MOLTS milers de persones fan el llarg viatge de Babilònia a Jerusalem. Però quan hi arriben, Jerusalem és tan sols un munt de ruïnes. No hi viu ningú. Els israelites han de construir tot de nou.

Una de les primeres coses que fan és un altar. És un lloc on poden oferir a Jehovà animals en sacrifici, o com a regals. Uns mesos després els israelites comencen a construir el temple. Però els enemics que viuen a les terres del voltant no volen que els israelites el construeixin. Per això els intenten espantar per aturar-los. Al final, aquests enemics aconsegueixen que el nou rei de Pèrsia faci una llei per parar la construcció.

Passen disset anys des que els israelites van tornar de Babilònia. Jehovà llavors envia els profetes Ageu i Zacaries perquè diguin al poble que es posi a construir de nou. El poble confia en l’ajuda de Déu i per això fa cas dels profetes. Comencen a construir un altre cop, tot i que hi ha una llei que diu que no ho poden fer.

Aleshores un funcionari persa anomenat Tatanai ve i pregunta als israelites quin dret tenen per construir el temple. Els israelites li diuen que, quan eren a Babilònia, el rei Cir els va dir: «Aneu a Jerusalem i construïu el temple de Jehovà, el vostre Déu».

Tatanai envia una carta a Babilònia per preguntar si de veritat Cir, que ja és mort, va dir això. En poc temps rep una carta del nou rei de Pèrsia, que confirma que Cir ho va dir. I el rei també escriu: «Deixa que els israelites construeixin el temple del seu Déu. I t’ordeno que els ajudis». En uns quatre anys, el temple queda acabat i els israelites estan molt contents.

Passen molts anys més. Gairebé quaranta-vuit anys després d’acabar el temple, la gent de Jerusalem és molt pobra. Ni la ciutat ni el temple de Déu tenen gaire bon aspecte. A Babilònia l’israelita Esdres s’assabenta que cal reparar el temple de Déu. Saps què fa aleshores?

Esdres va a veure Artaxerxes, el rei de Pèrsia, i aquest bon rei dóna a Esdres molts regals perquè els porti a Jerusalem. Esdres demana als israelites que viuen a Babilònia que l’ajudin a portar els regals a Jerusalem. Unes sis mil persones accepten anar-hi. Tenen molta plata i or i altres coses de valor per portar.

Esdres està amoïnat, perquè es poden trobar homes dolents pel camí. Aquests homes els poden robar la plata i l’or i matar-los. Per això Esdres reuneix la gent, com veus al dibuix. Llavors tots oren a Jehovà perquè els protegeixi durant el seu llarg viatge a Jerusalem.

I Jehovà els protegeix. Després de quatre mesos de viatge, arriben sans i estalvis a Jerusalem. Oi que això ensenya que Jehovà pot protegir els qui confien en la seva ajuda?