MIRA! El vaixell s’enfonsa! S’està fent miques! Veus la gent que ha saltat a l’aigua? Alguns han aconseguit arribar a la platja. I Pau, que hi és? Vegem què li ha passat.

Recorda que, durant dos anys, Pau ha estat a la presó de Cesarea. Llavors el posen juntament amb altres presoners en un vaixell, i salpen cap a Roma. Quan passen vora l’illa de Creta, es troben dins d’una terrible tempesta. El vent bufa tan fort que els homes no poden governar el vaixell. No poden veure el sol durant el dia, ni les estrelles a la nit. Al final, després de molts dies, els qui van a bord del vaixell perden tota esperança de salvar-se.

Aleshores Pau es posa de peu i diu: «Cap de vosaltres no perdrà la vida; tan sols es perdrà el vaixell. La nit passada un àngel de Déu va venir i em va dir: “No tinguis por, Pau! Has d’estar de peu davant de Cèsar, el governant de Roma. I Déu salvarà tots els qui naveguen amb tu”».

Cap a la mitjanit del catorzè dia de tempesta, els mariners s’adonen que l’aigua és cada cop menys profunda! Per por d’estavellar-se en la foscor contra les roques, tiren les àncores. L’endemà al matí veuen una badia i decideixen provar de navegar fins allà.

Ara bé, quan s’apropen a la costa, el vaixell encalla en un banc de sorra. Les onades hi topen de ple i comencen a trencar-lo en trossos. L’oficial de l’exèrcit que mana diu: «Tothom que sàpiga nedar que salti primer i nedi fins a la platja. La resta salteu després d’ells, i agafeu-vos a algun tros del vaixell que floti». I això és el que fan. D’aquesta manera, les 276 persones que eren al vaixell arriben a la platja i se salven, tal com havia promès l’àngel.

L’illa es diu Malta. La gent d’allà és molt amable, i cuiden dels qui viatjaven en el vaixell. Quan el temps millora, pugen Pau a un altre vaixell i el viatge cap a Roma continua.