Després dels quaranta dies al desert i abans de tornar a Galilea, Jesús va a veure un altre cop Joan, que és qui l’ha batejat. A mesura que Jesús s’apropa, Joan l’assenyala i diu als que estan amb ell: «Mireu, el Corder de Déu que elimina els pecats del món! Aquest és de qui vaig dir: “Darrere meu ve un home que m’ha passat al davant, perquè ja existia abans que jo”» (Joan 1:29, 30). Encara que és una mica més gran que Jesús, Joan és conscient que abans que ell naixés Jesús ja existia al cel com a ésser espiritual.

Unes setmanes abans, quan Jesús va anar al riu Jordà per ser batejat, sembla que Joan no sabia del cert que Jesús seria el Messies. Joan mateix reconeix: «Jo no el coneixia, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell fos conegut a Israel» (Joan 1:31).

A continuació, Joan explica als presents què va passar quan va batejar Jesús: «Vaig veure l’esperit que baixava des del cel com un colom i es quedava damunt d’ell. Jo no el coneixia, però Aquell que em va enviar a batejar amb aigua em va dir: “Sabràs qui és el que bateja amb esperit sant quan vegis que l’esperit baixa i es queda sobre ell”. I jo ho he vist, i he donat testimoni que aquest és el Fill de Déu» (Joan 1:32-34).

L’endemà, Joan està amb dos dels seus deixebles quan Jesús torna a passar. Joan diu: «Mireu, el Corder de Déu!» (Joan 1:36). Aleshores, aquests dos deixebles de Joan el Baptista comencen a seguir Jesús. Un es diu Andreu. I l’altre, probablement és la mateixa persona que va escriure aquest relat, i també es diu Joan. Segons sembla, aquest Joan és cosí de Jesús, ja que és fill de Zebedeu i Salomé, que possiblement és germana de Maria.

Jesús es gira i veu que Andreu i Joan el segueixen. Llavors els hi pregunta: «Què voleu?».

«Rabí», ells li pregunten, «on t’allotges?».

Jesús contesta: «Veniu amb mi i ho veureu» (Joan 1:37-39).

Són més o menys les quatre de la tarda, i Andreu i Joan es queden amb Jesús la resta del dia. Andreu està tan entusiasmat que quan veu el seu germà Simó, també anomenat Pere, li diu: «Hem trobat el Messies», i el porta a veure Jesús (Joan 1:41). Els esdeveniments posteriors fan pensar que Joan també parla amb el seu germà Jaume i van on és Jesús, però Joan no inclou aquest detall personal en la seva narració.

El dia següent, Jesús troba Felip, que és de Betsaida, una ciutat situada prop de la costa nord del llac de Galilea i d’on són també  Andreu i Pere. Jesús fa aquesta invitació a Felip: «Segueix-me» (Joan 1:43).

Felip després va a buscar Natanael, també anomenat Bartomeu, i li diu: «Hem trobat aquell de qui parlen la Llei de Moisès i els Profetes: Jesús, el fill de Josep, de Natzaret». Natanael no s’ho acaba de creure i li diu a Felip: «¿Pot sortir res de bo de Natzaret?».

Felip li respon: «Vine i ho veuràs». Jesús, al veure que Natanael s’acosta, diu: «Mireu, un autèntic israelita en qui no hi ha engany».

Natanael pregunta: «De què em coneixes?».

I Jesús li contesta: «Et vaig veure sota la figuera abans que Felip et cridés».

Natanael aleshores diu tot sorprès: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets Rei d’Israel».

Jesús diu: «¿Creus perquè t’he dit que et vaig veure sota la figuera? Veuràs coses més grans que aquestes». I promet: «Us ben asseguro que veureu el cel obert i els àngels de Déu pujant al cel i baixant cap al Fill de l’home» (Joan 1:45-51).

Molt poc temps després, Jesús i els seus nous deixebles se’n van de la vall del Jordà i es dirigeixen cap a Galilea.