Els apòstols marxen de dos en dos i Jesús els hi dóna instruccions molt bones per predicar. Però això no és tot. De manera bondadosa els adverteix sobre els opositors: «Mireu, us envio com ovelles enmig de llops [...]. Estigueu alerta, perquè la gent us portarà als tribunals i us assotarà a les sinagogues. I us portaran davant dels governants i dels reis per causa meva» (Mateu 10:16-18).

Els seguidors de Jesús es poden trobar amb persecució severa, però ell els tranquiŀlitza amb aquesta promesa: «Quan us hi portin, no us preocupeu sobre què direu o com parlareu, perquè en aquell moment sabreu què heu de dir, ja que no parlareu vosaltres sols, sinó que l’esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres». I continua: «El germà entregarà el seu germà perquè el matin, i el pare entregarà el seu fill; i els fills es rebeŀlaran contra els pares i els entregaran perquè els matin. I tothom us odiarà per causa del meu nom, però qui aguanti fins a la fi se salvarà» (Mateu 10:19-22).

La predicació és de vital importància. Per aquest motiu, Jesús recalca la necessitat que els seus seguidors siguin prudents i així puguin continuar lliures per seguir fent aquesta obra. Els hi diu: «Quan us persegueixin en una ciutat, fugiu a una altra, perquè us asseguro que no acabareu de fer el recorregut de totes les ciutats d’Israel abans que arribi el Fill de l’home» (Mateu 10:23).

Jesús dóna als dotze apòstols instruccions, advertències i paraules d’ànim molt valuoses. Però, com pots veure, aquestes paraules també van dirigides a les persones que participaran en l’obra de predicar després de la mort i resurrecció de Jesús. Ell ho explica quan diu que tothom odiarà els seus deixebles, és a dir, aquests no seran odiats només per les persones a qui els apòstols prediquen. Tampoc llegim que durant aquest curt viatge de predicació a Galilea hagin portat els apòstols davant dels governants i dels reis, ni que els seus familiars els hagin entregat per matar-los.

Queda clar, doncs, que Jesús està pensant en el futur quan explica aquestes coses als apòstols. Per exemple, quan Jesús diu que els seus deixebles no acabaran de fer el recorregut de predicació «abans que arribi el Fill de l’home», vol dir que els seus deixebles no acabaran de predicar el Regne de Déu abans que el glorificat Rei Jesucrist arribi com a jutge nomenat per Déu.

 Mentre prediquen, els apòstols no s’han de sorprendre si es troben amb oposició, ja que Jesús diu: «Un estudiant no és millor que el seu mestre, ni un esclau millor que el seu amo». El que Jesús vol dir és molt clar. Ell està rebent maltractaments i persecució per predicar el Regne de Déu, i ells també rebran el mateix tracte. Amb tot, Jesús els anima dient: «No tingueu por dels que poden matar el cos però no poden destruir la vida; heu de tenir por de qui pot destruir tant la vida com el cos a la Gehenna» (Mateu 10:24, 28).

Jesús va donar l’exemple en això. Va fer front a la mort amb valentia, i no va ser deslleial a Jehovà, l’ésser amb més poder. El Déu totpoderós és qui pot destruir la vida d’una persona, és a dir, la possibilitat de tornar a viure, o qui pot ressuscitar-la perquè tingui vida eterna. Que animador deu ser això per als apòstols!

Jesús explica que Déu cuida amb amor els seus seguidors quan posa el següent exemple: «¿No es venen dos pardals per una moneda de poc valor? Ara bé, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpiga. [...] Per tant, no tingueu por, vosaltres valeu molt més que els pardals» (Mateu 10:29, 31).

El missatge que prediquen els deixebles de Jesús causarà divisions en les famílies, ja que alguns l’acceptaran i altres no. «No us penseu que he vingut a portar pau a la terra», explica Jesús. Es necessita valor perquè un membre de la família accepti la veritat bíblica. Ell segueix dient: «Qui estima el seu pare o la seva mare més que a mi, no és digne de mi; i qui estima el seu fill o la seva filla més que a mi, no és digne de mi» (Mateu 10:34, 37).

Alguns, però, rebran bé els seus deixebles. Ell diu: «Us asseguro que, qui doni tan sols un got d’aigua fresca a un d’aquests petits perquè és deixeble meu, no perdrà mai la seva recompensa» (Mateu 10:42).

Ara que ja han escoltat totes les instruccions, advertències i paraules d’ànim de Jesús, els deixebles estan ben preparats. Tot seguit es posen en camí i van «de poble en poble per tota la regió, anunciant les bones notícies i curant els malalts» (Lluc 9:6).