HISTÒRIA 42
Una ruca que parla
HAS sentit mai d’un ase que parlés? «No», diràs. «Els animals no poden parlar». Però la Bíblia explica que una ruca ho va fer. Vegem què va passar.
Els israelites estan a punt d’entrar a Canaan. Balac, el rei de Moab, té por dels israelites i envia a buscar un home astut, que es diu Balaam, perquè els maleeixi. Balac li promet molts diners, així que Balaam puja a la seva ruca i se’n va a veure Balac.
Jehovà no vol que Balaam maleeixi el Seu poble. Per això envia un àngel amb una espasa llarga perquè es planti enmig del camí i aturi Balaam. Balaam no pot veure l’àngel, però la ruca sí. Per tant, l’animal procura apartar-se de l’àngel i, al final, s’ajeu a terra. Balaam s’enfada tant amb la seva ruca que li dóna cops de bastó.
Aleshores, Jehovà fa que Balaam senti parlar la seva ruca. Ella li pregunta: «Què t’he fet perquè em peguis?».
Balaam li diu: «M’has fet quedar en ridícul. Si tingués una espasa et mataria!».
«T’havia fet mai una cosa així?», replica la ruca.
«No», respon Balaam.
Llavors Jehovà permet que Balaam vegi l’àngel que està de peu al mig del camí amb l’espasa. I l’àngel diu: «Per què li claves cops de bastó a la teva ruca? He vingut per no deixar-te passar, perquè no has d’anar a maleir Israel. Si la teva ruca no s’hagués apartat de mi, ja t’hauria matat; a ella, en canvi, no li hauria fet cap mal».
Aleshores Balaam diu: «He pecat. No sabia que estaves enmig del camí». L’àngel deixa marxar Balaam, i aquest va a veure Balac. Balaam encara prova de maleir Israel, però, en lloc d’això, Jehovà fa que beneeixi Israel tres vegades.