Jesús i els que viatgen amb ell arriben a Jericó, que està aproximadament a un dia de camí de Jerusalem. Es podria dir que Jericó és una ciutat doble. La ciutat vella es troba a gairebé 2 quilòmetres de la nova ciutat romana. A mesura que Jesús i la multitud surten d’una d’aquestes ciutats i s’apropen a l’altra, dos cecs que demanen caritat escolten el rebombori. Un d’ells es diu Bartimeu.

Quan Bartimeu i el seu company s’assabenten que Jesús està passant per on són ells, comencen a cridar: «Senyor, Fill de David, tingues compassió de nosaltres!» (Mateu 20:30). Alguns els renyen amb duresa i els hi diuen que callin, però ells criden encara més fort. Jesús s’atura quan sent aquest enrenou i demana que li portin els que estan cridant. Els que acompanyen Jesús van als cecs i diuen a un d’ells: «Ànims! Aixeca’t, que et crida» (Marc 10:49). Molt content, l’home cec llança la seva capa, s’aixeca d’un salt i se’n va cap a Jesús.

«Què voleu que faci per vosaltres?», els hi pregunta. Els dos cecs li supliquen: «Senyor, fes que se’ns obrin els ulls» (Mateu 20:32, 33). Jesús se’n compadeix, els hi toca els ulls i diu a un d’ells: «La teva fe t’ha curat» (Marc 10:52). Els dos homes recuperen la vista i, com és d’esperar, comencen a alabar Déu. I la gent fa el mateix quan veuen el que ha passat. Els dos homes que havien estat cecs es fan seguidors de Jesús.

Mentre Jesús travessa Jericó, una gran gentada l’envolta. La gent l’empeny per tots cantons perquè volen veure l’home que ha curat els cecs. Tot i així, alguns ni tan sols el poden veure. Això és el que li passa a Zaqueu, un dels caps dels cobradors d’impostos de Jericó i els voltants. Com que és baixet, no pot veure el que està passant. Per això es posa a córrer i s’enfila dalt d’una figuera que està a prop d’on passarà Jesús. Des d’aquí dalt, Zaqueu ho veu tot molt millor. Jesús s’apropa i quan el veu damunt de l’arbre li diu: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui em quedaré a casa teva» (Lluc 19:5). Llavors, baixa de la figuera i corre cap a casa per rebre el seu convidat especial.

Al veure el que està passant, les persones comencen a murmurar, ja que pensen que no està bé que Jesús vagi a casa d’un home que ells consideren pecador. Zaqueu s’ha fet ric amb tots els diners que ha estafat cobrant els impostos.

Quan Jesús entra a casa de Zaqueu, la gent es queixa dient: «S’allotja a casa d’un pecador». En canvi, Jesús veu que és possible que Zaqueu s’arribi a penedir i la veritat és que no s’equivoca pas. Aleshores, Zaqueu s’aixeca  i li diu: «Senyor, donaré als pobres la meitat de tot el que tinc, i a la gent que he estafat, li tornaré quatre vegades més del que li he robat» (Lluc 19:7, 8).

Quina manera més exceŀlent de demostrar el seu penediment sincer! Segurament que, amb els registres comptables que té, Zaqueu pot calcular tot el que ha rebut de diversos jueus, i promet tornar quatre vegades el que els hi ha pres. Això és molt més del que la Llei de Déu estableix (Èxode 22:1; Levític 6:2-5). A més, també promet donar la meitat dels seus béns als pobres.

Jesús està content de veure el penediment de Zaqueu, i li diu: «Avui Déu ha salvat aquesta família, perquè tu també ets fill d’Abraham. Perquè el Fill de l’home ha vingut a buscar els que estaven perduts i a salvar-los» (Lluc 19:9, 10).

No fa gaire, Jesús ha destacat la situació en què es troben els que estan «perduts», explicant la paràbola del fill pròdig (Lluc 15:11-24). Ara ha utilitzat l’exemple real d’una persona que estava pràcticament perduda però que ha estat trobada. És possible que els líders religiosos i els seus seguidors es queixin de Jesús i el critiquin perquè dóna atenció a persones com Zaqueu. Amb tot, Jesús continua buscant i recuperant els fills d’Abraham que s’han perdut.