MIRA l’àngel que manté oberta la porta de la presó. Els homes que està alliberant són els apòstols de Jesús. Vegem per què els havien ficat a la presó.

No ha passat gaire temps des que es va vessar l’esperit sant sobre els deixebles de Jesús. I això és el que passa: una tarda, Pere i Joan entren al temple de Jerusalem. Allà, vora la porta, hi ha un home que tota la vida ha estat coix. El porten cada dia allí perquè demani diners a les persones que entren al temple. Quan veu Pere i Joan, els demana que li donin alguna cosa. Què creus que fan els apòstols?

S’aturen i miren el pobre home. Pere li diu: «No tinc diners, però et donaré d’allò que tinc. En el nom de Jesús, aixeca’t i camina!». Aleshores Pere agafa l’home de la mà dreta, i aquest es posa de peu d’un salt i comença a caminar. Quan la gent veu això, es queden admirats i s’alegren molt per aquest meravellós miracle.

«És pel poder de Déu, qui va aixecar Jesús d’entre els morts, que hem fet aquest miracle», diu Pere. Mentre ell i Joan estan parlant, apareixen alguns mestres religiosos. Estan enfadats perquè Pere i Joan estan explicant a la gent que Jesús ha ressuscitat. Així que els agafen i els fiquen a la presó.

Al dia següent, els mestres religiosos tenen una gran reunió. Hi fan portar Pere i Joan, i també l’home que han curat. Els mestres religiosos pregunten: «Amb quin poder heu fet aquest miracle?».

Pere respon que és pel poder de Déu, qui va aixecar Jesús d’entre els morts. Els sacerdots no saben què fer, perquè no poden negar que aquest meravellós miracle realment hagi passat. Així que avisen els apòstols que no parlin més de Jesús, i els deixen anar.

Van passant els dies i els apòstols segueixen predicant sobre Jesús i curant els malalts. Les notícies sobre aquests miracles s’estenen. I fins i tot multituds de les ciutats prop de Jerusalem els porten malalts perquè els curin. Això posa tan gelosos els mestres religiosos, que agafen els apòstols i els fiquen a la presó. Però no s’hi estan gaire temps.

A la nit, un àngel de Déu obre la porta de la presó, com veus aquí, i els diu: «Aneu, planteu-vos al temple i seguiu parlant a la gent». L’endemà al matí, els mestres religiosos envien homes a la presó a buscar els apòstols, però no hi són. Més tard, els homes troben els apòstols ensenyant al temple i els porten a la sala del Sanedrí.

«Us vam donar l’ordre estricta de no ensenyar més sobre Jesús», diuen els mestres religiosos. «Però heu omplert Jerusalem de la vostra ensenyança». Llavors els apòstols responen: «Hem d’obeir Déu com a governant, abans que els homes». Per tant, van seguir predicant la bona nova. Oi que ens és un bon exemple que podem imitar?