Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 20

«Té un cor savi», però és humil

«Té un cor savi», però és humil

1-3. Com sabem que Jehovà és humil?

 UN PARE vol ensenyar una lliçó important al seu fillet i arribar-li al cor. Però, com ho farà? Es posarà dempeus per intimidar-lo i li parlarà amb un to aspre, o s’ajupirà per parlar-li amb tendresa cara a cara? Segurament, el pare que és savi i humil es decantarà per aquesta última opció.

2 I Jehovà, quina classe de pare és? Orgullós o humil? Aspre o tendre? Jehovà és el més savi, ho sap tot. Però t’hauràs adonat que el coneixement i la inteŀligència no fan necessàriament que una persona sigui humil. La Bíblia diu que «el coneixement omple d’orgull» (1 Corintis 3:19; 8:1). En canvi, Jehovà, que «té un cor savi», també és humil (Job 9:4). Això no vol dir que estigui en una posició d’inferioritat o que no tingui prou autoritat, sinó que no és gens arrogant. Per què diem això?

3 Bé, com que Jehovà és sant, és impossible que sigui arrogant, ja que l’arrogància és un defecte que contamina (Marc 7:20-22). A més, fixa’t què va dir el profeta Jeremies a Jehovà: «Segur que te’n recordaràs i t’inclinaràs cap a mi» (Lamentacions 3:20). a Imagina’t! El Sobirà de l’univers estava disposat a inclinar-se, o posar-se al nivell de Jeremies, un humà imperfecte, per ajudar-lo (Salm 113:7). Quin exemple d’humilitat! Ara bé, com demostra Jehovà humilitat? Com es relaciona aquesta amb la saviesa? I per què és tan important per a nosaltres?

Jehovà demostra que és humil

4, 5. a) Què és la humilitat, com es manifesta, i per què no s’ha de confondre amb la debilitat o la covardia? b) Com va demostrar Jehovà que era humil a l’hora de tractar David, i per què és important per a nosaltres la seva humilitat?

4 La humilitat és l’absència d’arrogància i orgull. Aquesta qualitat interior es manifesta quan les persones són dòcils, pacients i raonables (Gàlates 5:22, 23). Ara bé, aquestes qualitats de Déu no s’han de confondre amb la debilitat o la covardia, ja que Jehovà expressa la seva ira justa i exerceix el seu poder destructor quan cal. De fet, al ser humil i dòcil, demostra un gran poder i un autocontrol perfecte (Isaïes 42:14). Quina relació hi ha entre la humilitat i la saviesa? Una obra de consulta bíblica diu que «la humilitat es pot definir [...] com l’altruisme i la base de tota saviesa». b Per tant, la verdadera saviesa i la humilitat sempre van de la mà. Com ens beneficia la humilitat de Jehovà?

Un pare savi és tendre i humil amb els seus fills

5 El rei David va cantar a Jehovà: «Tu em dones el teu escut de salvació, la teva mà dreta em sosté i la teva humilitat em fa gran» (Salm 18:35). Així és, Jehovà s’havia inclinat per posar-se a l’altura de David, un simple humà imperfecte, per protegir-lo i cuidar-lo dia rere dia. David es va adonar que, si se salvava dels enemics, i fins i tot amb el temps arribava a tenir èxit com a rei, només seria perquè Jehovà estava disposat a humiliar-se d’aquella manera. De fet, qui de nosaltres es podria salvar si no fos perquè Jehovà és humil i està disposat a ajupir-se per tractar-nos com ho faria un pare tendre i amorós?

6, 7. a) Per què la Bíblia no diu que Jehovà és modest? b) Quina relació hi ha entre la docilitat i la saviesa, i qui n’és el millor exemple?

6 És interessant la diferència que hi ha entre la humilitat i la modèstia. La modèstia és una qualitat exceŀlent que tots els humans fidels hauríem de cultivar i que, com la humilitat, està molt relacionada amb la saviesa. Per exemple, Proverbis 11:2 ens recorda que «la saviesa és amb els modestos». Amb tot, a la Bíblia mai llegirem que Jehovà és modest. Per què? A les Escriptures, la modèstia significa ser conscient de les limitacions d’un mateix. El Totpoderós no té cap limitació llevat de les que ell mateix s’imposa per tal de complir els seus principis justos (Marc 10:27; Titus 1:2). A més, com que és l’Altíssim, no està sota les ordres de ningú. El concepte de modèstia senzillament no li aplica a Jehovà.

7 Amb tot, Jehovà és humil i dòcil, i ens ensenya que, si volem tenir la verdadera saviesa, hem de ser dòcils. La seva Paraula parla de «la docilitat pròpia de la saviesa» (Jaume 3:13). c Analitzem quin exemple ens dona Jehovà al respecte.

Jehovà delega i escolta amb humilitat

8-10. a) Per què és rellevant que Jehovà estigui disposat a delegar i escoltar? b) Com ha demostrat el Totpoderós que és humil al tractar amb els àngels?

8 A l’estar disposat a escoltar els altres i delegar tasques de responsabilitat, Jehovà demostra la seva gran humilitat. És impressionant que Jehovà actuï així, perquè ell no necessita que ningú li doni consell o l’ajudi (Isaïes 40:13, 14; Romans 11:34, 35). Amb tot, a la Bíblia trobem moltes ocasions en què Jehovà mostra humilitat d’aquestes maneres.

9 A tall d’exemple, pensa en l’ocasió en què Abraham va rebre la visita de tres persones, que en realitat eren àngels. Abraham es va dirigir a un d’ells pel nom de «Jehovà» perquè venia de part seva i actuava en el seu nom. Tot el que feia i deia l’àngel era com si ho fes i ho digués Jehovà. A través d’ell, Déu va dir a Abraham: «Els crits de queixa contra Sodoma i Gomorra són molt forts». I el va avisar: «Baixaré per veure si les queixes que m’han arribat són certes i si de debò es comporten tan malament. I si no és així, ho sabré» (Gènesi 18:3, 20, 21). S’entén que aquest missatge no volia dir que el Totpoderós baixaria en persona, sinó que un altre cop enviaria àngels perquè el representessin (Gènesi 19:1). Però, per què? És que Jehovà, que ho veu tot, no tenia una altra manera de «veure» en quin estat es trobaven aquelles ciutats? És clar que sí! Però humilment va delegar als àngels la responsabilitat d’investigar la situació i fer una visita a Lot i la seva família a Sodoma.

10 A més, Jehovà escolta. En certa ocasió va preguntar als seus àngels quina seria la millor manera d’eliminar el rei Acab. Jehovà no necessitava cap consell, però va escoltar el suggeriment d’un dels àngels i li va demanar que s’encarregués de dur-lo a terme (1 Reis 22:19-22). Quina gran humilitat!

11, 12. Com va comprovar Abraham que Jehovà és humil?

11 Jehovà fins i tot està disposat a escoltar les preocupacions dels humans imperfectes. Per exemple, quan va anunciar a Abraham que havia decidit destruir Sodoma i Gomorra, aquest servent fidel li va dir confós: «És impossible que facis això!». I va afegir: «¿No farà el Jutge de tota la terra el que és correcte?». Aleshores li va preguntar si perdonaria aquelles ciutats en cas que hi hagués 50 persones justes, i Jehovà li va confirmar que ho faria. Però Abraham, que no estava del tot convençut, li va tornar a preguntar el mateix, aquest cop baixant el nombre a 45, després a 40... i així fins a arribar a 10. Tot i que Jehovà li estava assegurant que actuaria de manera justa, sembla que Abraham no acabava d’entendre fins a quin punt arribava la misericòrdia del Creador. Sens dubte, Jehovà va demostrar ser molt pacient i humil amb el seu amic Abraham al permetre que expressés els seus dubtes d’aquella manera (Gènesi 18:23-33).

12 Quantes persones inteŀligents i amb estudis escoltarien amb tanta paciència una persona que fos molt menys inteŀligent que elles? d Jehovà, en canvi, sí que ho va fer, perquè és humil. A més, en aquella conversa Abraham també va veure que Jehovà «no es posa furiós fàcilment» (Èxode 34:6, nota). Segurament, conscient que no tenia el dret de qüestionar les decisions de l’Altíssim, Abraham li va suplicar dues vegades: «Si us plau, Jehovà, no t’enfadis» (Gènesi 18:30, 32). Però això hagués estat impossible, perquè ell té «la docilitat pròpia de la saviesa».

Jehovà és raonable

13. Quin és el significat de la paraula raonable a la Bíblia, i per què és una paraula que descriu molt bé Jehovà?

13 Jehovà també ens demostra que és humil d’una altra manera: és raonable amb els altres. Lamentablement, aquesta qualitat tan bonica escasseja entre els humans imperfectes. Jehovà no només escolta els seus éssers inteŀligents, sinó que, a més, està disposat a cedir sempre que això no impliqui saltar-se els seus principis justos. A la Bíblia, la paraula raonable significa literalment ‘que cedeix’. De fet, podríem dir que aquest tret també identifica la saviesa de Jehovà. Jaume 3:17 diu que «la saviesa de dalt [...] és [...] raonable». Però, en quin sentit és raonable Jehovà, tot i ser tan savi? Per començar, és molt adaptable. Recorda que el seu nom ens ensenya que ell esdevé tot el que calgui per complir els seus propòsits (Èxode 3:14). No creus que això prova que és adaptable i raonable?

14, 15. Què ens ensenya la visió d’Ezequiel sobre la part celestial de l’organització de Jehovà, i en què es diferencia de les organitzacions humanes?

14 La Bíblia conté un relat molt interessant que ens ajuda a entendre com d’adaptable és Jehovà. El profeta Ezequiel va tenir una visió de la part celestial de l’organització de Jehovà, que està formada per éssers espirituals. Va veure un immens carro celestial que Jehovà controlava com si es tractés del seu propi vehicle. I encara més interessant és la manera com es movia. Les rodes eren gegants, tenien quatre costats i estaven plenes d’ulls, cosa que els permetia veure per tot arreu i canviar de direcció en un tres i no res, sense haver d’aturar-se o girar. Aquest carro gegant no es movia com un vehicle pesat, sinó que era ràpid com un llampec i, fins i tot, girava en angle recte (Ezequiel 1:1, 14-28). L’organització de Jehovà, igual que el Sobirà que la dirigeix, s’adapta increïblement bé als canvis i les necessitats que sorgeixen.

15 En canvi, els humans i les seves organitzacions només poden, com a molt, intentar imitar aquesta perfecta adaptabilitat. Força sovint, són inflexibles i els costa cedir, en lloc d’adaptar-se i ser raonables. Per exemple: les dimensions i la força d’un superpetroler o un tren de càrrega ens poden impressionar molt. Però, com reaccionarien aquestes màquines davant d’un imprevist? Si un obstacle caigués a les vies, el tren de càrrega no podria parar en sec ni molt menys canviar de direcció. Imagina’t: després de frenar, encara recorreria uns dos quilòmetres abans d’aturar-se! I el mateix succeiria en el cas del superpetroler. Després d’haver parat els motors, continuaria avançant uns vuit quilòmetres, i fins i tot si els motors es posessin marxa enrere, en recorreria tres més! El mateix passa amb les organitzacions humanes; no són gens raonables perquè estan dirigides per humans orgullosos que es neguen a afrontar les noves situacions amb flexibilitat. De fet, moltes empreses i governs han fet fallida justament perquè no han sabut adaptar-se als canvis (Proverbis 16:18). Però que contents estem que Jehovà i la seva organització siguin tan diferents!

Jehovà demostra que és raonable

16. Com va demostrar Jehovà que era raonable a l’hora de tractar Lot?

16 Torna a pensar en el relat de Sodoma i Gomorra. L’àngel de Jehovà va donar instruccions molt específiques a Lot i la seva família. Va dir a Lot: «Escapa’t a la regió muntanyosa». Però a Lot, això no li va agradar, i va suplicar: «Si us plau, Jehovà, allà no!». Lot estava convençut que si fugia a la muntanya, moriria, i per això va demanar a Jehovà que els permetés refugiar-se a la ciutat veïna de Sóar. Ara bé, Jehovà havia decidit destruir aquella ciutat. A més, els temors de Lot eren infundats. És clar que Jehovà els podia mantenir amb vida a la muntanya! Tot i això, Jehovà va cedir a la petició del seu servent. L’àngel va dir a Lot: «Molt bé, et tornaré a mostrar consideració i no destruiré la ciutat de què em parles» (Gènesi 19:17-22). Oi que Jehovà va demostrar ser molt raonable?

17, 18. Com va demostrar Jehovà que és raonable en el cas dels ninivites?

17 Jehovà també és just i misericordiós amb aquells qui es penedeixen de tot cor. Pensa en el que va passar quan va enviar el profeta Jonàs a Nínive, una ciutat coneguda per la seva violència i la seva maldat. El missatge que Jonàs proclamava pels carrers de Nínive era molt directe: la poderosa ciutat seria destruïda en 40 dies. De sobte, però, la situació va fer un gir inesperat. Els ninivites es van penedir! (Jonàs, capítol 3.)

18 És interessant veure la diferència entre la reacció de Jehovà i la de Jonàs davant d’aquest canvi de circumstàncies. Jehovà es va adaptar i va esdevenir un Déu perdonador en comptes d’«un guerrer poderós» (Èxode 15:3). e En canvi, Jonàs va ser inflexible i molt menys misericordiós que Jehovà. En comptes d’imitar Déu i ser raonable, el profeta es va assemblar al superpetroler o al tren de càrrega que hem mencionat abans. Havia predit que la ciutat seria destruïda, i havia de ser destruïda! Però Jehovà, amb molta paciència, va ensenyar a aquest profeta tan impacient una gran lliçó que mai oblidaria: la importància de ser raonable i misericordiós (Jonàs, capítol 4).

Jehovà és raonable i entén les nostres limitacions

19. a) Per què estem segurs que Jehovà és raonable amb el que espera de nosaltres? b) Com mostra Proverbis 19:17 que Jehovà és un Amo bo, raonable i molt humil?

19 Finalment, Jehovà també és raonable amb el que espera de nosaltres. El rei David va dir: «Ell sap molt bé com estem formats, es recorda que som pols» (Salm 103:14). Jehovà entén les nostres imperfeccions i limitacions millor que nosaltres mateixos. Per això, no espera de nosaltres més del que podem fer. La Bíblia contrasta els amos humans que són «bons i raonables» amb els «difícils de complaure» (1 Pere 2:18). Quin tipus d’Amo és Jehovà? Fixa’t en el que diu Proverbis 19:17: «Qui és compassiu amb els necessitats fa un préstec a Jehovà». Només un amo bo i raonable es fixaria en cada acte bondadós que es fa a favor dels desvalguts. I, encara més, aquest verset ens fa veure que el Creador de l’univers se sent en deute amb els humans insignificants que fan aquests actes de bondat. Quina humilitat tan gran!

20. Com podem estar segurs que Jehovà escolta les nostres oracions i les respon?

20 Jehovà segueix sent tan dòcil i raonable amb els seus servents com en el passat. Sempre que li orem amb fe ens escolta i, encara que avui dia no utilitzi els seus àngels per parlar directament amb nosaltres, no hauríem de concloure que no respon les nostres oracions. Recorda que Pau, mentre era a la presó, va demanar als seus germans que seguissin «fent oració» perquè l’alliberessin, i va afegir: «Perquè pugui tornar a estar amb vosaltres el més aviat possible» (Hebreus 13:18, 19). Així doncs, les nostres oracions poden moure Jehovà a fer coses que d’una altra manera no hauria fet! (Jaume 5:16.)

21. Amb què no hauríem de confondre la humilitat de Jehovà, però què hauríem d’apreciar d’ell?

21 És clar, cap d’aquestes manifestacions de la humilitat de Jehovà —la docilitat, la paciència i la disposició a escoltar i raonar— significa que passi per alt els seus principis justos. Els clergues de la cristiandat podrien pensar que estan sent molt raonables al dir als seus feligresos el que volen sentir, encara que això comporti rebaixar les normes morals de Jehovà (2 Timoteu 4:3). Però la tendència humana a transigir quan a un més li convé no té res a veure amb la manera com Jehovà demostra que és raonable. Com que és sant, mai corromprà les seves normes justes (Levític 11:44). Per tant, apreciem molt que Jehovà sigui raonable, perquè aquesta qualitat és una mostra de la seva humilitat. No t’emociona pensar que Jehovà, l’ésser més savi de tot l’univers, també és increïblement humil? Quin plaer apropar-se a un Déu tan impressionant i, alhora, tan dòcil, pacient i raonable!

a Els escribes de l’antiguitat, o soferim, van canviar aquest verset per indicar que qui s’inclina no és Jehovà, sinó Jeremies, perquè sembla que creien que era inapropiat atribuir un acte tan humil a Déu. El resultat ha estat que moltes traduccions no han transmès el verdader significat d’aquest verset tan bonic. La versió The New English Bible tradueix de manera exacta el que Jeremies va dir a Déu: «Recorda’t, sí, recorda’t, i baixa al meu nivell».

b New International Dictionary of Old Testament Theology & Exegesis, editat per Willem A. VanGemeren.

c Altres versions ho tradueixen per «saviesa humil» (La Bíblia, Monjos de Montserrat) o diuen que «la saviesa omple de dolcesa les seves obres» (Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

d És interessant que la Bíblia contrasti la paciència amb l’arrogància (Eclesiastès 7:8). Per tant, la paciència de Jehovà encara ens dona més proves de la seva humilitat (2 Pere 3:9).

e Salm 86:5 diu de Jehovà: «Ets bo i estàs disposat a perdonar». En la versió grega d’aquest salm, es va traduir l’expressió «disposat a perdonar» com a epieikḗs, o «raonable».