1. En quina trampa cauen fàcilment els humans?

 «DARRERE de tot poder sempre s’amaga una trampa.» a Aquestes paraules escrites per una poetessa del segle XIX ens fan pensar en la trampa en què, per desgràcia, cauen els humans imperfectes: l’abús de poder. Això és el que ha passat al llarg de la història: «L’home ha dominat l’home per al seu propi mal» (Eclesiastès 8:9). Aquesta manera d’exercir el poder sense amor ha resultat en un patiment indescriptible.

2, 3. a) Què podem dir de la manera com Jehovà utilitza el poder? b) Quin poder tenim, i com l’hauríem d’utilitzar?

² En canvi, Jehovà, que té poder iŀlimitat, no n’abusa mai. Com hem vist fins ara, sempre utilitza el seu poder, ja sigui creador, destructor, protector o restaurador, per fer el bé, i ho fa motivat per l’amor. Al contemplar la manera com exerceix el poder, ens sentim atrets a ell, cosa que ens motiva a imitar-lo quan utilitzem el nostre poder (Efesis 5:1). Però, és que tenim poder els humans?

³ Recorda que Déu va crear l’home «a la seva imatge», semblant a ell (Gènesi 1:26, 27). Per tant, sí que tenim poder, si més no, fins a cert grau. Per exemple, tenim la capacitat de treballar, podem exercir control o autoritat sobre els altres, podem influenciar altres persones, en especial aquelles qui ens estimen, i també tenim força física i béns materials. El salmista va dir de Jehovà: «Tu ets la font de la vida» (Salm 36:9). Ja sigui directament o indirectament, Déu és la Font de qualsevol poder legítim que puguem  tenir. Per tant, volem utilitzar-lo de la manera que a ell li agradi. Com ho podem fer?

4, 5. a) Quina és la clau per fer un bon ús del poder, i com ho demostra l’exemple de Déu? b) Com ens ajudarà l’amor a utilitzar el poder correctament?

⁴ Tal com ho demostra Déu amb el seu propi exemple, la clau per saber utilitzar el poder de la millor manera és l’amor. Recorda el que vam veure al capítol 1 sobre els quatre atributs cardinals de Déu, és a dir, el poder, la justícia, la saviesa i l’amor. Quin dels quatre predomina? L’amor, perquè, com diu 1 Joan 4:8, «Déu és amor». Sens dubte, l’essència de Jehovà és l’amor, i aquest atribut impregna tot el que fa. Per això, quan utilitza el seu poder, ho fa motivat per l’amor i buscant el bé dels qui l’estimen.

⁵ L’amor també ens ajudarà a utilitzar el poder correctament, ja que la Bíblia ens diu que l’amor és «bondadós» i «no busca el seu interès» (1 Corintis 13:4, 5). Per tant, l’amor no permetrà que siguem cruels o durs amb aquells sobre qui tenim certa autoritat. Al contrari, farà que tractem amb dignitat les persones i que anteposem els seus sentiments i necessitats als nostres (Filipencs 2:3, 4).

6, 7. a) Què és el temor de Déu, i com ens ajudarà a no abusar del poder? b) Explica amb un exemple la relació entre el temor a desagradar a Déu i l’amor que sentim per ell.

⁶ L’amor està molt relacionat amb una altra qualitat que ens ajudarà a no abusar del poder: el temor de Déu. Però, quina importància té aquesta qualitat? Proverbis 16:6 ens diu que «quan algú tem Jehovà s’allunya del mal», i això inclou evitar l’abús de poder. El temor de Déu farà que no tractem malament aquells qui estan sota la nostra autoritat. Per què? Per començar, perquè tots sabem que som responsables davant de Déu per la manera com tractem els altres (Nehemies 5:1-7, 15). Però aquest temor encara va  més enllà. Les paraules de l’idioma original que es tradueixen ‘temor’ sovint es refereixen a una profunda reverència i admiració cap a Déu. La Bíblia associa el temor amb l’amor a Déu (Deuteronomi 10:12, 13). Aquesta profunda admiració cap a ell inclou un temor sa de no fer res que li desagradi, no per por de les conseqüències, sinó perquè l’estimem de tot cor.

⁷ Per entendre-ho, pensa en la relació que hi ha entre un pare i un nen petit. Encara que el nen sap que el pare l’estima, també és conscient del que el pare espera d’ell i sap que, si es porta malament, el pare el renyarà. Tot i això, el nen no viu aterrit pel pare, sinó que se l’estima molt i s’esforça perquè el seu pare estigui content amb ell. Doncs passa el mateix amb el temor que sentim cap a Déu, el nostre Pare celestial. Com que l’estimem molt, no volem fer res que entristeixi el seu cor (Gènesi 6:6). Al contrari, desitgem alegrar-lo (Proverbis 27:11). Per això volem fer un bon ús del poder. Analitzem ara com ho podem fer.

8. a) Quina autoritat té el marit en la família, i com l’ha d’exercir? b) Com demostra el marit que honra la seva esposa?

⁸ Parlem primer de la família. Efesis 5:23 ens diu que «el marit és el cap de la seva esposa». Ara bé, com ha d’exercir el marit l’autoritat que Déu li ha donat? La Bíblia recorda als marits que exerceixin la seva autoritat «tractant-les amb comprensió». I també els diu: «Honreu les vostres dones com a un vas més fràgil» (1 Pere 3:7). La paraula grega que es tradueix ‘honra’ significa «preu, valor, [...] respecte». b Aquesta paraula també s’ha traduït com a «regals» i «valuós» (Fets 28:10; 1 Pere 2:7). El marit que honra la seva dona no la maltracta físicament ni la humilia o la  menysprea, ja que això anuŀlaria la seva autoestima. Tot al contrari, reconeix el seu valor i la tracta amb respecte. I amb el que diu i amb el que fa, tant en públic com en privat, demostra que la valora de tot cor (Proverbis 31:28). Un marit com aquest no tan sols es guanya l’amor i el respecte de la seva dona, sinó el que és més important: l’aprovació de Déu.

9. a) Quin poder té l’esposa en la família? b) Què ajudarà la dona a utilitzar les seves aptituds per donar suport al seu marit, i amb quin resultat?

⁹ L’esposa també té cert grau de poder dins la família. La Bíblia parla de dones fidels que, encara que respectaven l’autoritat del marit, van prendre la iniciativa per influir positivament en ell o evitar que prengués una mala decisió (Gènesi 21:9-12; 27:46-28:2). Pot ser que l’esposa tingui una ment més desperta o aptituds que ell no té, però mai ha d’oblidar que ha de respectar profundament el seu marit i ha de ser submisa a ell «com al Senyor» (Efesis 5:22, 33). Tenir present el desig d’agradar a Déu l’ajudarà a utilitzar les seves aptituds per donar suport al seu marit en comptes de menysprear-lo o intentar dominar-lo. Una «dona que de debò és sàvia» coopera estretament amb el seu marit per edificar la família i, d’aquesta manera, manté la pau amb Déu (Proverbis 14:1).

10. a) Quina autoritat ha donat Déu als pares? b) Què significa la paraula disciplina, i com s’hauria d’impartir? (Consulta també la nota.)

¹⁰ Déu també ha donat autoritat als pares. La Bíblia adverteix: «Pares, no irriteu els vostres fills. Al contrari, crieu-los d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà» (Efesis 6:4). A la Bíblia, la paraula disciplina pot significar «educació, entrenament, instrucció». c Per tal que els nens creixin feliços i els vagi bé a la vida, necessiten normes i límits que  els donin guia clara i orientació. La Bíblia relaciona aquesta disciplina, o educació, amb l’amor (Proverbis 13:24). Per tant, quan la Bíblia parla de «la vara de la disciplina», no vol dir que se’ls pugui maltractar emocionalment o físicament (Proverbis 22:15; 29:15). d Els pares que disciplinen el nen d’una manera rígida o dura, en comptes de fer-ho amb amor, estan abusant de la seva autoritat i això pot afectar profundament el fill (Colossencs 3:21). D’altra banda, si imparteixen la disciplina de la manera correcta i amb equilibri, el nen entendrà que els pares l’estimen i que els preocupa la classe de persona que arribarà a ser.

11. Com poden els fills utilitzar el seu poder correctament?

¹¹ I què podem dir dels fills? Com poden fer un bon ús del seu poder? Proverbis 20:29 diu que «la glòria dels joves està en la seva força». Si ets jove, recorda que no hi ha millor manera d’utilitzar les teves forces i el teu vigor que servint el «teu Gran Creador» (Eclesiastès 12:1). Els joves han de tenir en compte que les seves accions poden afectar els sentiments dels seus pares (Proverbis 23:24, 25). Quan els fills fan el que és correcte i obeeixen els seus pares, els fan molt feliços (Efesis 6:1). I això «li agrada al Senyor» (Colossencs 3:20).

12, 13. a) Com han de veure els ancians l’autoritat que tenen en la congregació? b) Per què han de tractar el ramat amb tendresa? Posa’n un exemple.

¹² Jehovà ha nomenat superintendents perquè dirigeixin la congregació (Hebreus 13:17). Aquests germans qualificats han d’utilitzar l’autoritat que Déu els ha donat per  vetllar per les necessitats i el benestar del ramat. Però, els dona aquesta posició de responsabilitat el dret de dominar els germans? És clar que no! Els ancians han de tenir un punt de vista humil i equilibrat respecte a la seva responsabilitat a la congregació (1 Pere 5:2, 3). La Bíblia els recorda: «Pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill» (Fets 20:28). Aquesta és una raó de pes per tractar cada membre del ramat amb tendresa.

¹³ Per exemple, imagina’t que un bon amic et demana que li cuidis una cosa que s’estima molt i que li ha costat molts diners. Oi que en tindries molta cura? De la mateixa manera, Déu ha donat als ancians la responsabilitat de cuidar un bé molt preuat: la congregació, que es compara amb un ramat d’ovelles (Joan 21:16, 17). Jehovà estima tant les seves ovelletes que les ha comprat amb la preciosa sang del seu Fill unigènit, Jesucrist. Déu no hauria pogut pagar un preu més alt! Els ancians humils tenen això sempre present i tracten les ovelles de Jehovà com ell vol.

14. Quin poder té la llengua?

¹⁴ La Bíblia diu: «La mort i la vida estan en el poder de la llengua» (Proverbis 18:21). Que certes són aquestes paraules! T’has sentit mai ferit per la bufetada d’unes paraules ofensives o irreflexives? La llengua pot fer molt de mal però també té el poder de fer molt de bé. Proverbis 12:18 diu que «la llengua dels savis cura les ferides», i amb raó, perquè les paraules positives i edificants poden ser com un bàlsam curatiu per al cor. Vegem-ne alguns exemples.

15, 16. Com podem utilitzar la llengua per animar els altres?

¹⁵ La Bíblia ens exhorta: «Consoleu els deprimits» (1 Tessalonicencs 5:14). De vegades, fins i tot els servents fidels de Jehovà han de lluitar contra la depressió. Com pots  ajudar-los? Dona’ls encomi sincer i específic perquè s’adonin que són de gran valor als ulls de Jehovà, i comparteix amb ells versets animadors de la Bíblia que mostrin que Jehovà estima i cuida els que «tenen el cor trencat» i «tenen l’esperit esclafat» (Salm 34:18). Així, a l’utilitzar el poder de la llengua per consolar els altres, demostraràs que estàs imitant el nostre Déu compassiu, que «consola els deprimits» (2 Corintis 7:6, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

¹⁶ Una altra manera com podem utilitzar el poder de la llengua és animant els altres. Per exemple, saps d’algú a la congregació a qui se li hagi mort algú estimat? Unes paraules que mostrin que et preocupes d’ell poden fer molt per consolar el seu cor abatut. T’has adonat si hi ha algun germà o germana gran que pensi que ningú el necessita? Busca paraules amables que li demostrin que l’estimes i que tots el necessiten. I què pots fer per qui pateix una malaltia crònica? Una trucada telefònica, una nota o una visita el pot animar molt. Jehovà es posa molt content quan veu que utilitzem el poder de la  llengua per dir «paraules bones que edifiquin els altres»! (Efesis 4:29.)

17. Quina és la millor manera d’utilitzar la nostra llengua en benefici dels altres, i per què ho hem de fer?

¹⁷ Ara bé, no oblidem que la millor manera d’utilitzar el poder de la llengua és predicant les bones notícies del Regne de Déu. Proverbis 3:27 ens recorda: «No deixis de fer el bé a qui l’hi has de fer si t’és possible ajudar-lo». Tots tenim el deure de compartir amb els altres el missatge de les bones notícies, ja que els pot salvar la vida. Jehovà ha estat molt generós al donar-nos aquest missatge tan urgent i, per tant, no estaria bé que ens el quedéssim només per a nosaltres (1 Corintis 9:16, 22). Però, fins a quin punt vol Jehovà que hi participem?

18. Què espera Jehovà de nosaltres?

¹⁸ L’amor que sentim per Jehovà ens mourà a participar plenament en l’obra de predicar. Què és el que Jehovà espera de tots nosaltres? Una cosa que, independentment de la nostra situació, tots podem fer: «Tot el que feu, feu-ho amb tota l’ànima, com si fos per a Jehovà i no per als homes» (Colossencs 3:23). De fet, el manament més important que Jesús va donar és: «Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva ment i amb totes les teves forces» (Marc 12:30). Per tant, Jehovà espera que cadascun de nosaltres l’estimi i el serveixi amb tota l’ànima.

19, 20. a) Si l’ànima engloba el cor, la ment i les forces, per què a Marc 12:30 es mencionen aquestes altres facultats per separat? b) Què significa servir Jehovà amb tota l’ànima?

¹⁹ Aleshores, què significa servir Déu amb tota l’ànima? Sabem que l’ànima fa referència a tota la persona, amb les seves facultats físiques i mentals. Llavors, si l’ànima ja engloba el cor, la ment i les forces, per què a Marc 12:30 es mencionen aquestes altres facultats per separat? Pensa en aquest exemple. En temps bíblics, una persona es podia vendre a si mateixa (la seva ànima) com a esclava. Però això no volia dir que servís l’amo de tot cor, o amb totes les seves forces o facultats mentals (Colossencs 3:22). En aquest verset, sembla que Jesús va fer referència a aquests elements per separat per recalcar que hem de donar tot el que puguem en el nostre servei a Jehovà. Al servir-lo amb tota l’ànima, ens hi entreguem amb totes les nostres forces i energies.

²⁰ Significa això que tots hem d’invertir la mateixa quantitat de temps i energies en la predicació? Això seria del tot impossible, ja que les circumstàncies i habilitats de cadascú són diferents. Per exemple, una persona jove que gaudeix  de bona salut i té molta energia podrà passar més temps en la predicació que un germà gran que ja no té tantes forces. De la mateixa manera, un solter que no té responsabilitats familiars podrà fer més que no pas un germà que ha de cuidar la seva família. Si la nostra situació personal ens permet dedicar més temps a la predicació, hauríem d’estar molt agraïts, però mai voldríem criticar els altres o comparar-nos amb ells (Romans 14:10-12). Tot al contrari, volem utilitzar les nostres energies per animar els altres.

21. Quina és la millor manera i la més important d’utilitzar el nostre poder?

²¹ A l’utilitzar el poder correctament, Jehovà ens ha donat l’exemple perfecte. Tot i la nostra imperfecció, desitgem imitar-lo el millor que puguem. Això es pot aconseguir tractant amb respecte aquells sobre els qui tenim certa autoritat i participant amb tota l’ànima en la predicació, l’obra que Jehovà ens ha encarregat per salvar la vida de les persones (Romans 10:13, 14). Recorda que, quan dones el millor de tu a Jehovà, el fas molt feliç. No et sents mogut a fer tot el possible per servir un Déu tan amorós i tan comprensiu? Sens dubte, no hi ha una manera millor o més important d’utilitzar el teu poder.