ÉS DIJOUS a la nit. Han passat dos dies. Jesús i els seus dotze apòstols s’han reunit en aquesta sala àmplia del pis de dalt d’una casa per menjar el sopar de la Pasqua. L’home que marxa és Judes Iscariot. Va a dir als sacerdots com poden detenir Jesús.

El dia abans, Judes havia anat a veure’ls i els havia preguntat: «Què em donareu si us ajudo a capturar Jesús?». Ells van respondre: «Trenta monedes de plata». Així que ara Judes va a trobar-se amb aquesta gent per portar-la on és Jesús. Oi que és terrible?

El sopar de la Pasqua ha acabat. Ara Jesús comença un altre sopar especial. Dóna un pa als apòstols i diu: «Mengeu-lo, perquè aquest pa significa el meu cos que ha de ser donat per vosaltres». Llavors els passa una copa de vi i diu: «Beveu-la, perquè aquesta copa significa la meva sang que s’ha de vessar per vosaltres». La Bíblia anomena aquest acte «el Sopar del Senyor».

Els israelites menjaven la Pasqua per recordar que, quan l’àngel de Déu va matar el primer fill de cada família egípcia, va passar de llarg les seves cases. Però ara Jesús vol que els seus deixebles el recordin a ell i com va donar la seva vida per ells. Per això els diu que facin aquest sopar especial cada any.

Un cop acaben el Sopar del Senyor, Jesús diu als apòstols que siguin valents i tinguin una fe forta. Després canten cançons a Déu i marxen. És molt tard, segurament ja ha passat la mitjanit. Vegem on van.