JOSEP vol saber si els seus deu germans encara són dolents i males persones. Així que els diu: «Sou uns espies. Heu vingut a veure els punts febles del nostre país».

«No, no ho som», responen. «Som gent honrada. Som dotze germans, però un ja no hi és i el més jove és a casa amb el nostre pare».

Josep fa veure que no els creu. Es queda com a presoner el seu germà Simeó i deixa que els altres agafin menjar i marxin a casa. Però els diu: «Quan torneu, heu de portar el vostre germà petit».

Un cop tornen a casa a Canaan, els germans li expliquen a Jacob, el seu pare, tot el que ha passat. Jacob es posa molt trist. «Josep ja no hi és», plora. «I ara Simeó tampoc hi és. No deixaré que us emporteu Benjamí, el meu fill petit». Però quan es comença a acabar el menjar, Jacob els ha de deixar que s’emportin Benjamí a Egipte per aconseguir més aliments.

Josep veu venir ara els seus germans. Està molt content de veure Benjamí, el seu germà petit. És clar, cap d’ells no sap que aquest home tan important és Josep. Josep fa una cosa per posar a prova els seus deu mig germans.

Fa que els seus servents els omplin de menjar tots els sacs. Però d’amagat també fa que es posi la seva copa especial de plata al sac de Benjamí. Un cop marxen i ja són a una certa distància, Josep envia darrere d’ells els seus servents. Quan els atrapen, els servents diuen: «Per què heu robat la copa del nostre amo?».

Tots els germans responen: «Nosaltres no hem robat la seva copa. Si trobeu la copa, que mori qui la tingui».

Aleshores, els servents busquen dins dels sacs i troben la copa al sac de Benjamí, tal com veus al dibuix. Els servents diuen: «Tots els altres podeu marxar, però Benjamí ha de venir amb nosaltres». Què faran ara els deu mig germans?

Tots tornen amb Benjamí a la casa de Josep. Ell diu als seus germans: «Podeu marxar, però Benjamí s’ha de quedar aquí per servir-me d’esclau».

Judà aleshores intervé i diu: «Si tornem a casa sense el noi, el meu pare es morirà, perquè se l’estima moltíssim. Així que, si us plau, permet que em quedi jo per servir-te d’esclau i deixa que el noi torni a casa».

Josep pot veure que els seus germans han canviat. Ja no són dolents i males persones. Fixem-nos en el que fa ara Josep.