APROXIMADAMENT dos mesos després de sortir d’Egipte, els israelites arriben a la muntanya del Sinaí, que també es diu Horeb. És el mateix lloc on Jehovà va parlar amb Moisès des de l’arbust en flames. El poble acampa aquí i s’hi està un temps.

Mentre la gent espera a baix, Moisès puja a la muntanya. Un cop és al cim, Jehovà li diu a Moisès que vol que els israelites l’obeeixin a Ell i que arribin a ser el Seu poble especial. Quan Moisès baixa, explica als israelites el que Jehovà ha dit. I la gent diu que obeirà Jehovà, perquè vol ser el seu poble.

Jehovà ara fa una cosa estranya. Fa que del cim surti fum i se sentin trons molt forts. Ell també li parla al poble: «Jo sóc Jehovà el teu Déu, que et va treure d’Egipte». Aleshores dóna aquest manament: «No has d’adorar cap altre Déu excepte a mi».

Déu dóna als israelites uns altres nou manaments, o lleis. La gent està tan espantada que li diu a Moisès: «Parla’ns tu, perquè tenim por de morir si Déu ens parla».

Més tard, Jehovà li diu a Moisès: «Puja cap a mi a la muntanya. Et donaré dues taules de pedra on he escrit les lleis que vull que compleixi el poble». Així doncs, Moisès torna a pujar a la muntanya. S’està allà dalt quaranta dies i quaranta nits.

Déu té moltes, moltes lleis per al seu poble. Moisès posa aquestes lleis per escrit. Déu també li dóna a Moisès les dues taules de pedra on Déu mateix ha escrit les deu lleis que havia donat al poble. Aquestes lleis s’anomenen els Deu Manaments.

Els Deu Manaments són lleis importants. Però també ho són les moltes altres lleis que Déu dóna a Israel. Una d’aquestes és: «Has d’estimar Jehovà el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ment, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces». I una altra és: «Estimaràs els altres com a tu mateix». Jesucrist, el fill de Déu, va dir que aquestes eren les dues lleis més importants que Jehovà havia donat al poble d’Israel. Més endavant aprendrem moltes coses sobre el fill de Déu i sobre el que va ensenyar.