Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 56

Què és el que contamina una persona?

Què és el que contamina una persona?

MATEU 15:1-20 MARC 7:1-23 JOAN 7:1

  • JESÚS DENUNCIA LES TRADICIONS DELS HOMES

S’apropa la Pasqua de l’any 32 de la n. e., i Jesús està molt ocupat ensenyant a Galilea. És probable que vagi a Jerusalem per celebrar la Pasqua, tal com mana la Llei de Déu. Però Jesús va amb compte perquè els jueus el volen matar (Joan 7:1). Després, torna a Galilea.

Jesús segurament està a Cafarnaüm quan els fariseus i els escribes van a trobar-lo des de Jerusalem. Per què han fet aquest viatge? Estan buscant motius per acusar Jesús de no complir alguns requisits religiosos. Ells li pregunten: «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats? Per exemple, no es renten les mans abans de menjar» (Mateu 15:2). Déu no ha dit mai al seu poble que hagi de seguir aquest ritual de rentar-se les mans fins als colzes (Marc 7:3). Amb tot, els fariseus creuen que la persona que no ho fa comet una falta greu.

Jesús no dóna una resposta directa a la seva acusació, sinó que mostra com ells passen per alt la Llei de Déu de manera voluntària. «I vosaltres, per què desobeïu els manaments de Déu per causa de les vostres tradicions?», els hi pregunta. «Per exemple, Déu va dir: “Honra el teu pare i la teva mare”. I també: “Qui maleeixi el seu pare o la seva mare ha de morir”. Però vosaltres dieu: “Qui digui al seu pare o a la seva mare: ‘Tot el que podria utilitzar per ajudar-te és un regal dedicat a Déu’, no cal que honri el seu pare”» (Mateu 15:3-6; Èxode 20:12; 21:17).

Els fariseus diuen que els diners, les propietats, o qualsevol regal dedicat a Déu pertanyen al temple i, per tant, no es poden fer servir per a cap altre propòsit. Però, la realitat és que la persona encara posseeix aquest regal dedicat. Per exemple, un fill podria dir que els seus diners o la seva propietat són corban, és a dir, un regal dedicat a Déu o al temple, com si a partir d’aquest moment el temple tingués prioritat sobre els seus pares. De fet, estaria dient que no podria fer servir els diners o la propietat per ajudar els seus pares que ja s’han fet grans i els necessiten. Però ell sí que els podria utilitzar. D’aquesta manera, el fill estaria esquivant la responsabilitat que té cap a ells (Marc 7:11).

Jesús té motius per estar indignat per la manera com han tergiversat la Llei de Déu, i diu: «Heu anuŀlat la paraula de Déu amb les vostres tradicions. Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres: “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes”». Els fariseus no poden respondre a la crítica tan dura que ha fet Jesús. Per tant, Jesús crida la gent perquè s’apropi, i els hi diu: «Escolteu i enteneu aquestes paraules: el que contamina una persona no és el que entra per la boca, sinó el que surt de la boca» (Mateu 15:6-11; Isaïes 29:13).

Més endavant, quan està en una casa, els deixebles pregunten a Jesús: «¿Saps que els fariseus s’han ofès pel que has dit?». Ell contesta: «Tota planta que el meu Pare celestial no hagi plantat serà arrencada. Deixeu-los estar. Són guies cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot» (Mateu 15:12-14).

Sembla que Jesús se sorprèn quan, de part de tots els deixebles, Pere li demana que expliqui què és el que contamina una persona. Jesús respon: «¿No sabeu que el que entra per la boca passa per l’estómac i va a parar a la claveguera? En canvi, les coses que surten de la boca vénen del cor, i aquestes són les que contaminen les persones. Per exemple, del cor surten pensaments dolents, assassinats, adulteris, immoralitat sexual, robatoris, falsos testimonis i blasfèmies. Tot això és el que contamina les persones; però menjar sense haver-se rentat les mans no contamina ningú» (Mateu 15:17-20).

Jesús no està dient que la higiene no sigui important, o que una persona no hagi de rentar-se les mans abans de cuinar o menjar. Més aviat, està condemnant la hipocresia dels líders religiosos, que recorren a les tradicions dels homes per tal de no complir les lleis justes de Déu. La veritat és que el que contamina les persones són les males accions que s’originen al cor.