1. Què barrava el pas al jardí d’Edèn, i què és el que més desitjava Abel?

ABEL observa com el seu ramat d’ovelles pastura plàcidament al vessant d’un turó. Aleshores, desvia la mirada una mica més enllà, cap a un altre indret, on es veu una tènue resplendor. Just allà hi ha una espasa flamejant que dóna voltes sense parar i bloqueja el pas al jardí d’Edèn. Fa temps els seus pares hi van viure, però ara ni ells ni els seus fills hi poden entrar. Imagina’t la brisa del capvespre despentinant els cabells d’Abel mentre alça els ulls al cel pensant en el seu Creador. S’escurçarà mai la distància que separa l’home de Déu? Això és el que més desitja Abel.

2-4. Com ens parla Abel?

² Avui dia Abel ens parla a tots. I tu, el sents? Potser diràs que això és impossible perquè, al cap i a la fi, el segon fill d’Adam va morir fa molts anys i fa molt que les seves restes s’han perdut entre la pols d’uns seixanta segles. I la Bíblia ensenya que «els morts no saben res» (Ecl. 9:5, 10). A més a més, no s’ha registrat cap de les seves paraules. Així, doncs, com és possible que Abel ens parli?

³ Referint-se a Abel, l’apòstol Pau va escriure per inspiració: «Per ella, després de mort encara parla» (llegeix Hebreus 11:4, TBS). A què es referia al dir que Abel encara parla «per ella»? Que ens parla a través de la fe. De fet, Abel va ser el primer humà que va cultivar aquesta extraordinària qualitat, i la va demostrar d’una manera tan excepcional que es pot dir que el seu exemple encara és viu i és un model magnífic per a nosaltres. Però només podrem dir que ens beneficiem del que Abel ‘encara ens parla’ si aprenem de la seva fe i la intentem imitar.

⁴ Ara bé, si la Bíblia parla tan poc sobre Abel, què podem aprendre d’ell i de la seva fe? Vegem-ho.

5. Què volen dir les paraules de Jesús que relacionen Abel amb «la fundació del món»? (Consulta també la nota.)

⁵ Abel va néixer al principi de la història humana. Temps després, Jesús el va relacionar amb «la fundació del món» (llegeix Lluc 11:50, 51, TBS). Al dir «món», Jesús es referia a les persones que podrien ser redimides del pecat. Tot i ser el quart ésser humà de la història, sembla que Abel va ser la primera persona que Déu va considerar digna de ser redimida. * Queda clar, doncs, que Abel no va créixer envoltat de les millors influències.

6. Quina mena de pares va tenir Abel?

⁶ Tot i que la família humana acabava de començar, una nuvolada de tristos esdeveniments planava sobre ella. Segur que Adam i Eva eren persones dinàmiques i de gran bellesa, però havien fracassat estrepitosament, i ho sabien. Havien estat perfectes i havien tingut l’esperança de viure per sempre, però es van rebel·lar contra Jehovà i, com a conseqüència, van ser desterrats de la seva llar paradisíaca. Al posar els seus desitjos per davant de qualsevol altra cosa, fins i tot de les necessitats dels seus descendents, van perdre la perfecció i la vida eterna (Gèn. 2:15-3:24).

7, 8. Què va dir Eva quan va néixer Caín, i què és possible que pensés?

 ⁷ Viure desterrats del jardí va fer que la vida d’Adam i Eva fos molt dura. Tot i això, quan va néixer el seu primer fill el van anomenar Caín, que vol dir «el que ha estat produït», i Eva va dir: «He infantat un home gràcies a Jahvè». Aquestes paraules donen a entendre que Eva potser tenia present la promesa que Jehovà havia fet a l’Edèn. Déu havia dit que una dona produiria un «llinatge» que destruiria el malvat que havia fet que la primera parella s’extraviés (Gèn. 3:15; 4:1). Que potser es pensava que ella era la dona de la profecia, i que Caín era el «llinatge» promès?

⁸ Si era així, Eva estava molt equivocada. Encara pitjor, si Adam i Eva van inculcar a Caín aquestes idees des de petit, sens dubte no li van fer cap bé, perquè van alimentar el seu orgull, que era fruit de la imperfecció. Al cap d’un temps, van tenir un altre fill, però no trobem a la Bíblia cap declaració presumptuosa sobre que ell pogués ser la descendència. De fet, li van posar el nom d’Abel, que probablement vol dir «exhalació» o «vanitat» (Gèn. 4:2). Van escollir aquest nom perquè esperaven menys d’ell que de Caín? No ho sabem del cert.

9. Quines lliçons poden extreure els pares de l’exemple d’Adam i Eva?

⁹ Els pares d’avui dia poden extreure moltes lliçons d’Adam i Eva. Si teniu fills, alimentareu amb paraules i accions el seu orgull, l’ambició i les tendències egoistes? O més aviat els ensenyareu a ser amics de Jehovà i a estimar-lo? Malauradament, els primers pares no van complir amb la seva responsabilitat. Però encara hi havia esperança per als seus descendents.

10, 11. Quins oficis van aprendre Caín i Abel, i quina qualitat va cultivar Abel?

¹⁰ Probablement, a mesura que els seus dos fills creixien, Adam els va ensenyar feines bàsiques per cobrir les necessitats de la família: Caín es va fer pagès i Abel, pastor.

¹¹ No obstant això, Abel va fer una cosa molt més important. Al llarg dels anys va cultivar fe, la magnífica qualitat de la qual Pau va parlar temps després. Però, com la va poder cultivar si no hi havia cap altre humà que li donés un bon exemple? Analitzem tres bases sòlides sobre les quals Abel segurament va fonamentar la seva fe.

12, 13. Com devia enfortir la fe d’Abel el fet d’observar la creació de Jehovà?

¹² La creació de Jehovà. És cert que Jehovà havia maleït la  terra, i per això hi creixien espines i cards que dificultaven l’agricultura, però encara produïa suficient per mantenir la família d’Abel amb vida. A més, Jehovà no havia maleït els animals, les muntanyes, els llacs, els rius, els mars, el cel, els núvols, el Sol, la Lluna ni les estrelles. Mirés on mirés, Abel veia la saviesa, la bondat i el profund amor de Jehovà Déu, el Creador de totes les coses (llegeix Romans 1:20). Sens dubte, al meditar agraït en aquestes realitats la seva fe s’enfortia cada cop més.

¹³ Abel segurament dedicava temps a reflexionar en assumptes espirituals. Imagina-te’l cuidant el seu ramat. Com que era pastor, havia de caminar molt per menar aquests animals dòcils a través de turons, valls i rius, i sempre cercava els prats més verds, els millors abeuradors i els aixoplucs amb més ombra. De totes les creacions de Jehovà, les ovelles semblaven les més indefenses, com si per natura necessitessin la guia i la protecció de l’home. Li va fer pensar tot això que ell també necessitava guia, protecció i cura d’Algú molt més savi i poderós que qualsevol humà? Segur que va expressar molts d’aquests pensaments en oració i, per aquesta raó, la seva fe va continuar creixent.

14, 15. En quines coses va meditar Abel gràcies a les promeses de Jehovà?

¹⁴ Les promeses de Jehovà. Adam i Eva devien explicar als seus fills què havia passat al jardí d’Edèn i per què Déu els n’havia expulsat. Per això, Abel tenia moltes coses en què meditar.

¹⁵ D’una banda, quan va veure que creixien espines i cards, va entendre que s’havia complert la maledicció de Jehovà sobre la terra. De l’altra, al néixer els seus germans, va veure que, tal com havia predit Jehovà, la seva mare patia dolors durant l’embaràs i el part. A més, va veure amb els seus propis ulls la trista realitat que Jehovà havia profetitzat: que Eva sentiria una necessitat desmesurada de l’amor i l’atenció d’Adam i que aquest, per la seva part, la dominaria. Abel va experimentar en cada cas que les paraules de Jehovà es complien fil per randa i, per tant, tenia  raons sòlides per posar fe en la promesa d’un «llinatge» que solucionaria els problemes que s’havien originat a l’Edèn (Gèn. 3:15-19).

16, 17. Què va aprendre Abel dels querubins?

¹⁶ Els servents de Jehovà. En aquella època no hi havia cap membre de la família humana que fos un bon exemple per a Abel. Però els humans no eren les úniques criatures intel·ligents a la Terra. Després d’expulsar Adam i Eva de l’Edèn, Jehovà es va assegurar que ni ells ni la seva descendència hi entressin. Per això, en va bloquejar l’entrada amb querubins —àngels de rang elevat— i una espasa flamejant que donava voltes sense parar (llegeix Gènesi 3:24).

¹⁷ Imagina’t què va significar per al petit Abel observar els querubins. L’aparença d’aquells àngels materialitzats devia ser imponent. I aquella espasa flamejant que girava sense parar també inspirava admiració. Va veure alguna vegada els querubins avorrits o que abandonessin el seu lloc? És clar que no! Nit i dia, any rere any i dècada rere dècada, aquelles criatures intel·ligents i poderoses eren allà. Abel va trobar en aquells querubins l’exemple de lleialtat i d’obediència que no havia vist en la seva pròpia família. Gràcies a això, va aprendre que Jehovà Déu tenia servents justos i fidels i, sens dubte, la seva fe es va enfortir.

18. En què podem edificar la nostra fe?

¹⁸ Així, doncs, com més meditava en totes les qualitats que Jehovà mostrava a través de la creació, de les seves promeses i de  l’exemple dels querubins, més creixia la fe d’Abel. Per tant, no és evident que Abel ens parla? Als més joves els pot animar saber que és possible tenir autèntica fe en Jehovà, independentment del que facin els seus familiars. I és que les meravelloses creacions que ens envolten, el fet de tenir la Bíblia completa i la gran quantitat d’exemples d’homes i dones fidels són una base sòlida en què tots podem edificar la nostra fe.

19. Quina profunda veritat va arribar a entendre Abel?

¹⁹ A mesura que la seva fe en Jehovà anava creixent, Abel va voler fer alguna cosa per demostrar-la. Però, què li podria regalar un simple mortal al Creador de l’univers? Amb el temps, Abel va arribar a entendre una profunda veritat: si senzillament li oferia el millor que tenia i ho feia amb un bon motiu, complauria el seu Pare amorós.

20, 21. Què li van oferir a Déu Caín i Abel, i com va respondre Jehovà?

²⁰ Abel va preparar algunes ovelles del seu ramat per oferir-les a Jehovà. En va escollir els millors exemplars, els primogènits, i el que va pensar que n’eren els millors trossos. Caín també va preparar una ofrena amb productes de la seva collita per buscar la benedicció i el favor de Déu. Però la seva motivació no era com la d’Abel, i aquesta diferència es va fer evident quan els dos germans van presentar les ofrenes.

²¹ Possiblement, tots dos van fer altars i van utilitzar foc per als sacrificis, i potser els van fer davant els querubins, els únics representants de Jehovà a la Terra en aquella època. Com va respondre Jehovà? La Bíblia diu que «Jahvè acceptà Abel i la seva ofrena», però no explica com li ho va demostrar (Gèn. 4:4).

22, 23. Per què va acceptar Jehovà l’ofrena d’Abel?

²² Ara bé, per què va ‘acceptar Abel’? Va ser pel tipus de sacrifici que va oferir? És veritat que Abel va escollir animals vius i en va vessar la sang. Però, de debò s’adonava del valor que tindria un sacrifici com aquell? Molts segles després, Déu va usar el sacrifici d’un anyell sense defectes per representar el sacrifici del seu Fill perfecte, «l’anyell de Déu», qui vessaria la seva sang innocent (Jn. 1:29; Èx. 12:5-7). Però moltes d’aquestes coses escapaven a la comprensió d’Abel.

²³ El que sabem del cert és que Abel va oferir el bo i millor del que tenia, i ho va fer per amor a Jehovà i perquè tenia fe en Ell. Per això, Déu no només va acceptar l’ofrena, sinó que també va acceptar Abel.

24. (a) Per què es pot dir que l’ofrena de Caín no tenia res de dolent? (b) En quin sentit moltes persones avui dia són igual que Caín?

 ²⁴ En canvi, Jehovà «no acceptà Caín i la seva [ofrena]» (Gèn. 4:5). En realitat, l’ofrena en si no tenia res de dolent; de fet, més tard la Llei de Déu va permetre oferir productes del camp (Lev. 6:7, 8 [6:14, 15 en NM]). El problema radicava en les seves accions, ja que la Bíblia diu que «les seves obres eren dolentes» (llegeix 1 Joan 3:12). Igual que molta gent avui dia, Caín va pensar que n’hi havia prou a aparentar que adorava Déu, però ben aviat les seves accions van demostrar que no tenia fe en Jehovà ni l’estimava.

25, 26. (a) Quina advertència va fer Jehovà a Caín? (b) Com va actuar Caín?

²⁵ Al veure que Jehovà no l’havia beneït, va intentar Caín aprendre de l’exemple del seu germà? No. Li bullia la sang per l’odi que sentia per Abel. Jehovà ho va veure i per això va intentar raonar pacientment amb ell i el va avisar que aquella actitud l’encaminava a un pecat greu. Però també li va dir que si canviava i ‘obrava bé, s’alçaria’, és a dir, rebria l’aprovació de Déu (Gèn. 4:6, 7).

²⁶ Caín no va voler fer cas de l’advertència de Jehovà, i va convidar el seu germà petit a passejar pel camp, on el va atacar i el va assassinar (Gèn. 4:8). Per això, es podria dir que Abel va ser la primera víctima de persecució religiosa, el primer màrtir. Però malgrat la seva mort, la seva història no va acabar aquí.

27. (a) Per què tenim la seguretat que Abel ressuscitarà? (b) Què hem de fer per conèixer Abel?

²⁷ Simbòlicament, la sang d’Abel clamava venjança; i Jehovà va fer justícia al castigar el malvat Caín pel seu crim (Gèn. 4:9-12). I més important encara, la fe d’Abel ens parla avui dia. En comparació de la gent d’aquella època, va viure pocs anys, potser uns cent, però va aprofitar bé la seva vida. Abel va morir sabent que comptava amb l’aprovació i l’amor del seu Pare celestial, Jehovà (Heb. 11:4, TBS). Podem confiar, doncs, que Jehovà el té a la seva memòria infinita i que el ressuscitarà per viure al paradís a la Terra (Jn. 5:28, 29). Te’l trobaràs allà? El podràs conèixer si et resols a escoltar-lo i a imitar la seva extraordinària fe.