Jesús va alimentar miraculosament milers de persones a la zona est del llac de Galilea, i després va marxar d’allà perquè el volien fer rei. Durant la nit, va caminar sobre l’aigua agitada i va rescatar Pere, que també va caminar sobre l’aigua, però va començar a enfonsar-se quan la seva fe es va debilitar. A més, Jesús va calmar el vent, i així va salvar els seus deixebles d’un possible naufragi.

Jesús torna a la zona oest del llac, a la regió de Cafarnaüm. Les persones que va alimentar miraculosament el troben i li pregunten: «Quan has arribat?». Jesús les renya dient que el busquen perquè volen que les torni a alimentar. A més, els hi dóna aquest consell: «Treballeu, però no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que no es fa malbé i que dóna vida eterna». Llavors, la gent li pregunta: «Què hem de fer per complir amb el que Déu vol?» (Joan 6:25-28).

Potser estan pensant en els requisits escrits a la Llei, però Jesús parla d’un requisit molt més important: «Això és el que Déu vol: que tingueu fe en aquell que ell ha enviat». Però a pesar de tot el que Jesús ha fet, la gent no té fe en ell, i li demanen que faci un senyal perquè puguin creure en ell. «Quina obra faràs?», li pregunten. «Els nostres avantpassats van menjar el mannà al desert, tal com està escrit: “Els hi va donar pa del cel per menjar”» (Joan 6:29-31; Salm 78:24).

En resposta a la petició que li han fet d’un senyal, Jesús explica clarament qui és el que pot proporcionar de manera miraculosa les coses que necessiten les persones: «Us ho ben asseguro: Moisès no us va donar el pa del cel, sinó que és el meu Pare qui us dóna el verdader pa del cel. Perquè el pa que ve de Déu és aquell qui baixa del cel i dóna vida al món». La gent no capta el significat d’aquestes paraules, i li demanen: «Senyor, dóna’ns sempre d’aquest pa» (Joan 6:32-34). De quin «pa» està parlant Jesús?

Ell diu: «Jo sóc el pa de la vida. Qui vingui a mi no tindrà mai gana, i qui tingui fe en mi no tindrà mai set. Però tal com us he dit, vosaltres m’heu vist però encara no creieu. [...] He baixat del cel, no per fer el que jo vull, sinó per fer el que vol Aquell que m’ha enviat. Això és el que vol Aquell que m’ha enviat: que no perdi ni un de sol dels que m’ha donat, sinó que els ressusciti l’últim dia. Perquè això és el que vol el meu Pare: que tot aquell que accepti el Fill i tingui fe en ell visqui per sempre» (Joan 6:35-40).

Quan els jueus ho senten, s’enfaden molt i comencen a murmurar contra ell. Com pot dir Jesús que ell és «el pa que ha baixat del cel»? (Joan 6:41.) Ells veuen Jesús simplement com el fill d’uns pares humans de la ciutat galilea de Natzaret. La gent diu: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare» (Joan 6:42).

«Deixeu de murmurar entre vosaltres», respon Jesús. «Ningú pot venir a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atregui, i jo el ressuscitaré l’últim dia. En els Profetes hi ha escrit: “Tots seran ensenyats per Jehovà”. Tot el qui ha escoltat el Pare i ha après d’ell, ve a mi. Cap home ha vist el Pare, només aquell que ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho ben asseguro: qui cregui tindrà vida eterna» (Joan 6:43-47; Isaïes 54:13).

En l’ocasió en què Jesús va parlar amb Nicodem, va fer referència a la vida eterna i la va relacionar amb tenir fe en el Fill de l’home  quan va dir: «Perquè tots els que creguin en [el Fill únic de Déu] no siguin destruïts sinó que puguin viure per sempre» (Joan 3:15, 16). Però ara es dirigeix a un grup més gran de gent, i explica que el paper que ell té està relacionat amb el fet que ells puguin obtenir vida eterna, cosa que ni el mannà ni el pa que poden trobar fàcilment a Galilea els hi pot donar. Per tant, com es pot obtenir la vida eterna? Jesús repeteix : «Jo sóc el pa de la vida» (Joan 6:48).

Aquesta conversa sobre el pa del cel continua i encara es fa més intensa quan Jesús ensenya en una sinagoga de Cafarnaüm.