Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 73

Un samarità demostra que de debò estima els altres

Un samarità demostra que de debò estima els altres

LLUC 10:25-37

  • COM ES POT OBTENIR LA VIDA ETERNA

  • EL BON SAMARITÀ

Mentre Jesús encara està a prop de Jerusalem, uns quants jueus se li apropen. Alguns d’ells volen aprendre de Jesús i d’altres volen posar-lo a prova. Un d’ells, que és expert de la Llei, li pregunta: «Mestre, què he de fer per obtenir la vida eterna?» (Lluc 10:25).

Jesús s’adona que l’home no només vol demanar informació. Potser està intentant que Jesús doni una resposta que ofengui els jueus. Jesús sap que aquest home ja té la seva pròpia opinió. Per tant, li dóna una resposta que demostra la seva saviesa i fa que l’home reveli el que pensa.

Jesús pregunta: «Què hi ha escrit a la Llei? Què entens del que hi llegeixes?». Aquest home ha estudiat la Llei de Déu, i per tant basa la seva resposta en ella citant de Deuteronomi 6:5 i de Levític 19:18: «“Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment” i “estima els altres com a tu mateix”» (Lluc 10:26, 27). És aquesta la resposta?

Jesús diu a l’home: «Has contestat bé; segueix fent això i obtindràs la vida». Però, acaba aquí la conversa? L’home no vol només una resposta directa, sinó que vol demostrar que és just. A més, vol que Jesús li confirmi que el seu punt de vista és encertat i que tracta els altres correctament. Per tant, pregunta: «Qui són aquests “altres” que he d’estimar?» (Lluc 10:28, 29). Aquesta pregunta que sembla tan senzilla té implicacions profundes. En quin sentit?

Els jueus creuen que només han d’estimar aquells que segueixen les tradicions jueves, i pot semblar que Levític 19:18 recolza aquesta idea. De fet, és possible que un jueu digui que «no li està permès» relacionar-se amb una persona no jueva (Fets 10:28). Així doncs, aquest home i possiblement alguns dels deixebles de Jesús, pensen que són justos si tracten amablement els seus companys jueus, però que poden tractar malament un no jueu, ja que ell no forma part del grup de persones que s’ha d’estimar.

Com pot Jesús corregir aquest punt de vista sense ofendre aquest home i altres jueus? Doncs ho fa explicant una història: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns lladres, que li van prendre tot, el van apallissar i se’n van anar deixant-lo mig mort». Jesús continua: «Va coincidir que un sacerdot baixava per aquell camí, però quan el va veure, va passar de llarg per l’altra banda. Igualment, quan un levita que passava per allà el va veure, també va passar de llarg per l’altra banda del camí. Però quan un samarità que viatjava per aquell camí va arribar prop seu i el va veure, se’n va compadir» (Lluc 10:30-33).

L’home a qui Jesús li explica la història sap que molts sacerdots i levites que treballen al temple viuen a Jericó. Per fer el viatge de tornada des del temple, han de baixar per un camí d’uns 23 quilòmetres. Aquesta ruta pot ser perillosa, ja que hi ha lladres amagats per tot el recorregut. Si un sacerdot i un levita trobessin un jueu en perill, no és veritat que l’haurien d’ajudar? A la seva història, Jesús explica que no ho fan. Qui ho fa és un samarità, i els jueus menyspreen els samaritans (Joan 8:48).

Com va ajudar el samarità al jueu que estava ferit? Jesús continua explicant: «Se li va apropar, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar. Després, el va pujar damunt del seu ase, el va portar a un hostal i el va cuidar. L’endemà va donar dos denaris a l’hostaler i li va dir: “Cuida’l, i quan torni et pagaré tot el que gastis de més”» (Lluc 10:34, 35).

Després d’explicar la història, el Gran Mestre, Jesús, li fa una pregunta a l’home perquè pensi: «Quin d’aquests tres et sembla que va estimar l’home que va caure en mans dels lladres?». Potser li fa vergonya dir «el samarità», i per això contesta: «El que el va tractar amb compassió». Llavors, Jesús explica clarament la lliçó de la seva història dient: «Vés i fes el mateix» (Lluc 10:36, 37).

Quina manera d’ensenyar més eficaç! Si Jesús hagués dit que també s’ha d’estimar els no jueus, ¿ho haurien acceptat l’home i els jueus que l’escoltaven? És possible que no. Ara bé, explicant una història senzilla i fent servir detalls amb els quals es poden sentir identificats, Jesús fa que la resposta a la pregunta «qui són aquests “altres” que he d’estimar?» sigui evident. La persona que de debò estima els altres demostra l’amor i l’amabilitat que les Escriptures ens diuen que hem de mostrar.