VAN passar molts anys. Els fills de Noè van tenir molts fills, que van créixer i també van tenir més fills. En poc temps hi havia molta gent a la Terra.

Una d’aquestes persones era Nemrod, un besnét de Noè. Era un home dolent que caçava i matava animals i persones. Nemrod també es va nomenar rei a si mateix per manar a la gent. A Déu no li agradava Nemrod.

En aquella època tothom parlava el mateix idioma. Nemrod volia mantenir totes les persones juntes per poder-les governar. Així que, saps què va fer? Va manar a la gent que construís una ciutat amb una gran torre. Mira al dibuix com la gent fa totxos.

Jehovà Déu no estava content amb això que construïen. Déu no volia que la gent es quedés en un sol lloc, sinó que es dispersés per tota la Terra. Però ells van dir: «Som-hi! Edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel, i fem-nos un nom!». Volien tota la fama per a ells en comptes de donar-la a Déu.

Per això, Déu va fer que la gent parés la construcció de la torre. Saps com ho va fer? Va fer que, de sobte, la gent parlés en idiomes diferents, i no pas en un de sol. Els qui treballaven en la construcció ja no s’entenien. Per aquest motiu, la ciutat va rebre el nom de Babel, o Babilònia, que significa «Confusió».

Aleshores la gent va començar a marxar de Babel. Els grups de persones que parlaven el mateix idioma se’n van anar a viure junts a altres parts de la Terra.