FIXA’T en tota aquesta feina. Els israelites estan ocupats construint els murs de Jerusalem. Quan el rei Nabucodonosor va destruir Jerusalem cent cinquanta-dos anys abans, va tirar els murs i va cremar les portes de la ciutat. Els israelites no van reconstruir els murs quan van arribar de Babilònia.

Com creus que es deu haver sentit la gent vivint aquí tots aquests anys sense murs al voltant de la ciutat? No s’ha sentit segura. Els seus enemics podien entrar a la ciutat fàcilment i atacar-los. Però ara per fi aquest home, Nehemies, està ajudant el poble a reconstruir els murs. Saps qui és Nehemies?

Nehemies és un israelita de la ciutat de Susa, on viuen Mardoqueu i Ester. Nehemies treballava al palau del rei, i és possible que hagi estat un bon amic de Mardoqueu i la reina Ester. Però la Bíblia no diu que Nehemies treballés per al marit d’Ester, el rei Assuer. Treballava per al seu successor, el rei Artaxerxes.

Recordes? Artaxerxes és aquell rei bo que va donar a Esdres tots aquells diners per portar a Jerusalem i reparar el temple de Jehovà. Però llavors Esdres no va construir els murs de la ciutat que estaven destruïts. Vegem com és que Nehemies va arribar a fer aquest treball.

Han passat tretze anys des que Artaxerxes va donar a Esdres els diners per reparar el temple. Ara Nehemies és el coper principal del rei Artaxerxes. Això vol dir que serveix el vi al rei, i s’assegura que ningú no intenti enverinar el rei. És una feina molt important.

Doncs bé, un dia el germà de Nehemies, Hananí, i altres homes d’Israel vénen a visitar Nehemies. Li expliquen tots els problemes que tenen els israelites, i que els murs de Jerusalem encara estan sense reparar. Nehemies es posa molt trist i fa una oració a Jehovà sobre això.

Un dia el rei veu que Nehemies està trist, i li pregunta: «Per què estàs tan trist?». Nehemies li diu que és perquè Jerusalem està feta un desastre i que els murs estan destruïts. El rei pregunta: «Què és el que vols?».

Nehemies respon: «Deixa’m anar a Jerusalem per reconstruir els murs». El rei Artaxerxes és molt bo. Dóna permís a Nehemies perquè hi vagi i l’ajuda a aconseguir fusta per a la construcció. Al poc temps d’arribar a Jerusalem, Nehemies explica al poble els seus plans. Els agrada la idea i diuen: «Som-hi doncs!».

Quan els enemics dels israelites veuen que reparen els murs, diuen: «Hi anirem i els matarem, així s’aturarà la construcció». Però Nehemies descobreix el seu pla i dóna als obrers espases i llances. Els diu: «No tingueu por dels nostres enemics. Lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills, per les vostres mullers i per les vostres cases».

Els israelites són molt valents. Tenen les armes llestes nit i dia, i segueixen construint. En només cinquanta-dos dies acaben els murs. Ara el poble ja es pot sentir segur dins de la ciutat. Nehemies i Esdres ensenyen al poble la llei de Déu, i el poble està molt content.

Però les coses encara no són com eren abans que s’emportessin els israelites captius a Babilònia. El rei de Pèrsia és qui governa el poble i l’han de servir. Però Jehovà ha promès que enviarà un nou rei, un rei que portarà pau al poble. Qui és aquest rei? Com portarà pau a la Terra? No se sap res més sobre aquest tema fins que no passen uns quatre-cents cinquanta anys. Llavors es produeix el naixement més important. Però aquesta és una altra història.