Els esperits existeixen! Al món invisible dels esperits, n’hi ha de bons i de dolents. Però, són els esperits persones que han viscut i mort a la terra?

No, no ho són. Quan algú mor no segueix vivint al món dels esperits, tot i que això és el que molta gent pensa. Com ho sabem? Perquè Jehovà, que és el nom de l’únic Déu verdader, va crear els humans i ell sap què passa quan ens morim. Per això, ens explica la veritat sobre aquest tema a la Bíblia (Salm 83:18; 2 Timoteu 3:16).

La Bíblia diu que Déu va formar Adam, el primer home, «de la pols del terra» (Gènesi 2:7). A continuació, el va posar al paradís, el jardí de l’Edèn. Si Adam hagués obeït les lleis de Déu, no hauria mort mai i encara estaria viu a la terra. Però quan va desobeir voluntàriament Jehovà, Déu li va dir que tornaria a la pols, ja que d’allà havia sigut format. I va afegir: «Perquè ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19).

Què vol dir això? Doncs bé, on era Adam abans que Jehovà el formés de la pols? Enlloc. No estava en el món dels esperits. Simplement no existia. Per això, quan Jehovà li va dir que tornaria a la pols, volia dir que moriria. Ell no va anar al món dels esperits, sinó que al morir va tornar a l’estat d’inexistència, en el qual no hi ha vida. En definitiva, la mort és l’absència de vida.

Però, què passa amb les altres persones que han mort? També han deixat d’existir? La Bíblia respon a aquestes preguntes dient:

• «Tots [tant els humans com els animals] van al mateix lloc. Tots surten de la pols i tots tornen a la pols» (Eclesiastès 3:20).

• «Els morts no saben res de res» (Eclesiastès 9:5).

• «El seu amor, el seu odi i la seva enveja ja han desaparegut» (Eclesiastès 9:6).

• «A la Tomba, el lloc on vas, no hi ha ni treball ni plans ni coneixement ni saviesa» (Eclesiastès 9:10).

• «Surt el seu esperit i l’home torna a la terra, aquell mateix dia s’acaben els seus pensaments» (Salm 146:4).

Se’t fa difícil acceptar aquests textos? Si aquest és el teu cas, pensa en el següent exemple. En molts casos, l’home treballa per mantenir la seva família. I si mor, la família pateix dificultats. Per exemple, els seus fills i la seva dona poden tenir problemes econòmics. I potser hi ha altres persones que intentin aprofitar-se d’ells. Doncs bé, si aquest home seguís viu en el món dels esperits, no continuaria cuidant i protegint la seva família? Però això no pot passar perquè el que diu la Bíblia és veritat: aquest home no té vida i no pot fer res (Salm 115:17).

Ara bé, vol dir això que els morts ja no tornaran mai més a viure? No, més endavant parlarem de la resurrecció. El que vol dir és que els morts no saben el que fas. No poden veure’t, no poden escoltar-te i tampoc poden parlar amb tu. Per tant, no els has de tenir por. No et poden ajudar, però tampoc et poden fer mal (Eclesiastès 9:4; Isaïes 26:14).