Els fariseus fan venir els pares de l’home que havia nascut cec perquè no poden acceptar que Jesús l’hagi curat. Els pares saben que poden ser expulsats de la sinagoga (Joan 9:22). I trencar la relació amb altres jueus tindria greus conseqüències en la situació econòmica i social de la família.

Els fariseus fan dues preguntes: «És aquest el vostre fill, que dieu que va néixer cec? Com és que ara hi veu?». Els pares contesten: «Sabem que és el nostre fill i que va néixer cec. Però no sabem com és que ara hi veu, ni qui li ha obert els ulls». Pot ser que el fill els hi hagi explicat el que ha passat, però els pares són prudents a l’hora de respondre i diuen: «Pregunteu-li a ell, que ja és prou gran i ha de parlar per si mateix» (Joan 9:19-21).

Aleshores, els fariseus tornen a cridar l’home i l’intimiden dient que tenen proves contra Jesús. «Dóna glòria a Déu», li ordenen. «Sabem que aquest home és un pecador.» Davant d’aquesta acusació, l’home que havia sigut cec contesta: «No sé si és un pecador. Només sé que jo era cec i ara hi veig» (Joan 9:24, 25).

Els fariseus no estan satisfets amb la resposta i continuen fent preguntes: «Què t’ha fet? Com t’ha obert els ulls?». L’home demostra que és valent quan els hi contesta: «Ja us ho he dit, i no m’heu fet cas. Per què ho voleu tornar a sentir? ¿És que vosaltres també us voleu fer deixebles seus?». Enfurismats, els fariseus l’acusen dient: «Tu ets deixeble d’aquest home, però nosaltres som deixebles de Moisès. Sabem que Déu va parlar a Moisès, però no sabem d’on ha sortit aquest home» (Joan 9:26-29).

L’home no es pot creure el que sent i diu: «Això sí que és sorprenent, que no sapigueu d’on ha sortit però que m’hagi obert els ulls». Llavors, l’home explica de forma lògica qui són les persones que Déu escolta i a qui dóna la seva aprovació: «Sabem que Déu no escolta els pecadors, però si algú el respecta profundament i fa el que ell vol, a aquest sí que l’escolta. Però mai s’ha sentit a dir que algú hagi obert els ulls d’un cec de naixement». I conclou dient: «Si aquest home no fos de Déu, no podria fer res» (Joan 9:30-33).

Els fariseus no poden rebatre el raonament que ha fet l’home, i l’insulten dient: «Tu vas néixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons a nosaltres?». Aleshores el fan fora (Joan 9:34).

Quan Jesús escolta el que ha passat, busca l’home i li pregunta: «Tens fe en el Fill de l’home?». L’home que s’ha curat contesta: «I qui és, senyor, perquè pugui creure en ell?». Jesús diu clarament: «Ja l’has vist. De fet, està parlant amb tu» (Joan 9:35-37).

L’home respon: «Tinc fe en ell, Senyor». Aleshores, l’home s’inclina davant de Jesús per mostrar la fe i el respecte que sent. Finalment, Jesús fa una declaració molt significativa: «He vingut a aquest món per a aquest judici; perquè els que no hi veuen, hi vegin, i els que hi veuen, es tornin cecs» (Joan 9:38, 39).

Aquests fariseus saben que no són cecs. Ara bé, què es pot dir sobre el paper que suposadament tenen com a guies espirituals? Ells pregunten en to defensiu: «És que nosaltres també som cecs?». Jesús diu: «Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat, però com que dieu que hi veieu, no se us perdona el vostre pecat» (Joan 9:40, 41). Si no haguessin sigut mestres a Israel, potser hauria estat comprensible que rebutgessin Jesús com a Messies. Però cometen un pecat molt greu quan el rebutgen, ja que coneixen la Llei.