MIRA què està passant! És Moisès amb el seu bastó aixecat sobre el mar Roig. Els qui estan sans i estalvis a l’altra banda són els israelites. Però Faraó i tot el seu exèrcit s’estan ofegant al mar. Vegem com va passar això.

Com hem après, Faraó va dir als israelites que marxessin d’Egipte després que Déu portés la desena plaga sobre els egipcis. Uns sis-cents mil homes israelites van marxar, juntament amb moltes dones i nens. També va marxar amb els israelites un gran nombre d’altres persones que van posar fe en Jehovà. Tots ells es van endur les seves ovelles, cabres i altre bestiar.

Abans de marxar, els israelites van demanar als egipcis roba i coses d’or i plata. Els egipcis estaven tan espantats de l’última plaga que van donar als israelites tot allò que els van demanar.

Després d’uns dies, els israelites van arribar al mar Roig. Allà van descansar. Mentrestant, Faraó i els seus homes van començar a penedir-se d’haver deixat marxar els israelites. Van dir: «Hem deixat anar els nostres esclaus!».

Així, Faraó va tornar a canviar de parer una altra vegada. De seguida va preparar el seu carro de guerra i el seu exèrcit. Llavors va començar a perseguir els israelites amb sis-cents carros de guerra especials, juntament amb tots els altres carros de guerra d’Egipte.

Quan els israelites van veure que Faraó i el seu exèrcit els anaven al darrere, es van espantar molt. No hi havia escapatòria. A una banda tenien el mar Roig i, a l’altra, els egipcis que s’acostaven. Però Jehovà va posar un núvol entre el seu poble i els egipcis. Així els egipcis no podien atacar els israelites perquè no els veien.

Aleshores Jehovà li va dir a Moisès que alcés el seu bastó sobre el mar Roig. Quan ho va fer, Jehovà va provocar un vent molt fort de l’est. Les aigües del mar es van separar i van quedar retingudes a cada banda.

Llavors, els israelites van començar a marxar a través del mar sobre terra seca. Els milions de persones i els seus animals van necessitar hores per arribar a l’altra banda del mar sans i estalvis. Finalment, els egipcis van aconseguir veure de nou els israelites. Els seus esclaus s’estaven escapant! Per tant, van córrer darrere d’ells cap a dins del mar.

Un cop dins, Déu va fer que se’ls sortissin les rodes dels carros. Els egipcis es van espantar molt i van començar a cridar: «Jehovà està lluitant pels israelites contra nosaltres. Fugim d’aquí!». Però era massa tard.

Just en aquell moment Jehovà li va dir a Moisès que aixequés el seu bastó sobre el mar Roig, com veus al dibuix. I quan ho va fer, els murs d’aigua van començar a desfer-se i cobrir els egipcis i els seus carros. Com que l’exèrcit sencer s’havia ficat al mar perseguint els israelites, cap soldat egipci no en va sortir viu!

Que contents estaven tots els israelites! Déu els havia salvat! Els homes van cantar a Jehovà una cançó d’agraïment: «Jehovà ha aconseguit una victòria gloriosa. Ha llençat els cavalls i els seus genets al mar». Maria, la germana de Moisès, va agafar la pandereta i totes les dones la van acompanyar també amb les seves. I mentre ballaven amb alegria, cantaven la mateixa cançó que els homes: «Jehovà ha aconseguit una victòria gloriosa. Ha llençat els cavalls i els seus genets al mar».