants tenien la paella pel mànec, sovint cobraven preus exorbitants. b Aquells homes eren pitjors que els comerciants avariciosos. Eren lladres en tota regla!

⁴ Jesús no ho podia permetre. Era la casa del seu Pare! Va fer un fuet de cordes i va fer fora els ramats de vaques i ovelles i, aleshores, es va dirigir tot decidit cap als que canviaven diners i els va tombar les taules. Imagina’t les monedes rodolant pel terra de marbre! Finalment va ordenar amb fermesa als qui venien coloms: «Traieu tot això d’aquí!» (Joan 2:15, 16). Pel que sembla, ningú es va atrevir a plantar cara a aquell home tan valent.

5-7. a) Com va influir l’existència prehumana de Jesús en el seu sentit de la justícia, i què n’aprenem? b) Com ha lluitat Jesús contra les injustícies que Satanàs ha causat, i com ho farà en el futur?

⁵ Els comerciants van tornar-hi. Uns tres anys més tard, Jesús els va haver d’expulsar una altra vegada del temple. Aquest cop va citar les paraules de Jehovà que condemnaven els qui feien de la seva casa «una cova de lladres» (Jeremies 7:11; Mateu 21:13). Al veure com abusaven de la gent i profanaven el temple de Déu, es va sentir igual que el seu Pare. I és ben normal! Durant milions d’anys, Jehovà havia estat ensenyant a Jesús i ell s’havia impregnat del seu  sentit de la justícia, de manera que Jesús imitava a la perfecció el seu Pare. Per tant, si volem entendre bé la justícia de Jehovà, no hi ha res millor que examinar amb atenció l’exemple de Jesucrist (Joan 14:9, 10).

⁶ El Fill unigènit de Jehovà estava present quan Satanàs injustament va dir que Jehovà era un mentider i va qüestionar que el seu govern fos just. Quina calúmnia! En una altra ocasió, el Fill també va escoltar com Satanàs desafiava Jehovà dient que ningú el serviria de manera altruista o per amor. Com que Jesús és just, de ben segur que aquestes falses acusacions el van ferir profundament. Però que content devia estar quan va saber que tindria un paper clau en posar les coses al seu lloc! (2 Corintis 1:20.) Com ho faria?

⁷ Com vam veure al capítol 14, Jesucrist va donar una resposta contundent i definitiva a les acusacions de Satanàs que posaven en dubte la integritat de tots els servents de Déu. D’aquesta manera va posar la base per netejar el sant nom de Déu, Jehovà, de tota calúmnia, inclosa la mentida que afirmava que la seva manera perfecta de governar no era bona. Com a Agent Principal nomenat per Déu, Jesús establirà la justícia divina per tot l’univers (Fets 5:31). Durant tota la seva vida a la terra també va reflectir la justícia de Jehovà, que havia dit d’ell: «Posaré el meu esperit sobre ell, i ell mostrarà a les nacions què és la justícia» (Mateu 12:18). Com va complir aquestes paraules?

8-10. a) Com promovien menyspreu per les dones i els no jueus les tradicions orals dels líders religiosos? b) Com van fer del dissabte una càrrega les lleis orals?

⁸ Jesús estimava la Llei de Jehovà i hi vivia d’acord. Però els líders religiosos de l’època la tergiversaven i l’aplicaven malament. Per això Jesús els va dir: «Ai de vosaltres,  escribes i fariseus! Hipòcrites! [...] Heu desatès les coses més importants de la Llei: la justícia, la misericòrdia i la fidelitat» (Mateu 23:23). Sens dubte, aquells mestres de la Llei no deixaven gens clar què era «la justícia», sinó tot el contrari. Analitzem-ne alguns exemples.

⁹ És cert que Jehovà havia manat al seu poble que es mantingués separat de les nacions paganes del seu voltant (1 Reis 11:1, 2). Però alguns líders religiosos fanàtics promovien el menyspreu contra qui no fos jueu. La pròpia Misnà incloïa aquesta regla: «No deixeu el bestiar a les fondes dels gentils perquè són sospitosos de bestialitat». c Aquest prejudici generalitzat contra els no jueus era injust i anava en contra de l’esperit de la Llei mosaica (Levític 19:34). Hi havia altres regles fetes pels homes que menyspreaven les dones. Per exemple, la llei oral deia que l’esposa havia de caminar darrere del seu marit, i no al seu costat. També advertia els homes que no parlessin amb una dona en públic, ni tan sols amb la seva. Les dones, igual que els esclaus, tampoc podien testificar en un judici. Fins i tot hi havia una oració en què els homes agraïen a Déu el fet de no ser dones!

¹⁰ Els líders religiosos ocultaven la Llei de Déu sota una pila de regles i normes fetes per ells mateixos. La llei del dissabte, per exemple, només prohibia treballar en dissabte; aquest dia s’apartava per adorar Déu, gaudir d’activitats espirituals i descansar. En canvi, els fariseus van convertir aquesta llei en una càrrega. Es van creure amb el dret de decidir què volia dir «treballar» i van classificar com a treball 39 activitats diferents, com ara segar o caçar. Aquesta classificació ocasionava moltes preguntes: què passava si un home matava una puça en dissabte? Estava caçant? Si arrencava una espiga mentre caminava per menjar-se-la,  estava segant? Es podria dir que estava treballant si curava algú malalt? Per respondre a aquestes preguntes van establir encara més normes rígides i detallades.

11, 12. Com va condemnar Jesús les tradicions farisaiques?

¹¹ Com podria Jesús ajudar la gent a entendre què era la justícia en un ambient com aquell? Tant pel que ensenyava com per la seva manera de viure, es va oposar amb valor a aquells líders religiosos. Vegem algunes de les seves ensenyances. Va condemnar les innumerables lleis que havien fet, al dir-los: «Anuŀleu la paraula de Déu amb les tradicions que us aneu transmetent» (Marc 7:13).

¹² Jesús va ensenyar de manera contundent que els fariseus estaven molt equivocats sobre la llei del dissabte i que no n’havien entès l’essència. Va explicar que el Messies era «Senyor del dissabte» i, per tant, tenia autoritat per curar malalts en dissabte (Mateu 12:8). Perquè quedés ben clar, va fer miracles en dissabte (Lluc 6:7-10). Aquelles curacions eren una mostra del que farà arreu del món durant el Regnat de Mil Anys, que serà en si mateix el gran dissabte. Per fi tota la humanitat fidel descansarà de tants segles de fatigós treball sota la càrrega del pecat i la mort.

13. Quina nova llei va establir Jesús, i en què diferia de l’anterior?

¹³ Jesús va deixar clar què és la justícia a l’establir una nova llei, «la llei del Crist», que va entrar en vigor després que acabés el seu ministeri a la terra (Gàlates 6:2). A diferència de la Llei mosaica, que es basava en una sèrie de manaments escrits, aquesta nova llei es basava en principis. Però contenia alguns manaments directes, com el que Jesús va anomenar «un manament nou». Jesús va ensenyar a tots els seus seguidors a estimar-se els uns als altres tal com ell els havia estimat (Joan 13:34, 35). L’amor abnegat seria la marca distintiva dels qui visquessin segons «la llei del Crist».

14, 15. Com va mostrar Jesús que reconeixia els límits de la seva autoritat, i per què ens anima això?

¹⁴ Jesús no només va ensenyar què és l’amor. Va viure «la llei del Crist», i la va posar en pràctica en tot aspecte de la seva vida. Analitzem tres maneres com Jesús va mostrar amb el seu exemple què era la justícia.

¹⁵ Primer, Jesús va anar amb molt de compte de no cometre cap injustícia. T’hauràs adonat que moltes injustícies passen perquè la gent es torna arrogant i traspassa els límits de la seva autoritat. Però aquest no va ser el cas de Jesús. En una ocasió, un home se li va acostar i li va dir: «Mestre, digues al meu germà que comparteixi l’herència amb mi». Jesús va respondre: «Home, ¿qui m’ha fet jutge o àrbitre entre vosaltres dos?» (Lluc 12:13, 14). No és extraordinari? Pensa que la inteŀligència, la capacitat de jutjar i l’autoritat que Déu li havia concedit eren molt superiors a la de cap altra persona a la terra. Tot i això, ell no hi va voler intervenir perquè ningú l’havia autoritzat a fer-ho. Jesús sempre ha mostrat modèstia en aquest aspecte, fins i tot durant els miŀlennis de la seva existència prehumana (Judes 9). Diu molt de Jesús que confiï humilment en el criteri de Jehovà per determinar el que és just i el que no.

16, 17. a) Com va demostrar Jesús que era just quan predicava? b) Com va mostrar que la misericòrdia impregnava el seu sentit de la justícia?

¹⁶ Segon, Jesús va demostrar que era just per la manera com predicava les bones notícies del Regne de Déu. No va fer distincions, sinó que es va esforçar de valent per arribar a persones de tota mena, fossin riques o pobres. Per contra, els fariseus menyspreaven els pobres, o la gent comú, anomenant-los am ha-ares, o «gent de la terra». Jesús va corregir amb valor aquella injustícia. Tant si ensenyava les bones notícies a les persones com si menjava amb elles, les  alimentava, les curava o, fins i tot, les ressuscitava, imitava la justícia del Déu que vol arribar a «tota classe de persones» (1 Timoteu 2:4). d

¹⁷ Tercer, el sentit de la justícia de Jesús estava impregnat de misericòrdia. S’esforçava per ajudar els pecadors (Mateu 9:11-13). Sempre estava disposat a ajudar els indefensos. Per exemple, a diferència dels líders religiosos, no promovia la desconfiança en els gentils i, tot i que el seu objectiu principal eren els jueus, va dedicar temps a ensenyar i ajudar alguns gentils. Fins i tot, va accedir a fer una cura miraculosa per a un centurió de l’exèrcit romà, i va dir: «No he trobat ningú a Israel que tingui tanta fe» (Mateu 8:5-13).

18, 19. a) Com va dignificar Jesús les dones? b) Com ens ajuda l’exemple de Jesús a veure la relació entre la valentia i la justícia?

¹⁸ De manera similar, Jesús no compartia el punt de vista de l’època sobre les dones, sinó que va fer amb valentia el que era just. Els jueus consideraven que les dones samaritanes eren tan impures com els gentils. Jesús, en canvi, no va dubtar ni un instant a predicar a una dona samaritana en el pou de Sicar. De fet, ella va ser la primera a qui es va identificar clarament com al Messies promès (Joan 4:6, 25, 26). A més, mentre que els fariseus deien que no s’havia d’ensenyar la Llei de Déu a les dones, Jesús va dedicar moltes hores i energies a ensenyar-les (Lluc 10:38-42). I, encara que la tradició deia que el testimoniatge d’una dona no era fiable, Jesús va dignificar diverses dones quan es va aparèixer davant d’elles després de ser ressuscitat. Fins i tot els va demanar que donessin aquesta magnífica notícia als  altres deixebles que eren homes. Quin privilegi! (Mateu 28:1-10.)

¹⁹ Sens dubte, Jesús va deixar clar a les nacions què és la justícia. En moltes ocasions això va suposar arriscar la seva pròpia vida. Aquest fet ens demostra que es necessita valentia per posar-se de part de la justícia verdadera. Amb raó s’anomena Jesús «el Lleó de la tribu de Judà» (Apocalipsi 5:5). Recorda que el lleó és un símbol de justícia i valentia. Ben aviat, Jesús farà justícia a escala encara més gran; establirà «la justícia a la terra» en el sentit complet de la paraula (Isaïes 42:4).

20, 21. Com ha promogut el Rei Messiànic la justícia per tota la terra i a la congregació?

²⁰ Des que l’any 1914 va ser entronitzat com a Rei Messiànic, Jesús ha promogut la justícia a la terra. De quina manera? S’ha assegurat que es compleixi la profecia de Mateu 24:14. Els seguidors de Jesús a la terra han ensenyat a gent de tot el món la veritat del Regne. Com ell, han predicat de manera justa i imparcial esforçant-se per donar a tothom, independentment de l’edat, el sexe o la posició social, l’oportunitat de conèixer Jehovà, el Déu de la justícia.

²¹ Jesús també promou la justícia dins la congregació, de la qual n’és el Cap. Tal com estava profetitzat, ha donat «homes com a regals», és a dir, fidels ancians cristians que dirigeixen la congregació (Efesis 4:8-12). Quan pasturen el ramat de Déu, aquests homes imiten Jesucrist al promoure la justícia. I sempre recorden que Jesús vol que tractin les ovelles amb justícia, sense importar la seva posició, prominència o situació econòmica.

22. Què pensa Jehovà de les injustícies que hi ha al món, i quina missió ha encarregat al seu Fill?

²² En un futur pròxim, Jesús establirà la justícia d’una  manera sense precedents. El món corrupte en què vivim està ple d’injustícies. Cada nen que mor de fam és víctima d’una injustícia flagrant, especialment si tenim en compte que no s’escatimen diners a l’hora de produir armes o de pagar els capricis d’homes que només busquen els plaers. Totes aquestes morts innecessàries són només una de les moltes formes d’injustícia que provoquen la justa ira de Déu. Ell ha encarregat al seu Fill la missió de combatre una guerra justa contra aquest sistema malvat per eliminar definitivament totes les injustícies (Apocalipsi 16:14, 16; 19:11-15).

23. Com promourà Jesús la justícia per tota l’eternitat?

²³ Tanmateix, la justícia de Jehovà no es limita a eliminar els malvats. Déu també ha confiat a Jesús la responsabilitat de governar com a «Príncep de Pau». Després de la guerra d’Harmagedon, Jesús establirà la pau per tota la terra i governarà «per mitjà de la justícia» durant el seu regnat (Isaïes 9:6, 7). Tindrà el plaer de desfer les injustícies que han causat tanta misèria i patiment en el món, i defensarà fidelment la justícia perfecta de Jehovà per tota l’eternitat. Per tant, és vital que ara ens esforcem per imitar la justícia de Jehovà. Vegem com ho podem fer.