HAN passat més de deu anys des que el rei Nabucodonosor es va endur els israelites més ben educats cap a Babilònia. I ara mira què passa! Jerusalem s’està cremant. I s’emporten presoners a Babilònia els israelites als qui no han mort.

Recorda que això és el que van dir els profetes de Jehovà que passaria si el poble no canviava la seva manera de comportar-se. Però els israelites no van fer cas dels profetes. Van seguir adorant déus falsos en lloc d’adorar Jehovà. Per tant, el poble mereixia un càstig. Tot això ho sabem perquè Ezequiel, el profeta de Déu, ens explica les coses dolentes que feien els israelites.

Saps qui és Ezequiel? És un dels nois que el rei Nabucodonosor es va endur a Babilònia més de deu anys abans de la destrucció de Jerusalem. Al mateix temps també es va endur a Babilònia Daniel i els seus tres amics, Xadrac, Meixac i Abed-Negó.

Mentre Ezequiel encara és a Babilònia, Jehovà li mostra les coses dolentes que es fan al temple de Jerusalem. Jehovà ho fa per mitjà d’un miracle. Ezequiel realment és a Babilònia, però Jehovà li permet veure tot el que està passant al temple. I el que veu Ezequiel és escandalós!

«Mira quines coses fastigoses fa la gent al temple», diu Jehovà a Ezequiel. «Fixa’t en les parets plenes de dibuixos de serps i altres animals. I mira els israelites, com els adoren!». Ezequiel pot veure aquestes coses i escriu tot el que passa.

Jehovà pregunta a Ezequiel: «Veus el que fan en secret els dirigents israelites?». Sí, també ho pot veure. Hi ha setanta homes, i tots ells estan adorant déus falsos. Diuen: «Jehovà no ens veu. Ha marxat del país».

Aleshores Jehovà ensenya a Ezequiel unes dones a la porta nord del temple. Estan assegudes adorant el déu fals Tammuz. I mira aquests homes a l’entrada del temple de Jehovà! N’hi ha uns vint-i-cinc. Ezequiel veu com s’inclinen cap a l’est i adoren el sol!

«Aquest poble no em té cap respecte», diu Jehovà. «No tan sols fan coses dolentes sinó que van al meu temple a fer-les!». Per això Jehovà promet: «Sentiran la força de la meva ira. I no em sabrà greu que siguin destruïts».

Només uns tres anys després que Jehovà ensenya aquestes coses a Ezequiel, els israelites es rebel·len contra Nabucodonosor. Per això, aquest lluita contra ells. Al cap d’un any i mig, els babilonis obren un forat als murs de Jerusalem i cremen tota la ciutat de dalt a baix. La majoria de la gent o bé és assassinada o bé se l’enduen com a presonera a Babilònia.

Per què permet Jehovà que els israelites pateixin aquesta destrucció tan gran? Doncs perquè no han fet cas de Jehovà i no han obeït les seves lleis. Això ens ensenya que és molt important fer sempre el que Déu vol.

D’entrada es permet que unes poques persones es quedin a la terra d’Israel. El rei Nabucodonosor posa un jueu que es diu Godolies com a cap de tots aquests. Però uns israelites assassinen Godolies, i el poble té molta por que els babilonis vinguin a destruir-los per això tan dolent. Per tant, fugen a Egipte i obliguen Jeremies a anar-hi amb ells.

Això fa que no quedi ningú a la terra d’Israel. Durant setanta anys al país no viu ningú. Està del tot abandonat. Però Jehovà promet que, després de setanta anys, farà tornar el seu poble a aquesta terra. Mentrestant, què els passa als israelites a Babilònia, la terra on els han portat? Vegem-ho.