Jesús encara està viatjant per Perea en direcció a Jerusalem. Un home jove i ric corre cap a ell i s’agenolla davant seu. L’home és «un dels líders dels jueus», potser un dels caps de la sinagoga o un membre del Sanedrí. Llavors pregunta a Jesús: «Bon Mestre, què he de fer per obtenir la vida eterna?» (Lluc 8:41; 18:18; 24:20).

Jesús respon: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu» (Lluc 18:19). Segurament, l’home ric fa servir «Bon Mestre» com a títol honorífic, cosa que els rabins també fan. Tot i que Jesús és molt bo ensenyant, li fa saber que el títol «Bo» només li pertany a Déu.

Jesús l’aconsella: «Si vols guanyar la vida, obeeix sempre els manaments». Per això, l’home pregunta: «Quins?». Jesús menciona cinc dels Deu Manaments: els que parlen de no assassinar, no cometre adulteri, no robar, no acusar falsament ningú i honrar els pares. Després afegeix un manament molt més important: «Estima els altres com a tu mateix» (Mateu 19:17-19).

L’home contesta: «Ja obeeixo tots aquests manaments. Què més he de fer?» (Mateu 19:20). Potser pensa que li falta algun acte heroic o bo per complir amb els requisits per obtenir vida eterna. Jesús se’l mira amb afecte perquè veu que és sincer (Marc 10:21). Tot i això, aquest home té una gran barrera davant seu.

L’home està molt lligat a les coses que té, i per això Jesús diu: «Només et falta una cosa: vés, ven el que tens i dóna els diners als pobres, i tindràs tresors al cel. Després, vine i segueix-me». Aquest home podria donar els diners als pobres, els quals no els hi podrien retornar, i així arribaria a ser deixeble de Jesús. Però, probablement sentint pena per l’home, Jesús veu com s’aixeca i se’n va tot trist. Estima tant les seves riqueses, que no és capaç de veure un autèntic tresor  (Marc 10:21, 22). Jesús diu a continuació: «Als que tenen diners els serà molt difícil entrar al Regne de Déu!» (Lluc 18:24).

Els deixebles estan sorpresos per les paraules de Jesús i també pel que diu a continuació: «De fet, és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla de cosir que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Això fa que preguntin: «Així, qui es pot salvar?». Ara bé, ¿és tan difícil salvar-se que no ho pot aconseguir ningú? Jesús els mira directament i respon: «El que és impossible per als homes, és possible per a Déu» (Lluc 18:25-27).

Pere puntualitza que la decisió que han pres ells és diferent a la de l’home ric, dient: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit. Què rebrem, doncs?». A continuació, Jesús parla del resultat final de la seva bona decisió: «Quan es facin noves totes les coses i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, vosaltres, els que m’heu seguit, també seureu en dotze trons i jutjareu les dotze tribus d’Israel» (Mateu 19:27, 28).

Quan Jesús diu que es faran noves totes les coses està pensant en el futur, quan a la terra hi torni a haver les mateixes condicions que existien al jardí d’Edèn. Pere i els altres deixebles rebran la recompensa de governar amb Jesús el paradís que hi haurà a la terra, un regal que mereix qualsevol sacrifici que puguin fer.

Però aquestes recompenses no són totes per al futur. Els seus deixebles ja n’estan experimentant algunes. Jesús diu: «Us asseguro que no hi ha ningú que hagi deixat casa, dona, germans, pares o fills per causa del Regne de Déu, que ara no rebi moltes més coses, i en el món futur, la vida eterna» (Lluc 18:29, 30).

Allà on vagin, l’amistat que els deixebles de Jesús poden tenir amb els seus germans espirituals és més estreta i valuosa que l’amistat que puguin tenir amb els seus propis familiars. Però tristament, sembla que l’home ric deixarà escapar aquesta benedicció, així com també la recompensa de viure al cel i formar part del Regne de Déu.

Aleshores, Jesús afegeix: «Però molts dels que ara són primers seran els últims, i molts dels que són últims seran els primers» (Mateu 19:30). Què deu voler dir?

El jove ric està entre els «primers», ja que és un dels líders dels jueus. Com que obeeix els manaments de Déu, té molt de potencial i es pot esperar molt d’ell. Però posa les riqueses i les possessions en primer lloc a la seva vida. En canvi, la gent senzilla entén que les ensenyances de Jesús són la veritat i el camí a la vida. Han sigut els «últims», per dir-ho d’alguna manera, però ara seran els «primers». Tenen l’esperança de seure en els trons al cel amb Jesús i governar el paradís que hi haurà a la terra.