SAPS què és això que agafa la gent del terra? Sembla gebre, o una fina capa de gel. Són flocs blancs i prims. Però no és gebre; és una cosa per menjar.

Tan sols ha passat un mes des que els israelites van sortir d’Egipte. Ara són al desert, on hi ha poc menjar. Per aquesta raó la gent es queixa i diu: «Tant de bo que Jehovà ens hagués matat a Egipte. Almenys allà teníem tot el menjar que volíem».

Llavors Jehovà diu: «Faré que caigui menjar del cel». I això és el que fa. L’endemà al matí quan els israelites veuen aquesta cosa blanca que ha caigut, es pregunten els uns als altres: «Què és això?».

Moisès els explica: «És l’aliment que Jehovà us ha donat perquè en mengeu». La gent li posa el nom de MANNÀ. Té gust de pastís de mel.

«N’heu d’agafar tant com pugueu menjar», diu Moisès al poble. Això és el que fan cada matí els israelites. Més tard, quan el sol ja escalfa, el mannà que queda a terra es desfà.

Moisès també els diu: «No heu de guardar gens de mannà per al dia següent». Però alguns no en fan cas. I saps què passa? L’endemà, el mannà que han guardat està tot ple de cucs, i comença a fer pudor!

Però hi ha un dia de la setmana que Jehovà diu als israelites que agafin doble ració de mannà. És el sisè dia. I Jehovà diu que en guardin una mica per al dia següent, perquè el setè dia no farà aparèixer el mannà. Quan guarden el mannà per al setè dia, no hi surten cucs ni fa pudor! Un altre miracle!

Tots els anys que els israelites són al desert Jehovà els alimenta amb el mannà.