En una sinagoga de Cafarnaüm, Jesús està ensenyant que ell és l’autèntic pa del cel. El que diu és una continuació del que ha explicat a la gent que ha tornat de la zona est del llac de Galilea. Aquestes són les mateixes persones que van menjar dels pans i els peixos.

Jesús segueix dient: «Els vostres avantpassats van menjar el mannà al desert, però van morir». Ara fa un contrast i diu: «Jo sóc el pa viu que va baixar del cel. Si algú menja d’aquest pa, viurà per sempre. De fet, el pa que jo donaré perquè el món pugui viure és la meva carn» (Joan 6:48-51).

A la primavera de l’any 30 de la n. e., Jesús va dir a Nicodem que Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill com a Salvador. Ara Jesús recalca que és necessari menjar la seva carn tenint fe en el sacrifici que ell farà més endavant. Aquesta és la manera d’obtenir vida eterna.

Ara bé, la gent no està d’acord amb el que Jesús explica. «¿Com pot aquest donar-nos la seva carn per menjar?», pregunten (Joan 6:52). Jesús vol que entenguin que està parlant en sentit simbòlic, no literal. El que diu a continuació ho deixa ben clar.

«Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no tindreu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna [...]. Perquè la meva carn és menjar de veritat i la meva sang és beguda de veritat. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, continua unit amb mi» (Joan 6:53-56).

Imagina’t que ofesos es deuen sentir els jueus que escolten Jesús! Segurament pensen que els està animant a practicar canibalisme o a desobeir la Llei de Déu sobre l’ús de la sang (Gènesi 9:4; Levític 17:10, 11). Però Jesús no parla de menjar carn i beure sang en sentit literal. El que ell diu és que tots els que vulguin obtenir vida eterna han de tenir fe en el sacrifici que ell farà quan entregui el seu cos humà perfecte i vessi la seva sang. Amb tot, molts dels seus deixebles no ho entenen i exclamen: «Això que diu és ofensiu. Qui ho pot tolerar?» (Joan 6:60).

Jesús s’adona que alguns dels seus deixebles estan murmurant, i els hi pregunta: «¿Això us fa ensopegar? Aleshores, què passaria si veiéssiu el Fill de l’home pujant allà on estava abans? [...] Les paraules que us he dit són esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen». Llavors, molts deixebles marxen i deixen de seguir-lo (Joan 6:61-64).

Per això, Jesús diu als dotze apòstols: «I vosaltres, ¿també voleu marxar?». Pere respon: «Senyor, ¿a qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna. Nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu» (Joan 6:67-69). Quina demostració de lleialtat! I això tenint en compte que Pere i els altres apòstols encara no entenen del tot el que Jesús està ensenyant.

Tot i que Jesús està content per la resposta de Pere, ara pregunta: «¿No us vaig escollir als dotze? Però un de vosaltres és un calumniador» (Joan 6:70). Jesús està parlant de Judes Iscariot. És possible que en aquest moment Jesús vegi que Judes està començant a desenvolupar desitjos incorrectes.

A pesar d’això, Jesús està molt satisfet de veure que Pere i els altres apòstols no l’abandonen i segueixen coŀlaborant amb ell en l’obra de salvar vides.