Un cop acabat el casament de Canà, Jesús se’n va a Cafarnaüm. L’acompanyen la seva mare i els seus mig germans Jaume, Josep, Simó i Judes.

Però per què hi va Jesús? Aquesta ciutat està millor situada i és més gran que Natzaret o Canà. A més, molts dels nous deixebles de Jesús viuen a Cafarnaüm o als voltants. Així, Jesús els pot capacitar mentre estan a prop de casa.

Durant la seva estada a Cafarnaüm, Jesús també realitza obres meravelloses. Per això, moltes persones de la ciutat i dels voltants senten a parlar de les coses que ell fa allà. Ara bé, tant Jesús com els seus companys són devots jueus i ben aviat han de sortir cap a Jerusalem per celebrar la Pasqua de l’any 30 de la n. e.

Quan estan al temple de Jerusalem, els deixebles de Jesús veuen una part d’ell que encara els impressiona més, una que no havien vist abans.

Segons la Llei de Déu, els israelites han de fer sacrificis d’animals al temple. Com que molts vénen de lluny, la Llei els permet portar diners per comprar bous, ovelles, cabres i les provisions que necessitin durant la seva estada a la ciutat (Deuteronomi 14:24-26). Això fa que els comerciants venguin animals dins el temple, a l’interior d’un gran pati. A més, alguns d’ells estafen la gent fixant preus abusius.

Tot indignat, Jesús tira a terra les monedes dels canvistes, tomba les seves taules i els fa fora del temple. Llavors els hi diu: «Traieu tot això d’aquí! No feu de la casa del meu Pare un mercat!» (Joan 2:16).

En veure això, els deixebles recorden la següent profecia sobre el Fill de Déu: «La devoció que sento per la teva casa cremarà dins meu». Però els jueus pregunten: «Amb quin senyal ens pots demostrar que tens el dret de fer això?». I Jesús respon: «Enderroqueu aquest temple, i jo l’aixecaré en tres dies» (Joan 2:17-19; Salm 69:9).

Els jueus creuen que Jesús es refereix al temple literal de Jerusalem, i pregunten: «Aquest temple ha estat construït en 46 anys, ¿i tu l’aixecaràs en tres dies?» (Joan 2:20). Però en realitat, Jesús parla del seu propi cos com si fos un temple. Tres anys després, quan Jesús ressuscita, els seus deixebles recorden aquestes paraules.