SAPS qui són aquests homes i què estan fent? Van a una batalla, i els homes del davant estan cantant. Però segur que et preguntes: «Com és que els que canten no porten espases ni llances?». Vegem-ho.

Josafat és el rei del regne de dues tribus d’Israel. Viu a la mateixa època del rei Acab i Jezabel, del regne de deu tribus del nord d’Israel. Però Josafat és un bon rei, igual que el seu pare Asà. Per això, durant molts anys, la gent del regne de dues tribus del sud d’Israel viu en pau.

Però ara passa una cosa que espanta molt la gent. Uns missatgers diuen a Josafat: «Un gran exèrcit dels països de Moab, Ammon i de la muntanya de Seïr vénen a atacar-te». Molts israelites s’apleguen a Jerusalem per buscar l’ajuda de Jehovà. Van al temple i allà Josafat fa una oració: «Oh Jehovà, Déu nostre, no sabem què fer. Estem indefensos davant d’aquest exèrcit tan gran. Ajuda’ns».

Jehovà escolta, i fa que un dels seus servents digui al poble: «La batalla no és pas vostra, sinó de Déu. No haureu de lluitar. Tan sols mireu, i vegeu com Jehovà us salva».

Per tant, l’endemà al matí Josafat diu al poble: «Confieu en Jehovà!». Llavors posa cantants al davant dels seus soldats i, al caminar, van cantant lloances a Jehovà. Saps què passa quan són ben a prop de la batalla? Jehovà fa que els soldats enemics lluitin entre ells. I quan els israelites hi arriben, tots els soldats enemics són morts!

Oi que Josafat va ser savi al confiar en Jehovà? Nosaltres també serem savis si confiem en Ell.