Tots els esperits que va crear Jehovà eren bons, però un d’ells es va tornar dolent. Aquest és Satanàs el Diable. I ell volia que totes les persones l’adoressin a ell en lloc de a Jehovà. Això és el que va passar:

Al jardí de l’Edèn hi creixien molts arbres amb fruits deliciosos. Jehovà va dir a Adam i a la seva dona, Eva, que podien menjar lliurament de tots els arbres, excepte d’un. I els va advertir que, si menjaven d’aquest arbre, moririen (Gènesi 2:9, 16, 17).

Un dia, quan ella estava sola, una serp li va parlar. Evidentment, no era la serp qui parlava. En realitat, era Satanàs el Diable qui feia veure que la serp parlava. Satanàs va dir a Eva que, si menjava del fruit prohibit, seria tan sàvia com Déu. També li va dir que no moriria. Però això eren dues mentides. Així i tot, Eva va creure Satanàs i va menjar del fruit. Més tard, en va donar a Adam i ell també en va menjar (Gènesi 3:1-6).

D’aquesta història verdadera, aprenem que Satanàs és un mentider i un rebel. Va dir a Eva que, si desobeïa Déu, no moriria. Però això va ser mentida perquè tant Eva com Adam van morir. Tot i que Satanàs no va morir aleshores, en un futur ho farà perquè va pecar. Però, mentrestant, segueix viu i continua enganyant les persones. Encara és un mentider i intenta que els humans desobeeixin Déu (Joan 8:44).

Més tard, hi va haver altres àngels que també es van fer dolents. Aquests es van fixar que les dones de la terra eren molt boniques i van voler tenir relacions sexuals amb elles. Per tant, van venir a la terra, es van presentar en cossos d’homes i es van casar amb elles. Això anava en contra del propòsit de Jehovà (Gènesi 6:1, 2; Judes 6).

Però també va provocar molts problemes a la terra. Els fills d’aquestes dones no eren com els altres nens. Quan van créixer es van fer violents i es van convertir en gegants cruels. Com a conseqüència, la terra es va omplir de violència i Jehovà va decidir destruir la gent malvada amb un gran diluvi. Només es va salvar Noè, que era un servent just de Déu, i la seva família (Gènesi 6:4, 11; 7:23).

Quan això va passar, aquests àngels malvats van tornar al món dels esperits i no van morir. Però se’ls va castigar, perquè no se’ls va permetre tornar a formar part de la família espiritual de Jehovà. A més, a partir d’aquell moment, Jehovà no va deixar que es tornessin a presentar en cossos humans. I, finalment, moriran en el gran judici (2 Pere 2:4; Judes 6).

A principis del segle XX, hi va haver una guerra al cel. El llibre bíblic d’Apocalipsi descriu què va passar: «Aleshores va esclatar una guerra al cel: Miquel [Jesucrist ressuscitat] i els seus àngels [bons] van lluitar contra el drac [Satanàs]. I el drac i els seus àngels [dolents] també van lluitar, però no van poder guanyar, i ja no hi va haver lloc per a ells al cel. I el gran drac, la serp original, l’anomenat Diable i Satanàs, que enganya tota la terra habitada, va ser llançat cap a baix. Va ser llançat a la terra, i els seus àngels [dolents] també van ser llançats a baix amb ell».

Quin en va ser el resultat? El relat continua dient: «Per això, alegreu-vos, cel i els que hi viviu!». Els àngels bons podien estar contents perquè Satanàs i els àngels dolents, o esperits dolents, ja no podien estar al cel. Però, què hi ha de la terra? La Bíblia diu: «Ai de la terra i del mar, perquè el Diable ha baixat a vosaltres ple de fúria, sabent que li queda poc temps» (Apocalipsi 12:7-9, 12).

Satanàs i els seus àngels dolents estan enganyant les persones de la terra i els causen molt patiment. Aquests àngels dolents els coneixem com dimonis. Ells són enemics de Déu, i són malvats.