Jesús respecta molt Joan el Baptista però, com el veu la majoria de la gent? «Aquesta generació», diu Jesús, «és com els nens que seuen a les places i criden als seus companys de joc, dient: “Vam tocar la flauta per a vosaltres, però no vau ballar; vam cantar cançons de dol, però no vau mostrar cap pena”» (Mateu 11:16, 17).

Què vol dir Jesús? Ell explica: «Joan no menja ni beu, i la gent diu: “Està endimoniat”. El Fill de l’home menja i beu, però la gent diu: “Aquest home és un golafre i un borratxo, amic de cobradors d’impostos i pecadors”» (Mateu 11:18, 19). D’una banda, Joan ha tingut una vida senzilla com a nazireu i fins i tot no ha begut vi, però aquesta generació diu que està endimoniat (Nombres 6:2, 3; Lluc 1:15). D’altra banda, Jesús porta una vida normal. Encara que menja i beu amb equilibri, l’acusen d’excedir-se. Sembla impossible satisfer la gent.

Jesús compara aquesta generació als nens que estan a les places i es neguen a ballar quan altres nens toquen la flauta, o no s’entristeixen quan altres es lamenten. A més, afegeix: «La saviesa es demostra pels resultats» (Mateu 11:16, 19). Sí, els «resultats», és a dir, la conducta de Joan i Jesús, demostren que les acusacions que fan contra ells són falses.

Després que Jesús indica que aquesta generació és insensible, reprèn algunes ciutats on ha fet miracles, com ara Corazín, Betsaida i Cafarnaüm. Jesús diu que si hagués fet aquests miracles a les ciutats fenícies de Tir i Sidó, aquestes ciutats s’haurien penedit. També menciona Cafarnaüm, que per un temps ha sigut el centre de les seves activitats. Fins i tot allà, la majoria de les persones no li van fer cas. Jesús diu d’aquesta ciutat: «El Dia del Judici serà més fàcil de suportar per a Sodoma que per a tu» (Mateu 11:24).

A continuació, Jesús alaba el seu Pare, que amaga veritats espirituals molt valuoses als «savis i inteŀlectuals» i les revela a les persones humils, que són com nens (Mateu 11:25). A aquests últims els hi fa una invitació interessant: «Veniu a mi tots els que esteu esgotats i porteu càrregues pesades, i jo us donaré forces. Poseu-vos sota el meu jou i apreneu de mi, perquè sóc bondadós i humil de cor, i trobareu descans; perquè el meu jou és fàcil de portar i la meva càrrega és lleugera» (Mateu 11:28-30).

Com els hi dóna forces Jesús? Els líders religiosos han carregat la gent amb tradicions que els esclavitzen, com ara totes les lleis restrictives relacionades amb el dissabte. Però Jesús els hi renova les forces quan els hi ensenya la veritat sobre Déu, la qual està lliure d’aquestes tradicions. També ensenya el camí per alliberar els que se senten oprimits per la dominació de les autoritats polítiques i els que se senten enfonsats pels seus pecats. Sí, Jesús els hi explica com poden obtenir el perdó dels seus pecats i com poden estar en pau amb Déu.

El jou de Jesús és fàcil de portar i tots els que l’accepten poden dedicar la seva vida a Déu i servir el nostre compassiu i misericordiós Pare celestial. Fer això no és pesat, perquè els manaments de Déu no són cap càrrega (1 Joan 5:3).