L’habilitat que té Jesús d’alimentar milers de persones de manera miraculosa té un gran impacte en elles. Això fa que arribin a la conclusió que «aquest realment és el Profeta que havia de venir al món», el Messies, i el veuen com el governant que tothom voldria tenir (Joan 6:14; Deuteronomi 18:18). Per tant, la gent planeja endur-se Jesús per fer-lo rei.

Però Jesús s’adona de les seves intencions. Acomiada la gent i diu als seus deixebles que pugin a la barca. Cap a on han d’anar? S’han de dirigir a Betsaida i després a Cafarnaüm. En canvi, Jesús se’n va tot sol a la muntanya a orar durant la nit.

Ben entrada la matinada, sota la llum de la lluna, Jesús observa la barca des de lluny. Un fort vent agita les onades, i això fa que als apòstols els hi costi molt remar, perquè tenen el vent en contra (Marc 6:48). Jesús baixa de la muntanya i es dirigeix cap a ells caminant sobre les onades. En aquest moment, ja han «remat uns cinc o sis quilòmetres» (Joan 6:19). Els deixebles veuen Jesús, però sembla que els vagi a passar de llarg, i criden amb por: «És una aparició!» (Marc 6:49).

Jesús els calma dient: «Tranquils! Sóc jo. No tingueu por!». Però Pere diu: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua». Jesús li contesta: «Vine!». Aleshores, Pere surt de la barca i va cap a Jesús caminant sobre l’aigua. Però quan veu la tempesta, té por. Llavors, es comença a enfonsar i crida: «Senyor, salva’m!». Jesús allarga la mà, agafa Pere ben fort, i li diu: «Quina poca fe tens! Per què has dubtat?» (Mateu 14:27-31).

Pere i Jesús pugen a la barca i el vent para de bufar. Els deixebles estan meravellats, però, ho haurien d’estar? Si haguessin entès «la lliçó dels pans», és a dir, el miracle que Jesús ha fet unes hores abans quan ha alimentat milers de persones, no hauria sigut tan increïble que pogués caminar sobre l’aigua i calmar el vent. Ara ells li fan homenatge dient: «Realment ets el Fill de Déu!» (Marc 6:52; Mateu 14:33).

Aviat arriben a la bonica i fèrtil plana de Genesaret, situada al sud de Cafarnaüm. Amarren la barca i baixen a terra. La gent reconeix Jesús i, juntament amb altres persones dels voltants, comencen a portar-li els malalts. Quan aquests toquen tan sols la vora del vestit de Jesús, es curen del tot.

Mentrestant, la gent que ha vist com Jesús ha alimentat miraculosament milers de persones s’adonen que ell ha marxat. Així, quan arriben unes barques de Tiberíades, la gent hi puja i van cap a Cafarnaüm a buscar Jesús. Quan el troben, li pregunten: «Rabí, quan has arribat?» (Joan 6:25). Jesús els renya, i amb raó, com veurem a continuació.