Jesús ha estat ensenyant i curant persones a Judea i Jerusalem. Després ha anat a l’altra banda del Jordà per ensenyar de ciutat en ciutat a la regió de Perea. Però aviat tornarà a Jerusalem.

Mentre Jesús està a Perea, un home li pregunta: «Senyor, són pocs els que se salven?». És probable que l’home tingui present els debats dels líders religiosos sobre si se salvaran molts o només uns quants. Jesús canvia de tema i, en comptes de parlar sobre quants se salvaran, parla de què s’ha de fer per salvar-se. Ell diu: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta». Sí, és necessari esforçar-se, o lluitar molt. Per quin motiu? Jesús explica: «Us dic que molts intentaran entrar però no podran» (Lluc 13:23, 24).

Jesús posa un exemple que mostra la necessitat d’esforçar-se: «Quan l’amo de la casa s’aixequi i tanqui la porta, vosaltres us quedareu a fora trucant i dient: “Senyor, obre’ns”. [...] Però ell us dirà: “No sé qui sou. Aparteu-vos de mi, tots vosaltres que feu el mal!» (Lluc 13:25-27).

Aquest exemple deixa veure el tràngol que passa una persona quan arriba tard, o potser a l’hora que més li convé, i troba la porta tancada amb clau. Hauria d’haver arribat abans encara que no li hagués anat bé. Això és el que els hi ha passat a molts que s’haurien pogut beneficiar de les ensenyances de Jesús, però no van aprofitar l’oportunitat de posar l’adoració verdadera en primer lloc a la seva vida. La majoria de les persones a les quals Jesús ha sigut enviat no han acceptat el mitjà de Déu per a la salvació. Per això, Jesús diu que ploraran i apretaran les dents quan es quedin fora. Ara bé, «gent de l’est i de l’oest, del nord i del sud», és a dir, de totes les nacions, «s’asseuran a taula al Regne de Déu» (Lluc 13:28, 29).

Jesús explica: «Alguns dels últims [com ara els no jueus i els jueus que estan oprimits] seran els primers, i alguns dels primers [els líders religiosos que se senten orgullosos de ser descendents d’Abraham] seran els últims» (Lluc 13:30). Quan parla «dels últims», vol dir que aquests desagraïts de cap manera entraran al Regne de Déu.

Tot seguit, alguns fariseus s’apropen a Jesús i li adverteixen: «Surt d’aquí i marxa, perquè Herodes [Antipas] et vol matar». És possible que el rei Herodes hagi començat aquest rumor per fer que Jesús marxi de la regió. A més, potser té por de veure’s implicat d’alguna manera en la mort d’un altre profeta, tal com li va passar amb l’assassinat de Joan el Baptista. Però Jesús diu als fariseus: «Aneu a dir-li a aquella  guineu: “Avui i demà expulsaré dimonis i curaré malalts, i demà passat acabaré”» (Lluc 13:31, 32). Jesús anomena «guineu» a Herodes potser pensant en l’astúcia que tenen aquests animals. Tot i això, Jesús no es deixarà manipular o pressionar per Herodes ni per cap altra persona. Té molt clar que continuarà complint amb la missió que li va donar el seu Pare, i ho farà seguint l’horari de Déu, no el dels homes.

Jesús continua el seu viatge cap a Jerusalem perquè, tal com ell diu, «no pot ser que matin un profeta fora de Jerusalem» (Lluc 13:33). Com és que Jesús diu que el mataran a Jerusalem si no hi ha cap profecia que digui que el Messies hagi de morir en aquesta ciutat? Doncs, perquè Jerusalem és la capital on es troba el Sanedrí, el tribunal suprem format per 71 membres, i on es jutja els acusats de ser falsos profetes. A més, també s’hi fan sacrificis d’animals. Per tant, Jesús entén que seria impensable morir en un altre lloc.

Jesús es lamenta dient: «Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que Déu t’envia! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills tal com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut. Mireu! El vostre temple serà abandonat» (Lluc 13:34, 35). La nació està rebutjant el Fill de Déu i en patirà les conseqüències.

Abans que Jesús arribi a Jerusalem, un líder dels fariseus el convida a dinar a casa seva en dissabte. Els convidats miren atentament Jesús per veure què farà amb un home que té hidropesia (una acumulació excessiva de líquid, sovint a les cames i als peus). Jesús pregunta als fariseus i als mestres de la Llei: «Està permès curar en dissabte, o no?» (Lluc 14:3).

Ningú diu res. Després de curar l’home, Jesús els hi pregunta: «Qui de vosaltres, si el seu fill o el seu bou cau en un pou, no el traurà de seguida encara que sigui dissabte?» (Lluc 14:5). Una altra vegada, no tenen resposta per un argument tan lògic com aquest.