LOT i la seva família vivien amb Abraham a la terra de Canaan. Un bon dia, Abraham li va dir a Lot: «Aquí no hi ha prou terra per a tots els nostres animals. Si us plau, separem-nos. Si tu vas cap a un costat, jo aniré cap a l’altre».

Lot es va mirar bé la terra. Va veure una part del país que era molt maca, tenia aigua i molta herba per als animals. Era la plana del Jordà. Així doncs, Lot hi va anar a viure amb la seva família i els seus animals. Finalment, es van quedar a la ciutat de Sodoma.

La gent de Sodoma era molt dolenta. Això feia que Lot se sentís malament, perquè era un home bo. A Déu tampoc li agradava això. Finalment, Déu va enviar dos àngels perquè avisessin Lot que Déu pensava destruir Sodoma i la ciutat veïna de Gomorra de tan dolentes que eren.

Els àngels li van dir a Lot: «Corre! Agafa la teva muller i les teves dues filles i fuig d’aquí!». Lot i la seva família s’estaven entretenint massa, així que els àngels els van agafar de la mà i els van treure de la ciutat. Aleshores un dels àngels va dir: «Fugiu, si és que voleu salvar la vida! No mireu enrere. Correu als turons i no morireu».

Lot i les seves filles van obeir i van fugir de Sodoma. No es van aturar ni per un moment i no van mirar enrere. Però la muller de Lot va desobeir. Un cop ja s’havien allunyat una mica de Sodoma, es va aturar i va mirar enrere. Aleshores es va convertir en una columna de sal. La pots veure al dibuix?

D’això podem aprendre una lliçó molt bona: Déu salva els qui l’obeeixen, però els qui no l’obeeixen perdran la vida.